El PP mira de reüll el PSOE mentre lidia amb els seus escàndols interns

Passat l'equador de la campanya de les eleccions basques i gallegues, els partits es preparen per arribar a les urnes diumenge, 25 de setembre, i, depenent dels seus resultats, polir les seves posicions en el complexíssim procés de recerca d'un president i un govern per a Espanya. Mariano Rajoy, el líder popular, s'ha compromès amb els seus a no tirar la tovallola i a tornar a intentar ser investit. Però a partir del 26-S hi haurà dues qüestions que poden interferir, en més o menys mesura, en les seves intencions: la primera, que el socialista Pedro Sánchez sembla disposat aquesta vegada a explorar una majoria alternativa. La segona, que últimament al PP se li han colat a la motxilla política una reguera d'escàndols que han disparat les alarmes internes, les de l'oposició i, el que és més perillós per a Rajoy, la del partit d'Albert Rivera, que afronta ara amb més incomoditat lmés incomoditata possibilitat de mantenir viu el suport a l'aspirant conservador.

Segons fonts populars, no es trucarà formalment a cap porta d'un altre partit abans dels comicis a Galícia -on el PP espera revalidar la seva majoria- i a Euskadi, on aspiren a un modest grapadet d'escons però que podria ser decisiu perquè el nacionalista Iñigo Urkullu garanteixi la reelecció. El PNB compta al Congrés amb cinc diputats. Això significa que si estigués interessat després del 26 de setembre a negociar amb els populars un canvi de cromos polítics i, per tant, a última hora s'avalés el líder conservador, podria deixar la investidura de Rajoy a només un escó de la majoria necessària: 137 vots del PP; 32 de C’s; un de Coalició Canària i els cinc dels penabistes.

L'altra opció amb la qual somien els populars és l'abstenció del PSOE. Sobre això, el cap dels socialistes repeteix que no es mourà del seu “no és no” a Rajoy i que, a més, mirarà de formar una majoria “de canvi”majoria “de canvi”. No obstant, les veus d'alguns barons socialistes que aquests dies discrepen públicament de Sánchez han fet albergar esperances als populars que, segons expliquen, creuen que toca esperar al comitè federal de l'1 d'octubre per comprovar fins a quin punt és seriós el pols intern i per fer un altre oferiment formal als del madrileny carrer Ferraz.

LA PUGNA AMB L'EXALCALDESSA

Que el PP hagi ocupat les últimes dues setmanes gran part de l'espai mediàtic dedicat a la corrupció i els escàndols no ajuda els seus càrrecs a ser optimistes al voltant de la facilitat de futurs acords. Ni tan sols que aquesta setmana els del puny i la rosa hagin sigut notícia arran de la petició de la fiscalia de 6 anys de presó per als expresidents andalusos José Antonio Griñán i 10 d'inhabilitació per a Manuel Chaves pel cas dels ERO.

Com a exemple, que C's va haver d'endurir la seva posició (després de titubejos inicials) i exigir als populars la dimissió de Rita Barberá després que dimarts el Suprem obrís causa penal contra l'exalcaldessa de València, arran de la seva possible implicació en el 'cas Taula'. Influís o no la pressió dels taronges, el PP s'ha vist obligat a entaular una duríssima negociació amb l'enrocada Barberá. Van ser Dolores de Cospedal i Fernando Martínez Maillo els encarregats de lidiar amb l'exregidora, avisant-la que o feia un pas enrere o el partit l'expulsaria. Hi ha diferents versions sobre si se li va arribar a demanar o no que abandonés també l'escó al Senat. Però ella no ho va fer. Aquest escàndol segueix viu i tant l'oposició com notables dirigents populars volen que abandoni les Corts. Formalment ningú pot retirar-li l'acta, pròpia i assignada per designació autonòmica. Tampoc el Parlament valencià, encara que per unanimitat (i això inclou el PP) li ha sol·licitat que se'n vagi. Barberá es manté impassible –de moment- i el seu gran amic Rajoy s'escuda en el fet que ell no té "autoritat" sobre qui ja no és militant del seu partit.

SORIA, BÁRCENAS I MATAS

Notícies relacionades

L'escó captiu de Rita Barberá

Barberá reobre les fractures al PP mentre Rajoy calla

Al cas Barberá se suma l'intent governamental de col·locar José Manuel Soria al Banc Mundial. L'anunci que el dimitit (per mentir sobre els 'papers de Panamà') ministre era el candidat de l'Executiu en funcions va sorprendre el PP, que es va assabentar sobre la marxa del que havien perpetrat alguns companys ‘monclovites’, mentre la resta d'organitzacions polítiques, també C's, posàvem el crit al cel. Després de la intervenció del mateix Rajoy, hi va haver marxa enrere i l'exministre Soria hi va renunciar. Però se seguien exigint explicacions i responsabilitats. Aquest dimarts per fi el titular d'Economia, Luis de Guindos, va comparèixer en comissió parlamentària. Va dir que l'elecció de qui va ser responsable d'Indústria va ser “tècnica” i “discrecional”, en cap cas política. I es va contradir sobre els arguments amb què ell i altres companys, inclòs el president, havien defensat fins llavors una designació escandalosa.

A això s'ha de sumar les sospites que ha aixecat que l'extresorer Luis Bárcenas retiri, al·legant falta de recursos, la denúncia contra el PP per destruir els seus ordinadors. Això, en vigílies que comenci el judici Gürtel, una altra bomba de rellotgeria per als conservadors. Per si tot això fos poc, l'expresident balear Jaume Matas ha ofert a la fiscalia un acord per ‘estirar el fil’ al voltant del paper d'alguns companys de Génova a l'hora d'arreglar la concessió d'un hospital públic. Tot això en plena campanya de basques i gallegues i quan els populars estan més interessats a cuidar la seva imatge.