Rigol, De Gispert i Benach reclamen una resposta contundent dels catalans si el TC inhabilita Forcadell

Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert, expresidents del Parlament, han denunciat aquest dimecres en declaracions a Catalunya Ràdio la resposta del Tribunal Constitucional (TC) davant la votació de les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent i han apel·lat a la necessitat d'una resposta "democràtica i contundent" per part de la ciutadania en el cas que finalment s'inhabiliti Carme Forcadell, actual presidenta de la Cambra catalana.

"La inhabilitació d'un tribunal significaria l'habilitació per part del poble de Catalunya", ha assegurat Rigol en referència a una resposta que hauria de ser, en paraules de Benach, "democràtica, cívica i pacífica, però contundent". Més enllà de la rèplica de la ciutadania, els expresidents del Parlament han apostat també per una sentència "política" -i no jurídica- de les institucions catalanes.

"La millor resposta política és continuar amb el que està previst", ha assegurat Benach en referència als 11 mesos de legislatura, les tres lleis de desconnexió previstes, l'aprovació dels pressupostos i la qüestió de confiança a què se sotmetrà Carles Puigdemont el 28 de setembre.

Rigol: "L'actual situació ens ha d'animar a que aquest 11-S torni a ser important. La nostra única força és la tossuderia" @assemblea

— El matí de Catalunya Ràdio (@maticatradio) 10 de agosto de 2016

D'altra banda, els tres expresidents han reiterat el seu suport a Forcadell i han assegurat que, si haguessin estat en la seva situació, haurien actuat igual que ella. De Gispert, Benach i Rigol també han coincidit a denunciar la falta de base jurídica de les peticions del Consell de Ministres i han comparat aquest cas amb el del judici oral que s'obrirà l'any que ve contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau pel procés participatiu del 9-N.

Rigol: "Tocar @ForcadellCarme és manifestar una cobardia política que veig sovint a Espanya però que ara s'expressa així" @parlament_cat

— El matí de Catalunya Ràdio (@maticatradio) 10 de agosto de 2016

Notícies relacionades

La CUP exigeix negociar el calendari del procés abans que els pressupostos

Junts pel Sí i la CUP registren la primera de les lleis de "desconnexió"

En aquest cas, han assegurat els expresidents del Parlament, "tampoc hi havia base legal perquè era un procés participatiu" i per aquesta raó, segons ha predit De Gispert, si l'objectiu de l'Estat "és que les institucions catalanes quedin totalment anul·lades, buscaran els ressorts que sigui per inhabilitar Forcadell".

Els expresidents també han assumit que els "atacs sistemàtics" de l'Estat contra les institucions catalanes s'intensificaran en els pròxims mesos i esperen que els polítics catalans segueixin amb el treball que estan portant a terme al Parlament i el Govern. En aquest sentit, han assegurat que hi ha mecanismes parlamentaris per continuar amb l'acció legislativa i han assegurat que per aprovar les tres lleis de desconnexió poden seguir el mateix procediment que amb les citades conclusions: la Mesa podria no incloure la votació en l'ordre del dia del Ple i, posteriorment, serien dos grups parlamentaris -Junts pel Sí i la CUP- els que demanarien una ampliació de l'ordre del dia per incloure-la en la votació.