Rita Barberá desafia Rajoy al negar-se a entregar el seu escó

Després d’hores de tensa espera en les files populars, Rita Barberá va anunciar ahir a mitja tarda que es dóna de baixa en el PP, però que continuarà com a senadora. Això li permetrà seguir com a aforada. La decisió deixa un regust amarg en el partit conservador, que des que el Tribunal Suprem va col·locar dimarts a un pas de la imputació l’exalcadessa de València, va intentar que aquesta renunciés a la seva acta per evitar el desgast que suposa per a Mariano Rajoy que la seva amiga, pes pesant en el partit durant anys i una de les seves principals valedores quan el seu lideratge va estar el 2008 en qüestió, segueixi a la Cambra alta, encara que sigui fora del grup popular.

No obstant, en un dur comunicat, Barberá va expressar la seva voluntat de «no dimitir» amb el pretext queel contrari «es podria entendre com una assumpció de culpabilitat». El PP no pot forçar-la a més, perquè l’acta pertany al parlamentari i no al partit. Així mateix, l’exalcaldessa va evidenciar que trenca amb la formació en què ha militat des de 1976 i a la qual ha donat més de 20 anys de majories a València, perquè així l’hi ha demanat la direcció. Fa gala a més que accepta la «dolorosa» decisió per evitar que «ningú s’empari» en ella per responsabilitzar-la de «qualsevol prejudici» per «amagar els seus resultats», en un clar atac al candidat del PP a 'lehendakari', Alfonso Alonso, que ahir a primera hora va instar la senadora a fer un pas enrere, sota l’amenaça d’expulsió en 24 hores.

PRESSIONS EN VA

No va ser l’únic que va demanar a Barberá que pensés en el «bé del PP». La número dos, María Dolores de Cospedal, va enviar missatges sibil·lins, mentre la presidenta madrilenya, Cristina Cifuentes, va apostar sense embuts perquè deixés l’escó. Però la senadora considera que és innocent i que «no hi ha cap testimoni directe» que la «incrimini» i demostri que va blanquejar, amb els seus regidors i assessors, diner negre, i per això es va mostrar disposada a declarar immediatament davant del Suprem per aclarir «la inexistència de cap il·lícit». Així mateix, al·lega que encara no està imputada i els estatuts del PP només l’obliguen a renunciar en el cas d’obertura de judici oral.

Aquests van ser bàsicament els arguments que Barberá va traslladar a la cúpula del PP. Segons fonts conservadores, Rajoy no ha parlat directament amb ella i ha deixat la negociació en mans de Cospedal i el vicesecretari Fernando Martínez-Maillo. Les seves instruccions, tot i així, van ser clares: que hi renunciés voluntàriament per evitar-li el trago d’apartar-la a contracor. Però la jugada no li ha sortit perfecta, perquè només trenca el seu carnet de militant. Això suposa un «tancament en fals», lamentava a última hora un baró autonòmic. Des de la cúpula, no obstant, van manifestar que la dirigent es negava fins i tot a deixar el PP, i que la seva renúncia va arribar només després d’amenaçar-la de convocar ahir el comitè de garanties del partit per expulsar-la. Al·legaven que, amb el seu pas al Grup Mixt, ningú els podrà culpar del que faci. Rajoy va evitar fer declaracions, tant en els seus actes de campanya a Galícia, com en la presentació del llibre del ministre Luis de Guindos.

LA CONJUNTURA

Els populars esperaven la decisió del Suprem des de fa mesos, però l’obertura de la causa penal ha arribat en el pitjor moment, en plena campanya de les eleccions basques i gallegues, quan està en joc la governabilitat i després de l’escàndol que va suposar la promoció de José Manuel Soria per al Banc Mundial.

És cert que Rajoy podria haver forçat la renúncia de Barberá a principis d’any, quan el jutge del 'cas Taula' cas Taula'va començar les investigacions i va imputar els seus antics col·laboradors, un total de 47 persones. Però el líder va decidir aguantar el xàfec, defensar la presumpció d’innocència i col·locar la seva amiga a la Diputació Permanent, una decisió que va obrir les primeres esquerdes al PP. Després l’escletxa es va fer bretxa, i dimarts, en el partit, ja era un clam que Rajoy havia de moure fitxa.

Molts pensaven que la sortida arribaria aquell mateix dia, però al final es va anar endarrerint enmig d’un gran nerviosisme, ja que, excepte els negociadors, la resta de dirigents (inclosos la majoria dels vicesecretaris) en desconeixien els detalls i com acabaria l’estira-i-arronsa amb la senadora.

LES REACCIONS

Per a l’alleujament del PP, la sortida a mitges ha deixat satisfet Ciutadans, que segueix pensant que, tot i aquest episodi i el 'cas Soria', «un Govern en minoria de Rajoy és millor que unes eleccions». El partit taronja es va arrogar el pas enrere de l’exalcaldessa al subratllar que es deu al pacte anticorrupció que Albert Rivera va exigir a Rajoy per poder asseure’s a negociar la investidura. El número dos de C’s, José Manuel Villegas, va recordar que l’acta «no pertany als partits» i no va exigir al líder del PP que insisteixi públicament que Barberá se’n vagi del tot, informa Pilar Santos.

Sí que ho va fer el PSOE, perquè si no, van apuntar els socialistes, Rajoy «semblarà que no és lliure per fer-ho». Hores abans de conèixer-se la renúncia, el secretari general del partit, Pedro Sánchez, va situar el cap de l’Executiu al cim de l’«engranatge del finançament irregular» del seu partit, del qual va dir que són «peces» Barberá, Jaume Matas, Francisco Granados o Luis Bárcenas.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, va censurar per la seva part el «constant insult» i la «indecència» de l’exalcaldessa per no deixar l’escó. I des de València, el president de les Corts, Enric Morera, va anunciar que demanarà una reunió urgent amb el Senat per evitar la continuïtat de «la trànsfuga», en referència a Barberá, que és senadora per designació autonòmica. Però la jurisprudència impedeix prendre-li l’acta.