Puigdemont afirma que és l'Estat el que desconnecta de Catalunya

Primer missatge institucional de Carles Puigdemont amb motiu de la Diada i nou subratllat en què el marc institucional espanyol és perjudicial per a la societat catalana. Lluny d’essencialismes identitaris, i també de qualsevol indici de denúncia per les accions de l’Estat (llegeixin, el Fernándezgate), Puigdemont va donar ahir una pàtina de quotidianitat a les seves paraules, potser per acostar-se a l’electorat sobiranista no independentista. «En els últims mesos, s’ha evidenciat que la desinversió crònica en infraestructures no només afecta l’economia, sinó també el dia a dia de la gent, amb un servei de Rodalies inacceptable que s’afegeix a l’oblit crònic del Corredor Mediterrani», va ponderar el president en el missatge televisat.

És aquesta una de les raons que van portar el president a asseverar que, davant els intents i anhels independentistes de tallar amarres amb l’entramat jurídic i institucional espanyol, és el mateix Estat «el que s’està desconnectant dels seus compromisos i obligacions amb Catalunya, desatenent els serveis que per llei està obligat a prestar als ciutadans, al marge de conjuntures polítiques» (això és, el procés independentista). I va sentenciar: «I tot això sense haver tampoc resolt l’asfíxia premeditada que fa dècades que Catalunya suporta».

SORTINT DE LA CRISI

Això sí, malgrat tots els obstacles haguts i per haver, i malgrat que «la crisi encara està molt present en moltes llars catalanes», va assegurar que Catalunya està recuperant el pols econòmic, com així ho proven els indicadors habituals de guàrdia (el percentatge d’inversió estrangera rebuda, respecte al total espanyol i el volum d’exportació dels sectors productius catalans).

El que Puigdemont no va poder, ni encara menys va voler, evitar va ser sucar pa al plat del caos polític espanyol, a les portes de celebrar les terceres eleccions generals en només 12 mesos. «Continua la paràlisi institucional i política de l’Estat, on els partits són incapaços de posar-se d’acord per governar», va afirmar el cap del Govern català.

Tampoc el context institucional europeu es va salvar de les dards del president. Una manera de dir que ningú està lliure de pecat i que, ara mateix, «amb la crisi dels refugiats, l’ascens dels populismes» i també «el brexit», a Brussel·les ja n’acumulen massa: «Europa està canviant i demostra flexibilitat i pragmatisme quan li convé, enterrant els discursos immobilistes. L’Europa del futur passa per enfortir el paper de la Unió i acabar amb els obstacles que suposen els vells estatismes [d’estàtic i, també, d’estat] del segle passat».

Notícies relacionades

La Diada més repartida

La Diada de l'impàs

Finalment, com si es tractés d’un avanç del pròxim episodi del culebró processista, és a dir, la qüestió de confiança a la qual ell mateix se sotmetrà el dia 28 vinent al Parlament, Puigdemont va afirmar que la Diada és «important per encarar un curs polític en què serà necessari prendre decisions que garanteixin que Catalunya pugui escollir en llibertat el seu camí».

Pren força, per tant, el nou relat creat a partir d’un eventual referèndum unilateral («escollir en llibertat el seu camí»), que s’imposa al que assenyalava que els catalans ja havien elegit el seu futur el 27 de setembre passat i que ara s’estava en un període de transició de 18 mesos fins a arribar al ple exercici de la sobirania en un estat independent d’Espanya. Un nou relat que ja li ha proporcionat al president el suport avant la lettre a la seva continuïtat amb la mateixa vehemència amb què li van tombar l’admissió a tràmit dels pressupostos del 2016. El motiu, a la pràctica, pel qual hi haurà aquesta qüestió de confiança.