Sánchez anuncia la seva sortida del PSOE si el seu pla no tira endavant

Enredat com ha estat el PSOE els últims dies en un inacabable debat jurídic sobre si Pedro Sánchez continua dirigint el partit o no després de la dimissió de la meitat de la seva executiva, el secretari general ha demanat aquest divendres ressituar el debat que dissabte es donarà en el comitè federal en un terreny que li resulta més còmode: intentar un Govern alternatiu o abstenir-se en una nova investidura de Mariano Rajoy. La transcendental cita dels socialistes no estava pensada per a això, sinó per decidir entre la convocatòria d'un congrés exprés, proposada per Sánchez, o la seva sortida dels comandaments del PSOE, com exigeixen els crítics. L'encara líder ha renunciat a fer un discurs inaugural en la reunió interna. En el seu lloc, a les nou del vespre, ha portat6 a terme una compareixença en què no ha admès cap pregunta. Allà ha obert la porta per primera vegada a dimitir i a constituir-se la gestora que defensen els seus detractors, que han vist en aquest gest la prova que està “desesperat” perquè sap que “perdrà”.  

“El comitè federal celebrarà un debat polític, no reglamentari. Demano que demà es decideixi si s'aprova una gestora perquè governi Rajoy o que decideixin els militants si mantenim el ‘no’ a Rajoy i intentem un govern alternatiu. Aquesta és la qüestió de fons”, ha assenyalat. Però els contraris a Sánchez no han col·locat mai el debat en aquests termes. Almenys no públicament. Molts d'ells estan en contra de facilitar la permanència del PP en el poder i cap defensa que els afiliats del PSOE perdin el dret a votar el seu secretari general. El que reclamen és que Sánchez marxi després de la successió de derrotes, aclarir la posició dels socialistes en la governabilitat d'Espanya (abstenció o terceres eleccions, ja que descarten l'Executiu alternatiu al PP) i només després celebrar un congrés en què les bases decideixin.

“Si el comitè federal decidís canviar la seva posició i passar a l'abstenció, òbviament no podria administrar una decisió que no comparteixo”, ha sentenciat l'encara secretari general. Segons fonts del seu entorn, amb aquest missatge Sánchez ha volgut deixar clar que si l'organisme socialista, amb gairebé 300 membres, no vota a favor del seu pla d'un congrés llampec en què la militància votaria el 23 d'octubre, ell agafarà la porta de sortida. Fins ara, el líder havia rebutjat aquesta possibilitat. “És un intent a la desesperada de frenar la sagnia dels que el recolzaven fins ara. Sap que perd”, han assenyalat fonts dels crítics.

LA RESISTÈNCIA

Però Sánchez, almenys, ha arribat fins aquí, malgrat els intents del voluminós bàndol crític, que dimecres passat va forçar la dimissió de la meitat dels membres de l'executiva del PSOE per intentar decapitar-lo. Ha seguit exercint des d'aleshores com el secretari general del partit: ocupant els despatxos, juntament amb la resta dels membres de la seva direcció que li són fidels, i controlant els serveis de correu electrònic i els comptes en xarxes socials del PSOE. Els seus detractors anticipen que aquesta etapa s'ha acabat, i alguns dels seus defensors també. Tots coincidien que el partit necessitarà molt de temps per tancar les ferides.

Notícies relacionades

5 claus per desxifrar el galimaties del PSOE

PSOE: guerra porta a porta

Els dos bàndols s'enfrontaran a cara descoberta aquest dissabte. I si Sánchez perd, se n'anirà. En un costat, els fidels a l'encara secretari general: el seu equip i els líders territorials que el segueixen recolzant. Només un d'ells presideix una comunitat, la balear Francina Armengol, i únicament el català Miquel Iceta gaudeix d'un pes orgànic rellevant, ja que la madrilenya Sara Hernández té la seva federació dividida en dos. La resta, com el castellanolleonès Luis Tudanca i el murcià Rafael González Tovar, pertanyen a territoris amb pocs afiliats, on el PSOE està molt lluny d'aconseguir el poder.

A l'altre costat, el múscul orgànic és molt més gran: sis dels set mandataris autonòmics són aquí, de l'andalusa Susana Díaz, principal referent d'aquesta facció, fins a l'extremeny Guillermo Fernández-Vara, passant pel valencià Ximo Puig i l'asturià Javier Fernández. I també els secretaris generals que ha tingut el PSOE en democràcia: Felipe González, Joaquín Almunia, José Luis Rodríguez Zapatero i Alfredo Pérez Rubalcaba.