Cimera "històrica" de València i Catalunya pel corredor mediterrani

La cimera d'aquest dilluns a València entre representants polítics, empresarials, socials i sindicals del País Valencià i de Catalunya en defensa del Corredor Mediterrani s'ha saldat amb una entusiasta compareixença dels presidents de les dues comunitats, Ximo Puig i Carles Puigdemont, que segellava un restabliment de relacions que va més enllà de la reivindicació d'aquesta infraestructura clau. Han qualificat d'"històrica" la cita i han afirmat alhora que, amb aquesta "normalització", els dos territoris "deixen de mirar-se de reüll" per col·laborar, per exemple, en matèries com la cultura, l'economia o el turisme.

El Palau de la Generalitat Valenciana ha sigut testimoni de la primera reunió bilateral entre presidents a València des de feia set anys. Llavors va ser José Montilla qui va visitar Francisco Camps, en una trobada amb resultats més aviat discrets. El contingut de la cimera d'aquest dilluns no s'ha concretat en un manifest, considerant les diferents i polièdriques mirades respecte al Corredor Mediterrani. Mirades amb interessos focalitzats en diferents obres pendents d'aquesta infraestructura, però que convergeixen en una reclamació a què s'ha unit no només la cap de l'oposició i líder de Ciutadans al Parlament, Inés Arrimadas (que ha recordat que el corredor ha format part dels pactes d'Albert Rivera amb el PSOE, primer, i amb el PP, després), sinó fins i tot el diputat del PPC Santi Rodríguez, que ha participat amb una certa incomoditat en la nombrosa delegació catalana que s'ha desplaçat a primera d'hora del matí en un Euromed a la capital valenciana.

Rodríguez, en declaracions a EL PERIÓDICO, també ha reivindicat aquesta infraestructura i ha admès que certs ritmes es podrien accelerar, però ha defensat la gestió i la inversió del Govern del PP en temps de crisi. El Govern central ha sigut el principal focus de crítiques de Puig i Puigdemont en una llarga compareixença solemne, punt àlgid del matí, mentre en paral·lel les desenes de convidats de les dues comunitats, entre ells els consellers de Territori i Empresa, Josep Rull i Jordi Baiget, així com d'una nombrosa delegació de representants empresarials, sindicals, alcaldes i agents econòmics, participaven en el Saló de Corts de la cimera, en què s'han intercanviat visions crítiques sobre l'estat d'execució d'aquesta infraestructura qualificada de prioritària per la UE.

QUATRE ACORDS BILATERALS

En la reunió bilateral, els dos presidents han encarrilat quatre acords significatius que mostren el desglaç en les relacions: mantenir trobades semestrals, emplaçar la resta de comunitats autònomes implicades (Múrcia i Andalusia) a tutelar i impulsar les obres del corredor, crear una comissió tècnica permanent dels dos governs per fer un seguiment d'aquestes obres i, finalment, facilitar la reciprocitat immediata entre TV-3 i la futura nova televisió valenciana.

Notícies relacionades

El PSC, el principal puntal de Sánchez

Andalusia exigeix 1.500 milions més

"Es tracta d'un compromís històric per revertir la incomunicació entre les institucions, injusta per als ciutadans perquè ha minvat moltes potencialitats dels dos territoris i que tenim ganes de recórrer junts", ha proclamat Puigdemont. Paraules de solemnitat acompanyades per la voluntat del president català de no posar "límits" a les col·laboracions catalanovalencianes en terrenys com el cultural o el del finançament autonòmic. "No hi ha temes implantejables en les relacions bilaterals", ha confirmat Ximo Puig.

EVITANT LES DISCREPÀNCIES

El president valencià també ha fet servir paraules laudatòries per al seu convidat, però ha evitat entrar en l'espinosa qüestió sobiranista, limitant-se a expressar la seva voluntat que Catalunya segueixi formant part d'una Espanya "plural". Puig ha subratllat el potencial econòmic i els intercanvis comercials entre el País Valencià i Catalunya i ha acusat l'Executiu del PP de falta de transparència. "Aquesta reunió no és de dos governs, sinó de dues societats aliades per exigir-li al Govern central que reconegui el paper de les comunitats autònomes", ha sentenciat.