Euskadi relega la independència per abordar el debat social

La campanya electoral basca ha arrencat amb la vista posada en els pactes posteriors per a l'elecció de 'lehendakari'. Encara que el PNB surt amb un clar avantatge en les enquestes, s'haurà de veure quina és la distància final respecte a Podem i EH Bildu, i si es confirma el retrocés electoral que el CIS ha augurat al PSE i al PP. Cinc anys després del final d'ETA, els missatges electorals se centren en qüestions socials i econòmiques més que en debats identitaris.

El 'lehendakari' Iñigo Urkullu aspira a la reelecció amb un programa centrat en l'ocupació, i apel·la a la seva experiència davant dels "experiments". El president del PNB, Andoni Ortuzar, ha admès que van pecar d'"optimisme" quan van prometre fa quatre anys que la legislatura passada seria la del "nou estatus". Ara prefereixen relegar aquesta qüestió i limitar-se a apuntar que el pròxim repte és que les formacions basques haurien d'aprovar a la Cambra un nou Estatut que se sotmetria a una "consulta habilitant". Sense presses i sempre dins del marc legal.

EH Bildu segueix aferrada al carisma d'Arnaldo Otegi, que es manté com a eix de la seva campanya malgrat que no estarà a les llistes. Amb la carta del victimisme davant la "cacicada judicial", com l'ha qualificat el mateix Otegi, la recerca de la independència "com més aviat millor" és la seva senya d'identitat. La seva estratègia passa per recuperar els que han deixat de votar-los en les últimes cites electorals, sobretot per recolzar Podem, la formació que més vot jove està captant a Euskadi. Per fer-ho, la coalició 'abertzale' sap que ha d'"actualitzar" el seu discurs i apostar per la seva cara més social.

EL RECANVI D'OTEGI

A curt termini, EH Bildu ha de decidir qui serà candidat a 'lehendakari' i qui ocuparà el càrrec de portaveu del grup parlamentari. Tres dones encapçalen les quinieles: la coneguda periodista Maddalen Iriarte, una independent a qui els 'abertzales' han intentat "fitxar" durant anys; la regidora de Vitòria Miren Larrion, i l'exportaveu de la Diputació de Guipúscoa, Larraitz Ugarte. En tot cas, cares noves que intenten aportar "frescor" a una força política que ha donat mostres d'esgotament en les últimes cites electorals. Quedarà pendent el congrés per a la refundació de Sortu, que s'ha ajornat fins al gener de l'any que ve per centrar totes les energies en el 25 de setembre.

Podem tampoc arriba a aquesta cita electoral amb la força que tenia a Euskadi fa 12 mesos. Després de fracassar l'intent que la magistrada Garbiñe Biurrun encapçalés les seves llistes, ha sigut una altra independent, Pili Zabala, qui ha assumit la responsabilitat. La seva arribada ha sigut controvertida, ja que es va enfrontar a altres candidatures internes amb visions oposades. Diversos dels seus adversari defensaven la necessitat de "desallotjar" el PNB, però Zabala ha optat per un perfil més dialogant i possibilista amb els penabistes.

Amb tot, la gran incògnita és saber si Podem recupera força i si es podria sumar a un bloc en favor del dret a decidir juntament amb el PNB i EH Bildu, com temen els populars i els socialistes. Per ara, es limiten a reclamar que Euskadi es converteixi en "una nació dins d'un Estat", a través d'una consulta que ratifiqui el nou estatus. De fet, una aposta molt similar a la del PNB. Al mateix temps, la germana de Joxean Zabala, presumpte membre d'ETA assassinat pels GAL, es defineix a si mateixa com a "víctima del terrorisme", i es perfila com un referent al Parlament en matèria de reconciliació i drets humans.

ELS CONTRAPESOS AL NACIONALISME

Al darrere en els sondejos, el PSE i el PP s'esforcen per aconseguir els escons suficients per mantenir la seva influència política, encara que dependran de la composició final de la Cambra. És més que previsible que siguin necessaris acords entre tres partits per aconseguir la majoria a la Cambra, i a aquesta esperança s'aferren. La continuada pèrdua de vots que han tingut tots dos en les últimes eleccions autonòmiques es podria accentuar aquesta vegada, sobretot en el cas dels socialistes, a qui el CIS atorga només vuit dels actuals 16 parlamentaris. Per intentar aturar aquesta caiguda, la candidata del PSE, Idoia Mendia, es presenta com a fre davant el "raca-raca" del dret a decidir, com irònicament es refereix el seu partit als plantejaments sobiranistes.

Notícies relacionades

Iglesias irromp a Euskadi amb un discurs social i patriòtic

El PNB guanyaria les eleccions basques, amb empat entre EH Bildu i Podem

Amb un argument similar, el candidat del PP, Alfonso Alonso, ha aparcat la seva carrera a Madrid per assumir les regnes dels populars bascos en tots els fronts. S'haurà de veure si el suport explícit de Mariano Rajoy, que farà campanya a les tres províncies basques, juga a favor seu o en contra seu. De sortida, ha proposat una campanya més "enganxada al carrer" amb una 'food truck' que reparteix pintxos. I un missatge reiterat: es presenten com el "contrapès" al nacionalista, amb la mà allargada per impulsar un projecte autonomista.

Per la seva part, Ciutadans pitjarà a fons l'accelerador per aconseguir entrar a la Cambra. El seu líder, Albert Rivera, serà el dirigent estatal que més vegades trepitjarà Euskadi per recolzar el seu candidat, Nicolás de Miguel. El seu repte és convèncer que els seus plantejaments, contraris a l'Estatut de Gernika i als drets forals, són beneficiosos per als bascos.