Barberá reobre les fractures al PP mentre Rajoy calla

La decisió de Rita Barberá de desafiar Mariano Rajoy i mantenir-se en el seu escó va tornar a obrir ahir la ferida que té el PP per les diferències entre els partidaris de la mà dura contra l’exalcaldessa, per escenificar que el partit passa per fi pàgina de la corrupció, i aquells dirigents, més pròxims a la valenciana, que la segueixen protegint, apel·lant a la presumpció d’innocència. Entre ells va destacar la número dos del PP, Dolores de Cospedal, malgrat que, tenint en compte el seu càrrec, marca doctrina i és un referent de la posició oficial dels populars. 

Cospedal, mà dreta de Rajoy i negociadora clau en el pols que el partit ha mantingut amb Barberá des que el Suprem la va deixar a un pas de la imputació (saldat amb una baixa voluntària del PP, però sense renunciar a l’acta), es va posar del costat de l’exregidora al reclamar «un mínim de respecte a la presumpció d’innocència» i al justificar que segueixi al Senat. «¿Coneix molts ciutadans que sense haver anat a declarar per aportar 1.000 euros hagin de deixar el seu escó? Jo, no», va afirmar, en línia amb l’estratègia de defensa de l’exalcaldessa, que manté que amb aquesta aportació no va contribuir al blanqueig de diners. Per la secretària general, Barberá va fer el que considera millor  «per als interessos generals, per al PP i per poder defensar la seva innocència».

Aquestes reflexions van causar sorpresa en les files populars, perquè van trencar la tònica de fermesa mantinguda per vicesecretaris, barons i algun ministre, que des de primera hora van reclamar a Barberá que deixi el Senat, on per cert, al passar al Grup Mixt, cobrarà 2.300 euros més al mes. El PP, pel seu costat, es va unir a l’oposició perquè les Corts sol·licitin a la senadora per designació autonòmica el seu escó, en un gest més simbòlic que efectiu perquè la llei impedeix la revocació. 

El popular més dur va ser Javier Maroto, que va considerar que la valenciana no ha mostrat «dignitat» al final de la seva carrera. Al mateix temps, va subratllar que amb el seu enroc està fent «mal» al partit i al Senat i que manté la seva acta exclusivament per «disfrutar de l’aforament». Luis de Guindos es va unir al cor de crítics (malgrat l’escàndol que va generar la decisió del seu departament de promocionar José Manuel Soria al Banc Mundial).

LES INTERPRETACIONS

Ahir, només Cospedal va sortir clarament en el seu auxili. Fonts de l’entorn de la secretària general atribueixen el seu to suau al fet que, per la seva posició, «ha de mesurar les seves paraules» i «donar una imatge de neutralitat». Però al partit es tenen en compte més interpretacions, com que Cospedal, al veure la duresa dels seus companys, va preferir fer de poli bo, per no fer enfadar més Barberá. Això sí, fonts de la direcció garanteixen que Rajoy no ha demanat al seu equip que es reparteixin els papers, i la interpretació més estesa és que la seva número dos va actuar motu proprio. També hi ha qui recorda que Cospedal i Barberá han sigut durant anys amigues i potser per això la primera ha volgut ser més moderada.

Fernando Martínez-Maillo, l’altre encarregat juntament amb Cospedal de la negociació aquests dies amb l’exalcaldessa, va revelar, de fet, que amb la valenciana hi va haver «estira-i-arronses», «es va ajuntar l’aspecte humà i el polític» i la resolució ha sigut «dolorosa» tant per a ella com per al PP. El vicesecretari d’organització va suggerir que des del primer moment el partit va buscar que deixés anar la seva acta i, davant la negativa, van haver d’amenaçar-la amb l’expulsió, fet que va motivar que ella fes un pas enrere, però a mitges. 

EL SILENCI DEL PRESIDENT

Notícies relacionades

Rita Barberá desafia Rajoy al negar-se a entregar el seu escó

Rajoy calla sobre Barberá i segueix amb la seva campanya contra Sánchez

Així mateix, va ratificar la informació publicada per EL PERIÓDICO sobre que Rajoy no va despenjar el telèfon per convèncer la seva vella amiga, com sí que va fer per reclamar a Soria que renunciés. El silenci del president està contribuint a més a fer que la imatge de divisió persisteixi a les seves files. I plou sobre mullat, ja que la setmana passada el malestar al PP amb el cas Soria va ser un dels detonants perquè aquest fes marxa enrere.

Els populars anhelen tancar aquest nou episodi, i encara més els candidats gallec i basc, que d’aquí 10 dies s’examinen a les urnes. Però la tensió provocada pel terratrèmol Barberá és tan forta que, de moment, no se’n veuen capaços. Només hi va haver completa coincidència a subratllar que la baixa de Barberá no es deu al pacte amb Ciutadans, com el partit taronja s’arroga, el mateix dia que Albert Rivera va endurir el to i va demanar a Rajoy que demostri el seu «lideratge» i exigeixi a Barberá el seu escó.