El PDC busca porta a porta igualar els militants que tenia Convergència

El número real de militants d’un partit, és a dir, els que estan al corrent de pagament, acostuma a ser un secret dels més ben guardats. O maquillats. Amb l’arribada de l’anomenada nova política, amb una afiliació més vinculada a actes concrets i sense seus físiques, les antigues formacions es veuen més necessitades de plans de renovació per aconseguir ser atractives.

És el cas de qui ha emprès una renovació tan a fons que ha esborrat el seu nom per inscriure en el registre la nova força anomenada Partit Demòcrata Català, finalment Partit Demòcrata Europeu Català. Convergència, l’antic instrument, comptava amb 15.019 militants, segons les dades facilitades durant la celebració de la consulta sobre renovació o nou partit i que va servir també per escollir Francesc Homs com a candidat del 26-J.

Amb la boca petita, la nova direcció explicava la setmana passada que compten amb uns 10.000 associats. És a dir, dues terceres parts dels que tenia Convergència. El repte és majúscul, perquè la lògica indicaria que a l’obrir un espai nou, renovat, modern i obert, la militància no només no hauria de baixar sinó que hauria de créixer. La direcció i els caps territorials del PDC són conscients de la dificultat d’arribar a tots els antics militants. «Haurem de trucar a la porta de la senyora Maria i reclamar-li que ara s’apunti al nou partit», resumeix de forma molt explícita una veu territorial que es marca aquest objectiu com a prioritari.

Els militants més grans poden haver-se confós i creure que el traspàs de les seves dades de CDC al nou partit era automàtic, al·leguen en l’estructura directiva. L’envelliment de les bases farà necessari que el PDC truqui un per un els afiliats per demanar-los un esforç. A la dificultat de transvasar tota la militància s’hi afegeix un ingredient: la confusió.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Al PDC s’assumeix que els últims mesos no han sigut els millors de l’organització de cara als militants. L’escàndol Pujol ha desanimat, i les denominacions electorals (de CDC a Junts pel Sí, passant per Democràcia i Llibertat per arribar a CDC just abans de canviar de nom en una tortuosa decisió congressual) han despistat part de les bases sobre quina papereta havien d’introduir a les urnes. Tampoc és menor el fet que el partit hagi perdut davant Esquerra Republicana les dues últimes eleccions generals que s’han celebrat.

Pla de reactivació 

La coordinadora general Marta Pascal ha afirmat la seva voluntat d’emprendre un pla de reactivació, en especial a l’àrea metropolitana de Barcelona. Però el desafiament és notable perquè la vella Convergència, que ja patia els problemes electorals i dels casos de presumpta corrupció, va situar el llistó en uns 15.000 militants que ara la jove i il·lusionada cúpula del PDC tractarà d’igualar.