Miguel Ángel Gimeno, amb la llei a la mà

Parla de forma pausada i és aficionat a la lectura. És membre d’una tertúlia literària. El senderisme per la muntanya (a l’hivern per la neu) li permet no només fer esport, sinó relaxar-se i aïllar-se. Els moments de silenci el reconforten. El nou director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno (Binèfar, Osca, 1950) prendrà possessió del seu càrrec demà. És un home d’esquerres i, sobretot, de lleis. La seva principal missió serà tornar la confiança en una institució la imatge de la qual ha quedat tocada després de la destitució el 29 de juny de Daniel de Alfonso per la seva polèmica (i gravada) conversa amb el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz.

Gimeno ha demostrat el seu perfil institucional durant la seva presidència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), càrrec que va exercir des del 2010 fins al febrer del 2016, quan va ser substituït per José María Barrientos. Es va presentar a la reelecció, però no la va aconseguir. La majoria conservadora del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l’òrgan de govern dels jutges, li atribuïa certa passivitat en la instrucció de la causa contra l’expresident Artur Mas per la consulta del 9-N.

Precisament, el debat independentista es va colar a principis del 2016 en un àmbit que a priori hauria de ser aliè a les discussions polítiques, com és l’estament judicial. Va ser durant l’últim procés de selecció per ocupar la plaça de president del TSJC. El 12 de gener del 2016, els tres aspirants, Gimeno, Barrientos i Fernando Lacaba, van presentar el seu pla de govern davant el CGPJ i tots van parlar també del procés sobiranista.

Malgrat que Gimeno no s’hi va referir directament, va ser preguntat al final de la seva compareixença. El jurista, que havia sigut portaveu de la progressista associació Jutges per a la Democràcia, en la qual milita des de fa anys, va afirmar que no contemplava una desconnexió de Catalunya de l’Estat i va recordar que els membres del Poder Judicial no s’han de convertir en «actors polítics», sinó que han de centrar-se a aplicar la llei i en «la defensa de la constitucionalitat». No només això. Va ressaltar també que els jutges no poden ser «protagonistes», de manera que no han de replicar manifestacions de polítics. «No contemplo un escenari de ruptura perquè crec que l’Estat té mitjans suficients per actuar en conseqüència», va dir.

En el seu programa de govern, aquest magistrat de llarga trajectòria professional va escriure que era fonamental «establir vincles de proximitat amb els ciutadans que viuen a Catalunya, les seves institucions i amb la societat civil a la qual, a fi de comptes, se serveix». Aquesta tasca la va potenciar durant el seu mandat davant el TSJC. Va mantenir bones relacions amb la Generalitat i, en especial, amb la Conselleria de Justícia que, en la seva útima etapa, dirigia Germà Gordó. Gimeno és conscient, segons ha defensat, que «aquesta aproximació i vinculació institucional amb la societat catalana només es pot fer des de l’explícit reconeixement de les seves peculiaritats».

Notícies relacionades

Miguel Ángel Gimeno, elegit nou director d'Antifrau sense vots en contra

El magistrat Miguel Ángel Gimeno serà el nou director de l'Oficina Antifrau

A més del seu paper en la causa del 9-N, Gimeno ha sigut autor d’algunes decisions controvertides en processos que afecten polítics. Va emetre vots particulars en base a qüestions tècniques sobre les sentències que van condemnar el socialista Daniel Fernández i el convergent i exalcalde de Lloret de Mar Xavier Crespo, de la resolució del qual va ser ponent, i a qui se li van imposar nou anys i mig d’inhabilitació. A diferència dels seus col·legues de tribunal, Gimeno va considerar que Fernández no havia comès tràfic d’influències en la seva participació per nomenar una ex alt càrrec del Govern tripartit a l’Ajuntament de Montcada i Reixac, i que Crespo no havia de ser condemnat per prevaricació.

Destins sempre catalans

Irònic i amable en les formes, Gimeno sempre ha exercit la seva tasca a Catalunya. Va ingressar en la carrera judicial el 1983 i el seu primer destí va ser un jutjat del Prat de Llobregat. Després va passar per Badalona i l’Hospitalet de Llobregat, fins que el 1989 va arribar als jutjats de Barcelona. El 1993 va ser nomenat magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona, i després, president d’una secció, fins que el 2010 va ser elegit president del TSJC.