Sánchez s'atrinxera malgrat la dimissió de la meitat de la seva executiva

Els enfrontats a Pedro Sánchez dins del PSOE no eren fins dilluns passat un bloc homogeni. Alguns eren partidaris de destituir rotundament el secretari general; altres buscaven una sortida menys traumàtica. Hi havia qui advocava per abstenir-se en la investidura de Mariano Rajoy i qui tenia dubtes. No obstant, la fugida cap endavant plantejada pel líder socialista, convocant un congrés llampec per mantenir-se en el càrrec, ha aconseguit unir tot aquest sector, que ahir va optar per la via més expeditiva. La meitat dels membres de l’executiva socialista van presentar la dimissió. El moviment pretenia tombar Sánchez al causar  la dissolució de l’organisme de direcció, però el líder socialista va tornar a exhibir la seva capacitat de resistència, aferrant-se al càrrec mentre els seus argumentaven que les baixes, per molt «greus» que fossin, no tenien cap efecte sobre la seva autoritat.

El PSOE s’endinsa en la dimensió desconeguda. El secretari general diu que continua sent secretari general, però els crítics contesten que tan sols és un militant més. L’executiva, o el que en queda (van dimitir 17 dels seus 35 integrants), es reu­nirà avui, mentre els enfrontats a Sánchez argumenten que no podrà prendre cap decisió perquè aquesta executiva ja no existeix. Als seus ulls, el partit hauria de quedar en mans d’una gestora, cosa a la qual s’oposen Sánchez i els seus. Els dos bàndols fins i tot difereixen sobre on s’ha de solucionar aquest xoc. Els primers consideren que s’ha d’anar a la comissió de garanties del PSOE, on els crítics tenen una majoria de tres a dos. Els segons sospesen anar als tribunals.

La discussió se centra a com interpretar els estatuts socialistes. «Quan les vacants en la comissió executiva federal afectin la secretaria general, o la meitat més un dels seus membres, el comitè federal haurà de convocar congrés extraordinari per a l’elecció d’una nova comissió executiva federal», assenyala l’article 36 d’aquesta norma.

A FAVOR DE LA GESTORA

Segons els dimissionaris, el seu moviment implica que ja no hi ha direcció, ni tampoc líder, i que l’única cosa que queda per fer és nomenar una gestora perquè piloti el partit fins al nou congrés. Al seu parer, aquest s’hauria de celebrar quan Espanya tingui un govern amb plenes facultats i no ara, com vol Sánchez, que intenta que el conclave tingui lloc com més aviat millor, amb unes primàries el 23 d’octubre.

Els col·laboradors de Sánchez rebutgen aquesta visió amb dos arguments. El primer, menor, és que 17 dimissions no representen més de la meitat de l’executiva, perquè aquesta té 35 membres. Els crítics, un bàndol al qual pertanyen sis dels set presidents autonòmics del partit (l’única excepció és la balear Francina Armengol), assenyalen que la direcció socialista va tenir en el seu origen 38 integrants i que tres d’ells ja no en formen part per diferents motius. «17 més tres sumen 20 vacants», insisteixen. Però el motiu de pes dels partidaris de Sánchez per no dissoldre’s és un altre. Subratllen que els estatuts del PSOE no diuen que l’executiva deixi d’existir, perquè allà no apareix la possibilitat de constituir una gestora.

LA VEU DELS MILITANTS

Així que poc després d’haver-se presentat les baixes, César Luena, secretari d’organització i mà dreta de Sánchez, va anunciar que el seu pla seguia endavant. Els gairebé 300 membres del comitè federal hauran de votar en la seva pròxima cita (convocada per a aquest dissabte, encara que ja res és segur) sobre la celebració del congrés exprés dissenyat per qui, segons Luena, continua sent el secretari general. De seguida va fer una dura valoració política. «Aquí no hi caben cops. S’ha volgut torçar la voluntat dels òrgans del partit perquè els militants no parlin», va dir.

Notícies relacionades

González: "Em sento enganyat. Sánchez va dir que s'abstindria"

Sánchez replica a González que el PSOE va fer en la investidura el que es va pactar al Comitè Federal

«Luena ja no és el secretari d’organització», va contestar Antonio Pradas, dimissionari secretari de política territorial, mà dreta de l’andalusa Susana Díaz i encarregat d’entregar les baixes dels membres de la direcció.

Va ser el final d’una jornada que ja havia començat forta, amb Felipe González assenyalant a la cadena SER que se sentia «enganyat» per Sánchez perquè aquest li havia dit al juny que pensava abstenir-se amb Mariano Rajoy. Sánchez no va desmentir l’expresident del Govern, però va declarar al digital 'El Diario': «Les decisions les prenc jo». Segons una part importantíssima del PSOE, ja no.