Els Jocs de la política

Després de viure l'experiència olímpica, són molts els que han fet el salt a l'esport de risc de la política. Curiosament, la gran majoria, com Ruth Beitia, Marta Domínguez o Jesús Ángel García Bragado, s'han format al tartan.

MARTA DOMÍNGUEZ

El dopatge va truncar la carrera política de la que va ser considerada la millor atleta espanyola de tots els temps. Marta Domínguez, que va participar en els Jocs del 1996, 2000 i 2008, va entrar a l'arena política el 2003 a l'anar amb el PP de Palència a les municipals, i va exercir de regidora d'esports de la seva ciutat natal. Senadora pel PP el 2011, havia de ser la número 19 en les llistes del Congrés per Madrid el 20-D. Però Mariano Rajoy la va excloure hores abans que el Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS) la sancionés per dopatge i li retirés l'or mundial de 3.000 obstacles aconseguit el 2009, així com totes les medalles, premis i marques aconseguides entre el 2009 i el 2013.

RUTH BEITIA

Una de les més fermes opcions de medalla que li queden a la delegació espanyola és Ruth Beitia. La saltadora càntabra, que aquest any ja ha guanyat l'or als Europeus i la plata al Mundial en pista coberta, va fer el salt a la política el 2008, quan va passar a formar part de l'Executiva Regional del PP de Cantàbria. Des del 2011 és diputada al Parlament càntabre. 

JESÚS ÁNGEL GARCÍA BRAGADO I GERVASIO DEFERR

Homenatjada a Rio, on amb 46 anys ha disputats els seus setens Jocs, Jesús Ángel García Bragado també porta una llarga marxa política. Militant del PP des de fa més d'una dècada, l'excampió del món de 50 quilòmetres marxa és regidor d'aquesta formació a Sant Adrià de Besòs. A la mateixa localitat, el gimnasta Gervasio Deferr, or olímpic en salt de poltre el 2000 i 2004 i plata en terra el 2008, va tancar la llista del PSC en les municipals del 2011.

'PEPOTE' BALLESTER

Pepote Ballester es va penjar l'or, en la classe Tornado de vela juntament amb Fernando León Boissier, a Atlanta-96, els que van unir Iñaki Urdangarin i la infanta Cristina. Els bons contactes que aquest jove de Vinaròs tenia amb la parella reial van fer que Jaume Matas el fitxés com a director general d'Esports del Govern Balear en la seva última legislatura com a president balear (2003-2007). Però els dies de vi i roses van acabar de forma abrupta el 2009, després que Pepote fos detingut en l'operació policial del 'cas Palma Arena', pavelló que s'havia pressupostat en 48 milions d'euros i que va acabar costant uns cent milions. La bateria de causes legals que s'acumulaven en contra seu, unides als problemes de salut que patia (se li va detectar leucèmia el 2010), el van decidir a col·laborar amb la fiscalia en la investigació del 'cas Noos' per rebaixar les seves penes. 

PEP GUARDIOLA

L'entrenador del Manchester City, campió olímpic a Barcelona-92, sempre ha mostrat el seu compromís amb Catalunya. Després de donar el seu suport a diverses manifestacions per la independència catalana, l'home que va fer el Barça etern amb l'únic sextet de la història va tancar la llista de Barcelona de Junts pel Sí en les últimes eleccions al Parlament.

MÍRIAM BLASCO

Si hi ha algú que no li tenia por al cos cos i a les claus, cops de colze i cops baixos de la política era Míriam Blasco, la primera dona espanyola que va aconseguir una medalla olímpica. L'exjudoka, campiona olímpica el 1992, va canviar el tatami per les moquetes. Després de ser senadora del PP per Alacant durant tres legislatures, va estar quatre anys més al Congrés (2011-2015).

FERMÍN CACHO

Después d'entrar a l'Olimp esportiu amb la seva memorable victòria en el 1.500 de Barcelona-1992 (i sumar una plata quatre anys després a Sydney), Cacho va entrar en política per amistat. Casat amb una andalusa d'Andújar, l'alcalde del PSOE d'aquest municipi de Jaén li va proposar que es presentés en les eleccions del 2003 perquè fos el seu regidor d'esports. Després que el PP s'imposés, va seguir com a regidor al consistori.

THERESA ZABELL

Amb el vent a favor dels ors olímpics en vela a Barcelona-92 i Atlanta-96, la regatista Theresa Zabell va posar rumb a Brussel·les el 1999 després d'haver-se presentat com a independent a les llistes PP al Parlament Europeu. Després de deixar-ho el 2004, tres anys després va passar a ser vicepresidenta del Comitè Olímpic Espanyol. 

