El dret a decidir encrespa la campanya a Euskadi

Els posicionaments al voltant del dret a decidir han marcat l'únic debat televisiu en què van participar ahir a la nit els cinc principals candidats a les eleccions autonòmiques basques. El PNB, EH Bildu i Podem van demostrar les seves coincidències al voltant de la legitimitat d'una consulta a la ciutadania basca per conèixer el model de país que prefereix la majoria. Davant, el PP i el PSE els van advertir del risc de seguir l'exemple català.

Els candidats del PNB, Iñigo Urkullu; d'EH Bildu, Miren Larrion; d'Elkarrekin-Podem, Pili Zabala; del PSE, Idoia Mendia, i del PP, Alfonso Alonso van protagonitzar el debat organitzat per la televisió pública basca. El moment de més tensió es va produir quan Zabala, germana de Josean, presumpte membre d'ETA torturat i assassinat per agents de la Guàrdia Civil, va preguntar a Alonso si la considerava una víctima del terrorisme, i el dirigent popular va replicar que, amb la llei a la mà, no ho era, perquè la seva situació era fruit d'un abús policial "execrable". Després d'aquestes paraules, es van mirar en silenci durant uns segons que van glaçar el plató.

Amb tot, la qüestió sobiranista va acaparar una bona part del debat. Larrion va mostrar la seva disposició a anar de la mà del PNB per buscar un acord entre els bascos, que sigui ratificat per la ciutadania, abans de traslladar-lo a Madrid per aconseguir l'aprovació del Congrés. Però la candidata d'EH Bildu va demanar a Urkullu que es 'mullés' i avancés què faria quan topin amb el mur de Madrid, com ha passat a Catalunya. El líder penabista es va refugiar en la possibilitat d'aconseguir un acord que doni pas a una relació de bilateralitat entre Euskadi i Espanya.

ALONSO REGALA UN LLIBRE DE MAS A URKULLU

Idoia Mendia va insistir durant tota la nit en la possibilitat que Podem i el PNB acceptessin la proposta d'EH Bildu per formar un front a favor del dret a decidir. En la mateixa línia, Alfonso Alonso va tornar a un dels seus principals arguments durant la campanya i li va transmetre a Urkullu la seva por que s'acabi afegint a les tesis independentistes. Fins i tot li va regalar un llibre escrit per Artur Mas, "quan era moderat", perquè eviti el risc de seguir els seus passos i acabi, com ell, "dividint la societat i ficant Catalunya en la crisi més gran que ha tingut mai".

Per la seva part, Pili Zabala va posar com a model la llei de claredat canadenca, i va reclamar el dret dels bascos a expressar si volen seguir sent part d'Espanya o no, però "de manera legal i democràtica".

DESARMAMENT D'ETA I CONVIVÈNCIA

Malgrat el seu perfil sobri i moderat, Urkullu va sorprendre al demanar fins a tres vegades a la representant d'EH Bildu que admetés que "matar va estar malament" i que la violència d'ETA no s'hauria hagut de produir mai. Larrion es va lamentar que sempre se'ls faci la mateixa demanda, i va recordar que ja han rebutjat en múltiples ocasions totes les violències. Va apuntar que "moltes de les coses que van passar van estar malament i no haurien hagut de passar mai", però no va anar més enllà. Va preferir destacar que l'important és mirar cap al futur i buscar vies de diàleg entre les diferents sensibilitats polítiques basques.

Notícies relacionades

Euskadi relega la independència per abordar el debat social

Albiol, absolt en el judici per les antenes en una comissaria de Badalona

Respecte al desarmament, tots van coincidir en la necessitat que ETA entregui les armes com més aviat millor, encara que Larrion va apuntar que si s'endarrereix és per la falta de col·laboració de l'Estat. Per la seva part, Urkullu va recordar que el desembre del 2014 el seu Executiu va presentar un pla per facilitar a la banda la desactivació dels seus arsenals, encara que el seu oferiment no va trobar acollida.

En matèria de pau i convivència, Alonso va defensar la necessitat de crear un relat que expliqui que ETA va assassinar i va extorsionar, i que va ser la societat, amb la col·laboració de l'Estat, la que es va rebel·lar i va derrotar el terrorisme. En aquest punt, la representant de Podem, apel·lant a la seva pròpia condició de víctima, va reclamar el reconeixement de tots els patiments, l'acostament a Euskadi dels reclusos etarres i la construcció d'una memòria inclusiva.