El PSOE acusa la pressió interna i externa però manté el seu 'no'

Ara que Mariano Rajoy i Albert Rivera han iniciat un via que podria acabar, segons espera el PP, amb Ciutadans recolzant la investidura del president en funcions, la pressió s'ha incrementat sobre el PSOE perquè no bloquegi un Govern conservador. A la seva esquerra i a la seva dreta, des de fora i des de dins. Però a la cúpula socialista asseguren estar tranquils, ferms en el seu negativa a Rajoy, almenys mentre la formació taronja no passi de la seva anunciada abstenció al ‘sí’. “El rebuig a Rajoy va ser unànime en l'últim comitè federal. Tot el partit està unit al voltant del ‘no’”, assenyalen els col·laboradors del secretari general, Pedro Sánchez.

És una tesi discutible. Hi va haver unanimitat en el recent conclave, però el que molts dirigents diuen en públic dista del que argumenten en privat. I fins i tot en públic va agafant força un relat que empeny a l'abstenció. Si dimecres van ser Jordi Sevilla i Odón Elorza, aquest dijous va ser l'expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero qui va advocar per reconsiderar la posició presa pel seu partit.

Poc abans de participar en un acte a Brañuelas (Lleó), Zapatero va demanar al PSOE que “obri un procés de diàleg intern que uneixi el màxim consens” per “substanciar la formació d'un Govern de majoria”. L'excap de l'Executiu no va ser tan clar com el seu homòleg Felipe González, que considera que els socialistes han de “deixar formar Govern, fins i tot si Rajoy no s'ho mereix”, però el missatge admet escasses interpretacions: els socialistes no haurien de bloquejar la investidura del líder del PP perquè unes terceres eleccions serien, va explicar Zapatero, “negatives i inconvenients”. Molts són els barons, sobretot els crítics amb Sánchez, que consideren, de forma similar, que si Ciutadans i Coalició Canària s'alien amb els populars (l'entesa donaria 170 diputats, a només sis de la majoria absoluta) no quedaria més remei que abstenir-se, amb o sense condicions, però no ho admeten davant un micròfon per no tirar-se a sobre una part de la militància.  

EL FRONT EXTERN

La pressió externa, a tort i a dret, tampoc cessa. No hi ha dia que el PP i Podem no carreguin al PSOE i els seus 85 diputats la responsabilitat d'una altra cita amb les urnes. Els primers, per no facilitar amb la seva abstenció un Executiu conservador; els segons, per no explorar una aliança alternativa i d'esquerres que Sánchez, per més que eviti tancar del tot aquesta porta, sembla haver descartat, segons el seu entorn.

Dos exemples d'aquest dijous. “Em preocupa l'actitud del PSOE. No és inevitable que Rajoy governi”, va assenyalar el portaveu del partit morat al Senat, Ramón Espinar. “Si Ciutadans avança cap al ‘sí’ serà més difícil que els socialistes conjuguin el verb 'bloquejar'”, va dir el vicesecretari d'Organització dels populars, Fernando Martínez-Maillo. Aquest hipotètic viratge del partit taronja, que ha té més punts després que el seu líder acceptés negociar amb el president en funcions sobre els pròxims Pressupostos i el conflicte territorial amb Catalunya, es tornarà a explorar la setmana que ve, durant el nou cara a cara que mantindran Rajoy i Rivera.

“És una operació d'assetjament”, explica un membre de l'executiva del PSOE, per a qui l'abstenció implicaria entregar a Podem el lideratge de l'oposició. Sánchez, continua aquest dirigent, ha demanat als seus càrrecs de confiança que mantinguin “un perfil baix” perquè el focus se situï en Rajoy i el debat intern no agafi més força. “Dins de totes les coses negatives, la positiva és que Sánchez ja ha demostrat que sap suportar les pressions”, continua la mateixa font, recordant les dificultats orgàniques a les quals ha fet front el secretari general, amb bona part dels líders territorials discutint la seva autoritat, des que va assumir el càrrec fa poc més de dos anys.

LES POSSIBLES CONTRAPARTIDES

Tot i així, la cúpula socialista reconeix que els missatges interns i externs perquè es moguin no són res en comparació amb els que arribaran si, com consideren probable, Rivera acaba recolzant el PP. “Rajoy segueix amb els mateixos diputats”, insisteixen en l'entorn de Sánchez. I mentre no hi hagi canvis en aquest sentit, tampoc hi haurà grans fissures en el ‘no’, perquè els que advoquen al PSOE per abstenir-se amb Ciutadans, i que el president en funcions sigui reelegit només amb els seus 137 escons, són una minoria.

“Abstenir-se quan Rajoy no ha aconseguit ni un sol suport seria, a la pràctica, un succedani de gran coalició. En aquest cas probablement hauríem d'acordar amb el PP gran part de les mesures de la legislatura. Si suma amb Ciutadans a través d'un pacte de Govern, en canvi, el nostre rol seria molt diferent”, reflexiona un rellevant diputat, que comença a considerar la idea d'una abstenció, arribat el cas, que li surti “molt cara” a Rajoy. Per exemple, explica, a canvi d'obrir una ponència constitucional al Congrés, derogar la reforma laboral, la LOMCE i la ‘llei mordassa’ i impulsar la dependència, entre altres contrapartides.

Notícies relacionades

Rajoy ho fia tot a C's davant el 'no' del PSOE

Rajoy exhibeix optimisme per haver fet "un primer pas" amb Rivera cap a la governabilitat

Però per a tot això, si arriba, falta que Rivera es mogui. De moment, Sánchez, després de la seva infructuosa reunió de dimarts passat, no té intenció de tornar a citar-se amb Rajoy per repetir el que els seus anomenen “el 'paripé'”.