Podem dinamita les eleccions basques

força amb què Podem ha entrat a Euskadi provoca que les pròximes eleccions autonòmiques, previstes per al 25 de setembre, estiguin mediatitzades per la formació morada. La resta de partits han reorientat les seves estratègies per fer front als nous adversaris, alhora que comencen a temptejar el terreny de cara als pactes postelectorals, més oberts que mai. Sobre la taula, és factible des d’una aliança a favor del dret a decidir, amb el PNB, Podem i EH Bildu, fins a un acord entre les formacions d’esquerres. En tot cas, serà necessari un tripartit per assolir la majoria absoluta.

    Les enquestes dibuixen un panorama extremadament complex. L’últim Euskobaròmetre anuncia una victòria del PNB amb 22-23 escons en un Parlament amb 75 seients, mentre que ara n’atresora 27. El sondeig col·loca Podem molt a prop del PNB, ja que aconseguiria 19-21 representants en la seva primera incursió a la Cambra. Els penabistes aspiren que l’avantatge sigui més gran, i argumenten que l’onada de simpatia cap al partit de Pablo Iglesias a Euskadi ha obeït claus estatals que ara no tindran tant de pes. Per si de cas, després de perdre dues eleccions seguides (20-D i 26-J) per primera vegada en la seva història, els penabistes s’han llançat, ja sense miraments, a atacar els plantejaments de Podem.

    La irrupció de la formació morada, amb tot, complica especialment les expectatives d’EH Bildu i PSE. La coalició independentista s’arrisca a augmentar el seu declivi de les últimes cites electorals, i confia gairebé en exclusiva en la capacitat d’arrossegament d’Arnaldo Otegi. Tot i així, podrien arribar a perdre vuit dels seus actuals 21 seients, cosa que els convertiria en els principals damnificats del partit morat. També s’arrisca a una forta caiguda el PSE, a qui l’Euskobaròmetre atorga nou escons, set menys dels que va aconseguir fa quatre anys.

CIUTADANS / La pròxima legislatura, amb tota probabilitat, suposarà l’estrena a la Cambra basca de Ciutadans, que aconseguiria entre 1 i 3 parlamentaris. La seva arribada afectaria també el PP, que dels 10 parlamentaris actuals passaria a 8 o 9. Pitjor sort per a UPD, que actualment ostenta un representant i que quedaria fora de la Cambra basca.

    Les enquestes també revelen que actualment hi ha un 24% de bascos indecisos. El fet que hi hagi més fragmentació política fa que molts votants dubtin. Només cal una dada: la candidata de Podem és Pili Zabala, germana de Joxi Zabala, torturat i assassinat pels GAL. El seu perfil independent, progressista i allunyada dels polítics professionals, suposa sens dubte una amenaça per als votants crítics d’EH Bildu. Així s’ha confirmat amb les fortes crítiques que ha començat a rebre Zabala des de les files independentistes tan bon punt va ser designada.

Curiosament, només dos dels principals candidats, el lehendakari Iñigo Urkullu i Arnaldo Otegi, repeteixen. La resta, Idoia Mendia (PSE), Alfonso Alonso (PP), Nicolás de Miguel (Ciutadans) i Pili Zabala (Podem), no havien optat mai abans al càrrec, malgrat la dilatada trajectòria política dels tres primers.

La principal novetat és l’entrada en escena de Pili Zabala, una dona de 48 anys que ha comptat amb el suport de la direcció de Podem. Malgrat que compta amb experiència en el camp de la pau i els drets humans, encara és desconeguda per l’elector mitjà. 

¿INDEPENDENTISTA?

En una de les moltes entrevistes concedides en els últims dies, precisament per pal·liar aquest perfil baix, li va arribar una pregunta enverinada: «¿Vostè és independentista?». Amb anterioritat ja havia confessat que no es considerava nacionalista, sinó «basca i ciutadana del món», però la pregunta sobre les seves conviccions independentistes és clau per atraure’s molts seguidors de l’esquerra abertzale. No obstant, una resposta afirmativa posaria en un compromís Podem. Fins al moment no ha respost a la qüestió, i s’ha limitat a apuntar que la societat basca haurà de decidir «què és el que vol ser». Com a referent en el terreny sobiranista, sí que ha admès que la llei de claredat canadenca és una de les seves referències.

OTEGI

La situació d’Arnaldo Otegi també condiciona la campanya. La Junta Electoral de Guipúscoa proclamarà els candidats el 29 d’agost, i a partir de llavors es desplegarà un garbuix judicial per conèixer si finalment pot concórrer. La Fiscalia General de l’Estat ja ha avançat la seva intenció d’impedir-ho, i argumenta que les penes d’inhabilitació que pesen sobre el líder independentista no expiren fins al febrer del 2021. Si la Junta guipuscoana té un altre parer, és procedent el recurs davant la jurisdicció Contenciós Administrativa, i posteriorment davant el Tribunal Constitucional. La resolució definitiva podria arribar a escasses hores del començament de la campanya electoral.

PRECEDENTS

Encara que existeixen precedents, com el del parlamentari basc d’EH Bildu Iker Casanova, que avalen la tesi de la defensa d’Otegi, l’Advocacia de l’Estat i la Fiscalia consideren que no són casos idèntics. Sigui quin sigui el desenllaç, l’esquerra abertzale aprofitarà per fer pinya al voltant del seu líder i per jugar la carta del victimisme.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Gràcies al seu acord amb el PSE, el Govern d’Iñigo Urkullu ha aconseguit superar la legislatura amb l’únic suport dels seus 27 representants. Els penabistes es vanten d’haver complert completament el seu programa de govern. La veritat és que tret d’excepcions, com la que es va produir amb la llei contra el fracking, que va ser aprovada per l’oposició amb els vots d’EH Bildu, PSE i PP, els nacionalistes han complert els seus objectius.

Però el panorama canviarà radicalment a partir del 25 de setembre. El PNB i EH Bildu ja han mantingut reunions secretes per sondejar les possibilitats d’acords postelectorals. Els socialistes ja han alertat del risc d’un «front sobiranista», com a Catalunya, que inclouria Podem. Des del bàndol contrari, els nacionalistes temen que el seu soci habitual se senti atret per la possibilitat de formar un tripartit d’esquerres.