Dante a Ferraz

Ni els més veterans recordaven un dia així. Ni entre guerristes i renovadors l'empantanegament va arribar a aquest nivell. A Ferraz tot semblava obra d'un caos incontrolat. Un espectacle dantesc que va durar 11 hores, fins que la notícia va arribar. ¡Sánchez ha dimitit!, va cridar un dels nombrosos periodistes amuntegats a la porta de la seu. “Acaben de matar el partit”, es va lamentar una senyora. “¡Que ens tornin les quotes!”, va reclamar una altra. Molts van perjurar contra Susana Díaz. El “no és no”, la consigna que els pedristes concentrats havien corejat durant tot el dia, va emmudir.

Els simpatitzants de Pedro Sánchez van començar a arribar al cèntric carrer madrileny pels volts de les vuit del matí i van seguir la batalla interna per les xarxes socials i les webs dels diaris, amb el mòbil a la mà. Van preparar una passejada als membres del comitè federal, i sense fixar-se gaire en si el que entrava era crític o sanchista, el van saludar amb crits d'“¡Un colpista mai és socialista!” i “Aquesta no és la seu del PP”. Encara que hi va haver qui va tenir menys sort, com José Blanco i Eduardo Madina, i va escoltar insults. “Feixista”. “Judes”. Díaz, la més buscada pels concentrats oficialistes, va entrar en cotxe pel garatge. Potser va sentir els crits des de dins. “Susana, esquirol, et volem mogollón”.

TENSIÓ A LA PORTA

Sánchez havia demanat divendres calma i que no s'exacerbessin els ànims, però la immensa majoria dels que es van apostar al carrer de Ferraz, a més d'algun simpatitzant d'IU o Podem que reivindicava el Govern del canvi, eren seguidors seus. No van passar de 200 en el punt àlgid de les sis de la tarda, però es van fer sentir. L'edat mitjana era alta, i algunes de les històries personals que els havien portat fins a Ferraz, molt interessants. Una senyora molt gran va dir que li feia pena veure el partit socialista davant aquest dilema quan el seu pare havia sigut “amic de Pablo Iglesias i de Clara Campoamor”. Un altre grup d'homes que passaven dels 70 van debatre sobre el risc d'acudir una altra vegada per les urnes. “Potser aconseguirem tan sols 50 diputats, però seran 50 diputats de veritat, que es creguin les sigles del PSOE. No podem entregar-li el Govern a Rajoy”, va argumentar un d'ells. 

Els membres del comitè federal que es van atrevir a abandonar la seu durant algun dels cinc recessos que hi va haver ho van fer guardant-se abans a la butxaca l'acreditació per intentar no cridar l'atenció. Les esbroncades i els crits de “colpistes” van ser indiscriminats. I en un moment de tensió, cap a les quatre de la tarda, els concentrats van sacsejar un conductor que treballa en el partit, a qui van confondre amb un crític.

REDACCIÓ A L'AIRE LLIURE  

Notícies relacionades

Comitè federal del PSOE: les últimes notícies, en directe

Sánchez anuncia la seva sortida del PSOE si el seu pla no tira endavant

“¡Cambrer, un altre cafè!”, va demanar un periodista en una de les taules que més ràpidament es van constituir: les dels bars que envolten la seu. L'organització va vetar l'entrada a la premsa, que va haver d'esperar al carrer les més d'11 hores que va durar la reunió. Els ordinadors es van començar a obrir per tot arreu. A les taules dels bars, a les voreres, als bancs, a la parada de l'autobús. Una de les redaccions a l'aire lliure més grans dels últims temps periodístics a Madrid. Una immobiliària pròxima va preparar una paella “només per a periodistes” per atraure les càmeres, altres establiments van cedir els seus endolls per carregar mòbils i tauletes.

I de tornada a casa l'autobús va passar per davant de la seu del PP, a Génova 13. La vorera estava buida, i el carrer, en calma. L'art d'esperar torna a compensar Mariano Rajoy.