Galícia, vedat privat de caça del PP

Els populars, que han guanyat totes les eleccions des del franquisme, aspiren a reeditar la seva majoria absoluta

 

  / JOSÉ LUIS ROCA

2
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Alerta espòiler. El PP guanyarà el 25 de setembre les pròximes eleccions a Galícia. No serà cap sorpresa, ja que és el que ha passat sempre des del final del franquisme. La xarxa electoral que Manuel Fraga va teixir al seu fortí natal ha guanyat implacablement totes les conteses autonòmiques des del 1982. De fet, els populars només van estar una legislatura allunyats del poder (2005-2009) quan, malgrat tornar a vèncer amb 12 escons més que el PSOE, van veure com el socialista Emilio Pérez Touriño va arribar a la Xunta gràcies al suport que va obtenir del Bloc Nacionalista Gallec.

Alberto Núñez Feijoo busca el seu triplet de majories absolutes després de les aconseguides el 2009 i el 2012. Després d’haver sonat com a possible relleu de Mariano Rajoy a la Moncloa, el president de la Xunta aspira a seguir mantenint el feu per excel·lència dels populars mentre mira pel retrovisor la pugna entre En Marea i el PSOE per la segona plaça.

Al PSOE aquestes eleccions l’agafen amb el pas canviat, sacsejat internament pels casos de corrupció i electoralment per unes marees que li estan menjant terreny.

José Ramón Gómez Besteiro, secretari general del PSdeG i que havia de ser el candidat a la Xunta, va haver de renunciar al mes de març al seu càrrec després de ser investigat per frau i malversació de fons públics. Amb el partit administrat des d’aleshores per una gestora, els militants van votar com a candidat Xoaquín Fernández Leiceaga, afí a Pedro Sánchez i procliu a l’entesa amb les marees.

  UNA MAREA ENBRAVIDA

Galícia va ser el laboratori de proves de Podem el 2012. Abans del naixement de la formació morada, Pablo Iglesias va ser un dels assessors d’Alternativa Gallega d’Esquerres (AGE), que va aconseguir superar el BNG com a tercera força. L’aposta per la coalició d’esquerres d’En Marea ha canviat el mapa electoral en les últimes conteses. 

En les eleccions generals del 20-D la unió de Podem, Esquerda Unida i els nacionalistes d’Anova va aconseguir ser segona a Galícia, superant el PSOE, encara que la jornada del 26-J va caure un esglaó, ja que va quedar a mil vots dels socialistes.

Ara aspira a tornar a lluitar per la plata malgrat el mar de fons que viu En Marea. Les bases de Podem han acceptat repetir amb els seus companys de viatge, encara que no hi ha acord ni en la fórmula electoral ni tampoc en el candidat. 

Notícies relacionades

Mentre el partit de Pablo Iglesias prefereix una coalició a la catalana com En Comú Podem, els seus socis han apostat per la creació d’un partit instrumental i ja han designat com a candidat oficial per a les primàries Luis Villares, magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Galícia, que també predica allargar la mà al PSOE.

¿Sumaran les esquerres o la proverbial divisió progressista permetrà que la dreta segueixi en el poder? La resposta no es farà esperar gaire. La tindrem a partir del 25 de setembre.