Puigdemont aconsegueix un 'sí' crític de la CUP i ja busca aliances amb els comuns

El president Carles Puigdemont es va jugar al juny la seva presidència al quedar-se sense soci per aprovar els pressupostos. Tres mesos després, no només surt airós de la qüestió de confiança (per 72 vots contra 63) amb els mateixos que li van vetar els comptes -i que, per cert, avisen que no votaran els següents si són semblants als anteriors-, sinó que també està aconseguint plantar la llavor d'una aliança, parcial i probablement temporal, amb l'espai d'esquerres que representa Catalunya Sí que es Pot.

Lluny de posar Puigdemont en dificultats amb preguntes concretes sobre com pensa portar a terme un referèndum unilateral si l'Estat l'impedeix, els grups de l'oposició han mostrat un xoc frontal tan gran que han deixat fàcil al president mantenir la seva fermesa pro referèndum. Ha situat Ciutadans com a epicentre de l'oposició al mantenir un duel dialèctic sobre resultats electorals amb Inés Arrimadas; amb el PSC, en un to amable, ha pogut defensar la via independentista davant el minvant suport al federalisme, i davant el PP s'ha pogut desmarcar de la CUP.

Una força, la CUP, que ha facilitat, sí, la continuïtat del president, però li ha contestat que no li dóna un xec en blanc per als comptes del 2017, i li exigeix que incloguin, entre altres mesures, un increment d'impostos a les rendes altes. Més d'un al Govern es regirava al sentir com Anna Gabriel llançava múltiples advertències i avisava que la confiança "és d'anada i tornada". Puigdemont s'ha arremangat recordant als anticapitalistes que són minoria i rebutjant apujar l'IRPF en els pressupostos ("Hem de fer servir els recursos que tenim avui, no els que tindrem d'aquí dos o tres anys"), que seran, ha advertit, els de la majoria. 

RESOLUCIONS CONJUNTES AMB CSQP

A part d'aquestes advertències, el més nou de la sessió parlamentària ha sigut l'acostament entre Catalunya Sí que es Pot i Junts pel Sí, que s'ha plasmat en un intercanvi de guant blanc entre Lluís Rabell i Puigdemont. El món dels comuns i l'independentisme busquen acostar-se amb el referèndum acordat com a principal punt de trobada. “Hem fet diverses propostes a la recerca d'un acord en diverses resolucions entre les quals el referèndum, el TTIP, i dues o tres de polítiques socials, com la renda mínima garantida”, expliquen fonts de Sí que es Pot. “Ells ho necessiten, nosaltres ho volem”, afegeixen. Aquest acord, reflexionen des de la coalició, els permetria guanyar “centralitat política i sortir del costat del 'no", que és el que volien fer "en la nova fase”. Això explicaria parcialment l'embolic que es va formar la setmana passada amb el pols en la formació per canviar els portaveus en els principals debats d'aquest últim trimestre de l'any.

Al bàndol de Junts pel Sí, en especial a ERC, hi ha ganes d'establir vies de diàleg amb els de Rabell per reforçar el suport a la reivindicació de la consulta davant l'Estat i el procés constituent. Ja hi ha hagut gestos com la presentació conjunta, amb Sí que es Pot i la CUP, d'una llei que anul·la els judicis del franquisme. A l'espai postconvergent hi ha bones intencions però regna la prudència, en vista de la batalla interna a l'esquerra alternativa.

En conseqüència, en la seva rèplica a Sí que es Pot, Puigdemont s'ha mostrat especialment conciliador. “Vostè, senyor Rabell, parla d'una estratègia sobiranista compartida. D'acord. I demana que sigui una demanda transversal de la societat. D'acord”, ha assegurat. “Els mesos  vinents -ha concretat-, ho hem d'acreditar d'una manera rotunda i recórrer tots els espais del país, ciutadans i institucionals, que s'adhereixin a aquesta idea. Com més acreditada i sostinguda estigui, més força tindrà davant els que l'han d'escoltar”, ha insistit.

EL PRESIDENT CONTRA ELS BARONS

Notícies relacionades

Arrimadas, a Puigdemont: "¿Per què van allargant l'agonia?"

Iceta demana a Puigdemont que torni a la via del pacte

En cap moment de la llarga sessió de matí i tarda, Puigdemont ha hagut de detallar com portarà a terme la segona fase del pla, la de la unilateralitat. Només ha afirmat en aquest sentit que “la gent amb el seu vot decidirà si el referèndum és vàlid o no”. I en el seu dur debat amb el PP, ha insistit que no serà il·legal perquè abans haurà entrat en vigor la nova legalitat catalana.

També ha tingut temps per mantenir un to desafiador contra els 'lobbies', inclosos els que hi pot haver al seu partit: “¿A qui hem de fer cas, als de l'Ibex 35, als barons dels nostres partits, als endollats als consells d'administració, als editorialistes interessats, o al que diu la gent amb tota la seva bondat amb una urna? Jo sóc d'aquests segons”.