Podem canvia d'etiquetes

Malasaña versus Vallecas. Postmoderns davant obreristes. Vetusta Morla o Los Chikos del Maíz. Les etiquetes han funcionat bé a Podem per sintetitzar les dues identitats que bateguen en un partit que es va anar fragmentant amb el distanciament entre Pablo Iglesias i Íñigo Errejón. Els dirigents es van alinear al voltant de les seves figures i van sorgir dues famílies que, més enllà de les divergències polítiques i estratègiques, es van distanciar en dos bàndols amb una relació personal tan deficient que hi ha esclerotitzat el funcionament de l’estructura morada. Aquest malestar es percebia a les bases i des dels dos costats reconeixen que és una de les causes de la desil·lusió entre la militància.

Aquestes dues ànimes semblaven irreconciliables i llançades a un pols de poder en què els errejonistes, entre els quals s’alineen els intel·lectuals del partit, tenien tots els números per perdre davant d’un Pablo Iglesias emparat per l’elevada potestat de decisió que li permet el càrrec de secretari general. Algunes d’aquestes determinacions, com la destitució fulminant del braç dret d’Errejón, Sergio Pascual, van alimentar les diferències i l’olor de terra cremada.

Transvasament de dirigents

Transvasament de dirigentsPerò aquestes fronteres han començat a desdibuixar-se amb un transvasament de dirigents que ha invalidat les etiquetes que fins ara permetien entendre el que passava al partit. L’errejonisme ha aconseguit, discretament, seduir persones de la confiança d’Iglesias, per a sorpresa del líder. S’han integrat en una candidatura per al congrés del partit a Madrid, Adelante Podemos, que encapçalen Rita Maestre (errejonista i portaveu a l’ajuntament de la capital) i Tania Sánchez, exdirigent d’IU que va aterrar a Podem al costat del número u. Veure-les juntes, en el mateix projecte, disputant el lideratge als oficialistes és una sacsejada en l’ordre establert i demostra que l’equilibri de poder intern canvia. No només això.

Les bases morades, decebudes per no haver aconseguit l’anhelat sorpasso el 26-J, semblen reaccionar en positiu amb la recuperació d’una certa il·lusió que es detecta en xarxes socials i el treball als barris. A Adelante Podemos subratllen la importància del fair play i eludeixen tota visió bel·licista. Iglesias, no obstant, va enviar un avís a navegants dissabte: «A vegades, per dir determinades coses s’ha de sonar dur. Dic a la gent dels cercles: no ens deixarem domesticar».

Notícies relacionades

Rita Maestre i Tania Sánchez: "No som nòvies o exnòvies de"

Iglesias desdenya la candidatura afí a Errejón a Madrid

El secretari general perd gent valuosa, com el número 2 de Madrid, Miguel Vila. ¿Creuen sobtadament en les tesis ideològiques d’Errejón? No és aquest el motiu, sinó que discrepen de les formes organitzatives del líder i el seu equip. Consideren que actuen amb «autoritarisme» i que llegeixen qualsevol dissentiment «com una traïció».

Iglesias està dolgut en el terreny personal i polític. La situació el deixa amb menys suports, envoltat per un reduït nucli de col·laboradors i fiant la llista que competirà amb Maestre a dirigents que no ha sentit especialment a prop. Els nous errejonistes lamenten les crítiques en clau personal i amb arguments masclistes.