L'escó captiu de Rita Barberá

Ningú li pot prendre l'escó a Rita Barberá. El deixarà si ella vol. Però no hi ha cap mecanisme jurídic que permeti desposseir-la del seu càrrec com a senadora autonòmica, distinció que li garanteix l'aforament. Si l'exalcaldessa decideix atrinxerar-se a la butaca i passar al grup Mixt, o bé accepta deixar-la, pressionada pels que l'hi reclamen, depèn en exclusiva d'ella. Per exasperant que sembli, el Senat, les Corts Valencianes i fins i tot el PP tenen les mans lligades, perquè el càrrec és nominal.

La designació dels senadors autonòmics, com el cas de Barberá, està regulada per la Constitució i els parlaments dels territoris. La Carta Magna només fixa que sigui proporcional i deixa en mans de cada cambra el desenvolupament de la seva pròpia llei, però cap d'aquestes inclou procediments de revocació. Això és el que vol canviar Podem. A l'abril, quan van deduir que el Tribunal Suprem acabaria imputantTribunal Suprem l'exalcaldessa de València, van presentar una iniciativa per modificar la llei 9/2010i incloure-hi la revocació com a causa de cessament, a l'article 14. El projecte de llei ja hauria d'haver anat al ple, però està sorprenentment en fase d'esmenes i, llevat que hi hagi imprevistos, no es podrà aprovar fins a final d'any. Podem defensa que si el senador ha perdut la confiança del parlament que el va designar, ha de perdre el seu escó i proposa un procés per prendre-l'hi que requeriria majoria absoluta. 

NI LA CARTA MAGNA, NI LA LOREG

Pot semblar una llum d'esperança. No obstant, els juristes especialitzats en la Cambra alta consideren que la proposta, per molt bona intencionalitat que tingui, xoca amb la Constitució, que estableix que l'escó pertany al senador, amb independència que sigui elegit pels ciutadans o pels parlaments territorials. Es tracta del mandat imperatiu: el càrrec no està subjecte a les directrius de qui el designa. “Suscita dubtes jurídics. Podria tenir incompatibilitats amb el mandat imperatiu que estableix la Constitució a l'article 67”, adverteixen especialistes. Insisteixen que la revocació seria “un mecanisme poc compatible amb la democràcia parlamentària” i indiquen que aquesta tradició és present només en règims presidencialistes. Als Estats Units, per exemple, es pot destituir governadors a través d'una votació popular.

Notícies relacionades

Rita Barberá desafia Rajoy al negar-se a entregar el seu escó

Tots els grups de les Corts valencianes, inclòs el PP, demanen a Barberá que deixi el seu escó

I arriben els dubtes. Ja que els parlaments autonòmics no preveuen el revocatori, ¿es pot modificar la llei orgànica del règim electoral general (Loreg) per incloure'l? Al cap i a la fi, els partits estan d'acord a fer una reforma exprés per evitar que les eleccions coincideixin amb el dia de Nadal. La resposta és no. Tampoc. La Loreg només fixa el nombre de senadors i deixa als territoris el desenvolupament de la designació. Conclusió: l'exalcaldessa té l'escó blindat.

Llavors, ¿fins quan serà senadora Barberá si no accepta entregar l'escó? Fins que es dissolguin les Corts Valencianes, per la convocatòria d'eleccions autonòmiques, que si no hi ha avançament, estan previstes per al maig del 2019.