Els presos d'ETA provoquen dissensions en l'esquerra 'abertzale'

L’esquerra 'abertzale' està en una situació extraordinàriament complexa, amenaçada a les urnes per l’emergent Podem i amb una discrepància interna cada vegada més visible, que amenaça de crear una nova marca. Encara que inhabilitat com a candidat, Arnaldo Otegi ha fixat una estratègia que no comparteix tota la seva base social. Per mirar de recuperar força, ha actualitzat el seu discurs, potenciant els missatges socials, i ha introduït moltes cares noves a les llistes. Però crida més l’atenció la disposició d’EH Bildu a anar «de la mà» del PNB a Madrid a defensar el dret a decidir.

    

Però aquest viratge, que trenca amb dècades d’ortodòxia batasuna, relega la defensa dels drets dels presos d’ETA, una cosa que inevitablement ha avivat les crítiques internes. Com a exemple, diumenge passat, Sant Sebastià va acollir dues manifestacions paral·leles per exigir el retorn de reclusos i fugits. La primera marxa l’organitzava el gruix d’exreus; la segona portava la firma del grup dissident ATA i exigia l’amnistia incondicional. Aquest sector minoritari denuncia la tebior en matèria penitenciària de Sortu.

COL·LECTIU DISSIDENT

Especialment contundents han sigut les crítiques d’un grup d’exreclusos que, sota la denominació 'En el camí cap a la llibertat', han acusat els actuals dirigents d’EH Bildu d’actuar per «vergonyosos interessos politiquers i electoralistes». En concret, han carregat contra Otegi, que fa una setmana es va reunir amb familiars de presos d’ETA greument malalts, per haver buscat una cita «mediàtica i oportunista» per donar un «toc lluitador a la seva campanya». Aquest col·lectiu ja ha avançat que diumenge s’abstindran perquè «no hi ha cap força política» que mereixi el seu vot i la seva confiança.

  

 L’esquerra 'abertzale' oficial segueix reivindicant l’acostament dels reus a Euskadi, la posada en llibertat immediata dels que estan greument malalts i la reforma de la llei penitenciària. El problema és que aquest discurs fa anys que està vigent sense que es produeixin avanços, i transmet una sensació de profund estancament. A més a més, la resta de formacions, inclòs el PNB, cada vegada prenen més distància d’aquestes peticions, mentre les mobilitzacions periòdiques dels familiars van perdent efectius. En aquesta campanya, la situació dels presos amb prou feines ha tingut protagonisme, encara que EH Bildu en manté el record amb un objectiu més simbòlic que pràctic.

Notícies relacionades

Euskadi relega la independència per abordar el debat social

Un xoc i moltes espines

  

 La situació ha fet més necessari que mai el suport explícit del col·lectiu oficial de presos, que ha demanat el vot per a EH Bildu amb l’argument que «com més vot independentista», més gran serà «l’empenta per aconseguir la llibertat dels presos».