Les opcions de CDC després del veto de la Mesa del Congrés al grup propi

El rebuig de la Mesa del Congrés que CDC tingui un grup propi deixa els vuit diputats de l'ara rebatejat Partit Demòcrata Català (PDC) en una situació, com a mínim, nova en la història de Convergència i plena d'interrogants. Just després de conèixer-se, aquest dimarts, el veto de la Cambra baixa, ja van començar a circular els rumors, confirmats aquest dimecres per Francesc Homs i la coordinadora general del PDC, Marta PascalFrancesc Homs Marta Pascal, que els seus parlamentaris i senadors podrien acabar 'refugiant-se' als grups d'ERC al Congrés i el Senat.

Aquesta opció no ha comptat amb el rebuig frontal dels republicans. El portaveu al Congrés, Joan Tardà, ha assegurat en declaracions a l'agència Efe que si el PDC truca a la seva porta "estudiaran" la seva petició perquè "reglamentàriament és possible que els seus diputats s'hi integrin si ho sol·liciten individualment". Si bé, posteriorment, ha manifestat els seus dubtes a aquesta opció en un tuit: "Dues veus independents al Congrés són més eficaces que una i mostren millor la transversalitat independentista de Catalunya".

Personalment crec q 2 veus indepes al Congreso són + eficaces q 1 i palesen millor la transversalitat independentista d Cat.

— Joan Tardà i Coma (@JoanTarda) 3 de agosto de 2016

A més, si el PDC i ERC es 'fusionen' a les Corts, s'haurà de canviar el nom del grup, que els republicans han registrat com a grup parlamentari d'Esquerra Republicana. Aquesta possibilitat està contemplada en el reglament del Congrés, però s'haurà de veure què n'opina ERC i quin nom es tria, ja que el de grup català ha sigut utilitzat per CDC des de 1989.

Una altra opció que es va considerar després del rebuig de la Mesa del Congrés és que Homs i els seus es puguin incorporar al grup del PNB, però aquesta fórmula sembla molt més complicada ja que les forces d'aquests dos partits estarien desequilibrades: els bascos tenen cinc diputats, tres menys que CDC.

ELS PRECEDENTS

Notícies relacionades

El PDC sospesa demanar a ERC integrar-se en els seus grups del Congrés i el Senat

El Congrés castiga CDC i la deixa sense grup per primera vegada en 30 anys

Existeixen diversos precedents de grups formats per partits que han concorregut per separat als comicis: en la segona legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero es va constituir el grup d'Esquerra Republicana-Esquerra Unida-Iniciativa per Catalunya Verds, en què es van unir els tres diputats d'ERC i els dos d'IU-ICV (un cada un). A més, com que no superaven la barrera reglamentària d'obtenir més d'un 5% dels vots a tot Espanya, van obtenir l'ajuda del BNG, que posteriorment se'n va anar al grup mixt. En la següent legislatura, ERC es va tornar a agrupar amb IU, ICV-EUiA i la Chunta Aragonesista (CHA), encara que només per vuit dies (del 15 al 23 de desembre del 2013), per poder recuperar el que havia invertit en el 'mailing' durant la campanya. No obstant, en els dos casos aquestes coalicions parlamentàries es van realitzar en el termini que marca el reglament del Congrés: en els cinc dies següents a la sessió constitutiva del Congrés. Segons aquest reglament, els canvis posteriors en la composició dels grups s'hauran de portar a terme "dins dels cinc primers dies de cada període de sessions".

En qualsevol cas, els diputats de CDC ja s'han inscrit al grup mixt, i, per tant, per modificar la seva situació hauran d'esperar que la Cambra baixa comenci a rodar, a principis de setembre. Això també implica que s'allunya definitivament la possibilitat d'obtenir la subvenció pel que es va gastar en 'mailing' electoral, una prerrogativa de la qual es beneficien els partits amb grup propi. CDC va invertir en aquest concepte en la campanya del 26-J un milió i mig d'euros.