Podem s'endinsa en la seva tardor calenta

Podem espera una trucada per negociar que no arriba, la de Pedro Sánchez. Mentrestant, va enredant-se en la troca d’una disputa interna en què es decideix qui controla el poder del partit i quina relació s’estableix, justament, amb el PSOE. No obstant, el pols no es resoldrà pas aviat i les converses amb els socialistes arribaran previsiblement abans que hi pugui haver un canvi en la línia política dels morats, que ara controla Pablo Iglesias des de la secretaria general. La pugna està oberta a Madrid, Andalusia i Extremadura. Tres processos de debat que acabaran al mes de novembre, i que s'estendran inevitablement al congrés estatal previst per al 2017.

En aquesta lluita pel control, afins a Pablo Iglesias s’intercanvien pulles amb els pròxims al secretari polític, Íñigo Errejón. Tots dos van donar ordres als seus per posar fi a l’enrenou que es va desfermar després del 26-J, però la treva no ha arribat ni al final de l’estiu i el clima és hostil. No obstant, ningú dissenteix en públic de la directriu marcada pel líder i assumida per l’executiva: Podem només recolzarà Sánchez si entra al Govern i Ciutadans en queda fora.

¿Combreguen tots els dirigents podemistes amb aquesta decisió? Oficialment sí, malgrat que si un s’endinsa en els missatges xifrats que van dipositant tant en mítings com en xarxes socials i en entrevistes, s’entreveuen dissentiments que van més enllà d’un estil de comunicació més aspre o més suau. Hi ha, sobretot, visions diferents en relació amb la identitat del partit i a propòsit de les estratègies de relació amb altres formacions polítiques. El mateix Iglesias ho admet quan afirma que el debat intern ha de determinar quina és la posició a mantenir, «dura» o «dòcil», amb el partit socialista.

ESPERIT INDÒMIT

L’adjectiu no és gratuït. Els pablistes han encarat la disputa des de la construcció identitària i el cap podemista reivindica un esperit indòmit al qual contraposa una docilitat amb la qual, sense citar-lo, mira d’etiquetar Errejón. Aquell «no ens deixarem domesticar». L’apel·lació permanent a la classe obrera. Tota la seva metacomunicació tracta d’enfortir aquella imatge de rebel que s’atreveix a dir les veritats.

Errejón respon des de l’altre costat reclamant transversalitat com a única manera de ser majoria i no simple frontissa: «La política popular no és la que repeteix moltes vegades poble com a substitut de classe. Sinó aquella que entén que el poble s’ha de construir i assumeix com a objectiu conformar una nova voluntat general, i no dóna els seus per ja constituïts i esperant la veritat».

Notícies relacionades

Podem canvia d'etiquetes

Iglesias castiga els afins a Errejón en el grup parlamentari

I en aquesta disputa, una tercera família, els anticapitalistes, amb els  quals els afins a Iglesias podrien tenir un gest de complicitat i intentar sumar per imposar-se als errejonistes.

Els tres corrents bussejaran en les seves tesis a la Universitat de Podem. Del 22 al 25 de setembre, a Madrid. Inaugura Errejón. Clausura Iglesias.