Mas: "El que està en joc és la democràcia, no la independència"

L'expresident català, membres del Govern i representants d'ERC, PNB i En Comú recolzen Homs davant el Tribunal Suprem

El portaveu parlamentari del PDC insisteix que el procés pel 9-N és "polític" i no "jurídic"

jcortadellas35595810 madrid 19 09 2016 el portavoz de partit dem crata catal  en 160919111118

jcortadellas35595810 madrid 19 09 2016 el portavoz de partit dem crata catal en 160919111118 / JUAN MANUEL PRATS

3
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

Entre la Delegació de la Generalitat a Madrid, des d'on ha sortit aquest dilluns Francesc Homs, i el Tribunal Suprem, on ha declarat com a investigat per un delicte de desobediència per participar en el 9-N, hi ha un quilòmetre. El portaveu parlamentari del Partit Demòcrata Català (PDC) l'ha recorregut a peu, recolzat per una comitiva d'unes 50 persones, entre elles Artur Mas, que no han portat banderes, ni han cridat consignes, ni han intentat cridar l'atenció, més enllà de les càmeres que els acompanyaven. El seguici ha passat pel centre de la ciutat gairebé sense suscitar l'interès dels veïns, malgrat que el que aquí es dirimia, segons l'expresident català, és absolutament capital. “El que està en joc no és la independència de Catalunya, sinó la democràcia”, ha dit Mas a les portes del Suprem.

Des que va començar el procés pel simulacre de referèndum, fa poc més d'un any, l'independentisme català ha dit que la seva motivació era només política. “És un procés polític i no jurídic. Hem obeït les lleis i el poble de Catalunya”, ha assenyalat poc abans de la seva declaració Homs, que com que té condició d'aforat com a diputat del Congrés és investigat pel Suprem i no pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En un principi, però, la causa no el va afectar. La fiscalia es va querellar contra Mas i dos alts càrrecs del seu aleshores Govern (la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau), però poc després va trobar una carta firmada per l'ara portaveu parlamentari del PDC, i llavors conseller de Presidència, en què autoritzava l'empresa encarregada d'organitzar la votació a seguir endavant, tot i el veto del Tribunal Constitucional.

“Declararé en nom del conjunt del país. Mirant-los de fit a fit als ulls els podrem dir que nosaltres representem uns valors, una voluntat insubornable i inalterable”, va dir Homs diumenge passat a Arenys de Munt (Barcelona), la localitat que va portar a terme la primera consulta independentista, set anys enrere.

EL JUDICI

Tots els participants en les mostres de suport al dirigent del PDC, tant membres del seu partit com d'ERC, del PNB i d'En Comú Podem, han insistit aquest dilluns en la idea que el que es jutjava no eren uns fets concrets, sinó la “voluntat democràtica” de tot un “poble”, cosa que el TSJC va desestimar fa només cinc dies. El tribunal català va avalar dijous enviar a judici Mas, Ortega i Rigau pels presumptes delictes de desobediència i prevaricació.

“És insòlit i impropi d'un Estat democràtic que Homs hagi de declarar. El procés participatiu va ser pacífic, democràtic i va tenir una enorme projecció internacional. En lloc d'asseure's a parlar, ens hem trobat amb recursos judicials d'un Estat amb un orgull que li impedeix dialogar", ha dit Mas quan el que va ser portaveu del seu Govern ja havia entrat entre aplaudiments a la seu del Suprem.

Notícies relacionades

Al costat de l'expresident de la Generalitat hi havia la consellera de Presidència, Neus Munté. “El que passa avui aquí interpel·la tots els catalans. N'és una prova la representació molt transversal que hi ha”, ha explicat, en referència a la coincidència de representants de l'independentisme català (com el republicà Joan Tardà i Jordi Sànchez, president de l'ANC) i de membres de partits no implicats en aquesta meta separatista, com Aitor Esteban, del PNB, i Marcelo Expósito, d'En Comú Podem. “L'Estat espanyol ha optat per la repressió i la violència judicial”, ha dit Tardà.

L'expectació ha sigut mínima. Només un senyor s'ha acostar fins a l'alt tribunal a esperar Homs i Mas. Portava una barretina i una pancarta que deia: "Els mals governs divideixen els pobles. Rajoy i Mas, pèssims’. Es diu Martí Segrera, va néixer a Llafranc (Baix Empordà) i només va a les declaracions judicials més mediàtiques, ja siguin sobre el 9-N o sobre Gürtel.