Iñigo Urkullu, a la reelecció per la via moderada

Iñigo Urkullu (Alonsotegi, Biscaia, 1961) opta a repetir com a 'lehendakari' després de culminar sense sobresalts, però també sense èxits notables, una legislatura que inicialment es vaticinava tempestuosa. La seva clara minoria a la Cambra, amb a penes 27 escons de 75, ha quedat compensada amb la seva capacitat per pactar amb gairebé tots els partits de la cambra, però principalment amb PSE i EH Bildu.

El pragmatisme i la moderació són les senyes d'identitat d'aquest polític, que marca el rumb del PNB juntament amb el president de la formació, el seu amic Andoni Ortuzar. Els seus amics afirmen que és sobretot un home metòdic, religiós i familiar, de caràcter tímid i tracte sempre educat. En les distàncies curtes i en ambients més distesos es mostra accessible i afable, però sense perdre mai la seva serietat.

Va començar la seva carrera política amb 23 anys, com a membre de l'Executiva del PNB de Biscaia. Aviat va formar part d'un grup de joves dirigents biscaïns que va aconseguir prendre el comandament de l'Executiva territorial el 2000. Set anys més tard es va convertir en president del partit, aprofitant que el seu 'perfil baix' era acceptat pels dos sectors del partit enfrontats després de l'abandonament de la política del seu antecessor, Josu Jon Imaz. Des d'aleshores, Urkullu i Ortuzar han aconseguit que la militància del PNB superés les divisions internes i compartís una mateixa estratègia política.

El principal exabrupte de la seva carrera el va pronunciar el 2009, quan va qualificar de “cop institucional” el pacte entre PP i PSE per desbancar els penabistes de la Lendakaritza i situar Patxi López com a primer mandatari basc no nacionalista. La seva estratègia durant aquell mal trago va ser fomentar una relació directa amb el llavors president, José Luis Rodríguez Zapatero, amb qui va arribar a diversos acords ‘saltant-se’ els socialistes bascos.

RESPECTE A CATALUNYA DES DE LA DISTÀNCIA

Notícies relacionades

Alberto Núñez Feijóo, el baró per antonomàsia

Sánchez perd força en la seva lluita per mantenir-se al capdavant del PSOE

Urkullu és el polític basc més valorat per la població, enquesta rere enquesta. Ha aconseguit guanyar-se el reconeixement social a base d'una imatge dialogant i sòbria, que inicialment era especialment grisa però que ha acabat per posar-se en valor al contrastar amb l'espectacle de la política nacional. També ha sabut moure's amb desimboltura en la calculada ambigüitat del PNB en relació amb la posada en marxa d'un procés sobiranista a Euskadi. Es declara al mateix temps “independentista del segle XXI” i escèptic sobre les possibilitats reals de qualsevol Estat de ser realment independent.

En tot cas, ha deixat ben clar, des del respecte, que no comparteix la via catalana ni qualsevol altre posicionament unilateral. No li importa pecar d'ingenu, com li han retret des d'EH Bildu, a l'insistir en una via similar al pla Ibarretxe. Urkullu proposa un acord entre bascos sobre un nou estatus polític, sense avançar a priori quina seria la proposta del PNB en aquest debat, per anar després a Madrid a negociar la seva aplicació. Sí que ha assegurat que, en cas de ser 'lehendakari', posaria el procés la pròxima legislatura, després que en els últims quatre anys no hagi hagut cap avanç en matèria d'autogovern.