Puigdemont promet un referèndum en un any amb l'Estat o sense

No busquin en el discurs del president d'aquest dimecres solucions concretes a la creixent desigualtat social, a les llistes d'espera o la vivència de tants treballadors pobres i famílies sense ingressos. No obstant, la d'aquest dimecres ha sigut la intervenció de més envergadura independentista d'un president de la Generalitat des de la recuperació de la democràcia, de la qual haurà de prendre nota el pròxim inquilí de la Moncloa. Això sí, la fermesa de Carles Puigdemont amb el seu compromís de "o referèndum o referèndum", en el termini d'un any, no ha anat acompanyada d'una explicació clara sobre com pensa portar a terme aquesta consulta si l'Estat, com és previsible, activa els mecanismes legals per impedir-la.

Si se celebra o no el referèndum unilateral (paraula que, evidentment, Puigdemont només ha utilitzat per associar-la a les actituds del Govern del PP), es veurà a finals de setembre del 2017, perquè el president fins i tot ha posat data a aquest desafiament. Però el que sí que s'ha garantit d'entrada el cap del Govern és superar la seva situació més que precària al Parlament el juny passat, quan el seu únic soci, la CUP, li va impedir aprovar els pressupostos CUPpressupostos. I és que, després d'una hora d'invectives de Puigdemont contra l'Estat, la diputada cupaire Anna Gabriel només ha pogut assumir que el que ha promès el president coincideix plenament amb la visió dels anticapitalistes.

¿En què consisteix el desafiament? D'entrada, en un emplaçament a l'Estat per pactar el referèndum. Puigdemont ha demanat "coratge i compromís" als líders espanyols per pactar el referèndum. Al mateix temps, llançava dures crítiques contra els que dins del PSOE censuren la intenció de Pedro Sánchez d'intentar una negociació amb els independentistes, de manera que el mateix Puigdemont admetia l'enorme dificultat d'un referèndum acordat perquè l'Estat "ha empitjorat" durant els mesos que fa que hi ha el Govern en funcions.

També ha quedat clar per al president que aquest emplaçament (que inclou negociar data, pregunta i percentatges mínims de participació en la consulta) no paralitza un calendari secessionista. La contundència d'un independentista de tota la vida s'expressava en termes com els següents: "No he vingut a intentar fer sostenible un autonomisme obsolescent ni a enterrar les esperances de tanta bona gent amb jocs semàntics" [...] "Jo no fallaré, però no podré complir sense una majoria al Parlament sense fissures i sense la gent mobilitzada quan calgui, que caldrà, i sé que no fallarà".

ENCÀRRECS A JUNQUERAS I ROMEVA

El que no ha concretat Puigdemont és com pensa fer viable un referèndum sense el suport de l'Estat, vist el precedent del 9-N del 2014. S'ha limitat a afirmar que encarregarà al vicepresident del Govern i líder d'ERC, Oriol Junqueras, que iniciï "l'arquitectura" del referèndum, i al conseller d'Exteriors, Raül Romeva, l'organització de la consulta. 

Per esvair dubtes sobre la unitat al voltant d'aquesta proposta, Puigdemont ha assegurat que l'encàrrec "apel·la a tot el Govern, que assumeix la responsabilitat sencera". Una manera de dir que ja hi ha un consens al voltant d'aquesta estratègia, que passa perquè ja es disposi de les anomenades "lleis de la desconnexió" i tota l'arquitectura institucional. "A finals de juny del 2017, tindrem preparades les estructures d'Estat necessàries per poder actuar com un Estat i integrar-nos a la Unió Europea i a la comunitat internacional. Estem preparats", ha proclamat, obviant dificultats com ara l'ingrés a la UE, sense anar més lluny.

Puigdemont ha parlat de consens al Govern quan no existeix --o fins aquest dimecres no existia-- al seu propi partit. ¿Això significa que Puigdemont ha fet servir la seva autoritat per llançar-se a una piscina en què s'haurà de veure si hi ha aigua? "N'hi haurà", respon un membre del Govern. El president creu que la via exposada és factible i que s'ha de tenir en compte que el juny de l'any que ve les condicions polítiques seran diferents. Els menys entusiastes al seu partit esperen que l'aposta del cap de l'Executiu català serveixi per forçar una negociació amb l'Estat. Altres creuen que, en qualsevol cas, si el referèndum no és materialment possible, sempre queda l'opció d'una declaració d'independència (de la qual no ha parlat Puigdemont en el seu discurs però sí que està en el programa electoral de Junts pel Sí) i unes eleccions de tipus constituent.

LLIGAR ELS ANTICAPITALISTES

Notícies relacionades

Puigdemont planteja la seva qüestió de confiança al Parlament: en directe

Com més població, més recursos

Això serà d'aquí un any, si és que passa. Però, d'entrada, Puigdemont espera tenir lligada la CUP també amb els pressupostos aprovats. En el discurs, ha reclamat que el votin aquest dijous únicament els que vulguin aprovar els comptes: "Aconsello que qui no tingui intenció d'aprovar els pressupostos, que ens estalviï el dubte i el temps i demà no m'atorgui la confiança".

Un to contundent que ha presidit tot el discurs, incloent-hi les referències al Govern del PP i fins i tot a la situació del PSOEPSOE. Aquest dijous, en el debat amb els grups, les inconcrecions sobre aquesta nova versió del full de ruta potser es resolen. Però l'independentisme ja té una altra data i una altra Ítaca: el referèndum tant sí com no d'aquí un any.