NATALIA RODRÍGUEZ

Rio era el gran somni de Natalia Rodríguez. Bronze en 1.500 al Mundial del 2010 i en l'Europeu del 2011 (a més de campiona continental en pista coberta el 2009), aspirava a retirar-se amb 37 anys després d'aquests Jocs, però les lesions l'hi han impedit. L'atleta catalana volia treure's el mal regust de boca de Londres, on va caure en les sèries a causa dels problemes físics. Allò va ser un cop molt dur per a aquesta militant del PSC que, per poder preparar la cita olímpica, va renunciar el març del 2012 a l'acta com a regidora de l'ajuntament de Tarragona que havia obtingut un any abans. 

MANOLO MARTÍNEZ

Superman Martínez és un hombre polifacético. Malgrat que l'atletisme ha sigut tota la seva vida, aquest lleonès inquiet ha explorat els camps de l'escultura, la poesia, la pintura, el cine i també el de la política. Per aquest últim àmbit el seu pas va ser bastant curt. A penes set mesos, el temps que va estar com a regidor del PP a l'Ajuntament de León. Martínez, responsable de la política esportiva municipal, va deixar el seu càrrec el desembre del 2003 perquè considerava que perjudicava la seva preparació esportiva. Mesos després, es penjava el bronze olímpic en llançament de pes a Atenes-2004.

JOSÉ JAVIER HOMBRADOS

L'incombustible 'Jota' Hombrados, que amb 44 anys segueix jugant, és un dels símbols dels últims 25 anys de l'handbol espanyol. En el seu extens palmarès brillen amb llum pròpia els bronzes d'Atlanta-96 i Pequín-08. Emblema del Ciudad Real tricampió d'Europa, va tancar la llista del PSOE en les autonòmica de Castella-la Manxa el 2011. 

ABEL ANTÓN

El doble campió mundial de marató (1997 i 1999) va ser un dels fitxatges estrella del PP per a la campanya electoral del 2011. L'atleta, que ja havia sigut durant quatre anys regidor d'esports de la seva Sòria natal, va anar de número 2 per Sòria en la llista popular, compartint bancada amb l'exolímpica Marta Domínguez.

SANDRA MYERS 

Un quart de segle després, Sandra Myers segueix sent la reina de la velocitat espanyola. La velocista, nascuda als EUA i nacionalitzada espanyola, té encara els rècords d'Espanya de 100, 200 i 400 (prova en la qual va guanyar el bronze mundial el 2011). Després de penjar les botes, va córrer cap al món de la política. El 1995 va ser diputada del PP a l'Assemblea de Madrid i, acabada la legislatura, va passar a ser assessora de l'Ajuntament de Móstoles abans d'elegida regidora d'Educació de Salamanca el 2011. 

NIURKA MONTALVO

Nacionalitzada espanyola seguint la via oberta per Sandra Myers, Niurka Montalvo es va penjar tres medalles en salt de longitud en tres Mundials: or el 1999, plata el 1995 i bronze el 2001. Sis anys després d'aquest últim metall, la saltadora d'origen cubà entrava en l'arena política. Francisco Camps li va donar l'alternativa oferint-li el càrrec de Secretària Autonòmica de l'Esport de la Generalitat valenciana el 2007. Montalvo es va veure esquitxada per la taca de la corrupció del PP valencià. Així, el juny del 2013 va ser imputada en el 'cas Gürtel' per suposades irregularitats en l'adjudicació de contractes a empreses d'aquesta trama, encara que el magistrat va acabar desimputant-la al no trobar cap indici de delicte.

DORI RUANO

Notícies relacionades

Tarragona confia el futur als Jocs Mediterranis del 2017

'Pepote' Ballester, el regatista que va enfonsar Iñaki

L'excampiona del món de ciclisme en pista, que va participar en tres Jocs Olímpics (un en ruta i dos en pista), va combinar el seient amb la butaca un parell d'anys, fins a la seva retirada el 2005. La ciclista salmantina va estar 12 anys com a regidora de la seva ciutat natal.

CARLOTA CASTREJANA

Pocs esportistes poden presumir d'haver viscut l'experiència olímpica en dos esports diferents. Carlota Castrejana té aquest honor. A Barcelona 92 va formar part de la selecció espanyola de bàsquet, que va aconseguir un meritori cinquè lloc. Les seves extraordinàries condicions físiques la van fer canviar de disciplina el 1998 i provar sort amb l'atletisme. Després de temptejar el salt d'altura i el de longitud, va trobar el seu lloc en el triple salt, on va ser campiona d'Europa en pista coberta el 2007. Dos anys més tard, un dia abans del seu 36è aniversari, va rebre l'encàrrec del PP d'assumir la direcció general d'Esports de la Comunitat de Madrid.