MESURES DEL PACTE DE POPULARS I CIUTADANS
La promesa de revisar l'amnistia fiscal caduca el 30 de novembre
El PP va acceptar l'exigència de C's sabent que serà gairebé impossible complir-la
Només una investidura ràpida de Rajoy el podria forçar a complir el seu compromís
Els negociadors de Ciutadans asseguren que una de les qüestions que va costar més arrencar al PP per al pacte d'investidura va ser el compromís de Mariano Rajoy de revisar l'amnistia fiscal del 2012 per fer pagar més als defraudadors que s'hi van acollir. Les dificultats es van mantenir fins que els negociadors del PP van comprendre que, al capdavall, la mesura tenia moltíssimes possibilitats de néixer pràcticament morta o de quedar convertida en paper mullat molt aviat.
El termini per a la presentació de la "declaració tributària especial" (DTE) -que va ser el nom que va elegir el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, per evitar l'expressió "amnistia fiscal"- va quedar establert entre el 4 de juny i el 30 de novembre del 2012. En conseqüència, el 30 de novembre del 2016 prescriu aquesta declaració, una vegada transcorreguts quatre anys des que es va acabar el termini de declaració. Després d'aquest dia no es podran demanar comptes a cap contribuent per aquesta declaració.
LES TRAMPES DEL CALENDARI
Només si Rajoy resultés investit com a president el 2 de setembre -una qüestió en què ni ell mateix confia- hi hauria possibilitats reals de forçar el seu Govern a complir el compromís amb què Ciutadans pretén fer pagar als defraudadors que es van acollir a l'amnistia fiscal el 10% que va establir la llei sobretot el patrimoni aflorat (no només sobre el no prescrit) i no el 3% de gravamen mitjà que va resultar finalmentel 3%.
Si la investidura de Rajoy no es produeix el 2 de setembre, el pacte amb C's decau. I, encara que no fos així, a mesura que una hipotètica investidura s'endarrereixi, es redueixen les possibilitats de complir aquest compromís, que seria definitivament impossible d'abordar si es va a unes terceres eleccions, el 25 de desembre.
Fins i tot si la investidura de Rajoy tirés endavant en un hipotètic segon intent a l'octubre (després de les eleccions gallegues i basques del 25 de setembre) hi hauria serioses dificultats per tirar endavant una mesura en què el PP no creu.
PROCÉS DE NOTIFICACIONS
Per evitar que la DTE prescrigui el 30 de novembre, cadascun dels 31.484 defraudadors que es van acollir a l'amnistia fiscal haurien de rebre una notificació de comprovació abans d'aquesta data. Abans d'això, la Direcció General de Tributs hauria d'emetre una instrucció canviant el criteri que el va portar a aixecar la mà el juliol del 2012, quan es veia que l'amnistia no tenia èxit entre els defraudadors.
Fins i tot comptant amb la voluntat de l'administració d'accelerar el procediment de les notificacions, aquest es podria estendre al llarg de quatre o cinc setmanes com a mínim, segons experts en tràmits tributaris. I si aquesta voluntat no és massa intensa, el procés es podria demorar mesos i mesos, de manera que s'arribaria tard.
DUBTES JURÍDICS
A les trampes del calendari s'hi sumen les dificultats jurídiques sobre la interpretació de les normes (llei i ordre ministerial) i les instruccions que van regular l'amnistia fiscal. Una hipotètica revisió d'aquelles declaracions tributàries provocaria amb tota seguretat una allau de recursos judicials de resultat incert.
LES DADES
Segons les dades d'Hisenda, la polèmica amnistia fiscal del 2012 va permetre fer aflorar patrimoni per uns 40.000 milions. No obstant, només es va pagar el peatge del 10% per una part molt petita d'aquest patrimoni (uns 12.000 milions, que no havien prescrit), cosa que va reportar a Hisenda uns ingressos de 1.191 milions (per sota dels 2.500 milions esperats).
Notícies relacionadesAquests 1.191 milions representen només el 3% de la quantitat total aflorada (40.000 milions). L'organització Inspectors d'Hisenda de l'Estat (IHE) sempre ha considerat que el tipus del 10% s'havia d'haver aplicat sobretot el patrimoni aflorat (prescrit o no) i ha estimat que Hisenda havia renunciat a ingressar 2.800 milions.
L'actual diputat de C's Francisco de la Torre formava part llavors de l'organització IHE i ha impulsat que la recuperació d'aquells 2.800 milions formi part dels compromisos arrencats a Rajoy en el pacte d'investidura firmat pel PP i C’s aquest diumenge (també es va incloure en el fallit pacte de govern amb el PSOE).
- Cada cop més menors incompleixen el règim de visita després d’un divorci
- Vivas reclama al PP que negociï amb l’Executiu
- Col·lisió entre Broncano i Motos per Jorge Martín
- Urbanisme La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos
- NENS TUTELATS El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- ERC busca la via per recuperar militants
- El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern
- Sánchez es querella contra Aldama per "dret a l’honor"