Forcadell apel·larà a la llibertat d'expressió per defensar-se davant el TC

En contra del criteri rupturista de la CUPCUP i d'ERC, tant el Parlament com a institució com els membres de la Mesa de la Cambra i la seva presidenta aniran de nou a l'empara del Tribunal Constitucional (TC) en el conflicte sobiranista. Aquesta vegada demanant-li que reconsideri la resolució que d'entrada suspèn l'últim desafiament independentista: les conclusions de la comissió sobre el procés constituent, votades per Junts pel Sí i la CUP en un accidentat ple parlamentari el passat 27 de juliol.

Els anticapitalistes de la CUP i dirigents d'Esquerra com Joan Tardà opinen que no s'ha de recórrer més a una institució, el TC, que la mateixa declaració del Parlament del passat 9 de novembre qualificava de deslegitimada per jutjar les decisions de Catalunya, que a partir de llavors no se "supeditaran" a l'alt tribuna. Però l'argument de la majoria de la Mesa i de la seva presidenta, Carme Forcadell, és clar: per poder recórrer a instàncies internacionals s'ha d'haver esgotat abans totes les vies estatals. I és que per a la presidència del Parlament l'anomenada internacionalització del conflicte és un element clau del mateix, com ho és per al Govern, que manté contactes fluids i discrets amb cancelleries de diversos països, interessades per l'evolució del conflicte.

ELS ARGUMENTS

Forcadell apel·larà a un principi bàsic consagrat a la Constitució, en l'article 20 del títol primer, sobre drets i deures fonamentals: la llibertat d'expressió. I definirà la seva defensa en termes jurídics i també polítics amb la vista posada, segons fonts parlamentàries, en la possibilitat d'acabar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg. Un altre probable argument polític de la presidenta i exlíder de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) consistirà a qüestionar la capacitat del TC per imposar sancions penals. Recordarà en aquest sentit que va ser el Govern del PP el que, en l'últim suspir de la legislatura que va acabar l'any passat, va introduir una modificació exprés que permet al TC imposar multes i sancions als que incompleixin les seves resolucions o advertències, com ha sigut el cas de la declaració del Parlament. Una reforma polèmica que, segons recordarà Forcadell al mateix TC, està pendent del recurs que han presentat les comunitats de Catalunya i Euskadi i el PSOE.

Forcadell es pot escudar en una actuació parlamentària en què no ha sigut ella sinó el ple el que ha pres l'última decisió respecte a l'aprovació del text sobre el procés constituent. Però vol insistir en la naturalesa política del conflicte perquè, segons fonts pròximes a la presidència del Parlament, és de preveure que el TC no consideri favorablement les al·legacions que li arribin des de Catalunya i el conflicte polític cobri tota la seva dimensió, en especial si el Constitucional decideix derivar el cas a la via penal.

LA RESPOSTA DEL PARLAMENT

Notícies relacionades

JxSí i la CUP registren al Parlament la declaració d'"inici del procés" cap a la independència

El Senat aprova definitivament la reforma que permet al TC suspendre Mas

Els serveis jurídics del Parlament treballen en diversos arguments per defensar la institució: el primer és que no té sentit anul·lar unes conclusions -les de l'anomenat procés constituent- que ja eren públiques perquè la comissió d'estudi creada a aquest efecte per estudiar aquest procés (el camí a seguir per fundar una nova organització institucional i política) ja havia aprovat, el 20 de juliol, un text de conclusions dels diferents grups que va ser publicat pel butlletí del Parlament. El TC considera que aquestes conclusions emanen de la polèmica declaració de "desconnexió" aprovada el 9 de novembre.

El Parlament respon que es tracta de dos textos no vinculables, perquè el del 9-N va comptar amb els vots de Junts pel Sí i la CUP mentre que les conclusions inicials van comptar també amb la participació de Catalunya Sí que es Pot, partit present i actiu en la comissió d'estudi, malgrat que finalment no va participar en la votació final del ple perquè discrepava del text pactat entre els partits independentistes. Text que, per cert, elevava el to rupturista que ha sigut fins i tot qüestionat per la principal plataforma sobiranista en favor del procés constituent, ReiniciaCatalunya.cat.