L'abstenció guanya punts amb esculls en el PSOE

La tempestuosa caiguda de Pedro Sánchez Pedro Sánchezcom a líder del PSOE en el comitè federal de dissabte passat, la seva jornada més trista des de l'inici de la democràcia, acosta els socialistes a l'abstenció en una investidura de Mariano Rajoi. Els partidaris de l'exsecretari general donen per fet aquest pas, i anticipen que ara el president en funcions serà qui posi les condicions, explotant la por a unes noves eleccions del PSOE, un partit al qual l'enfrontament intern de Sánchez amb els barons més rellevants ha portat a la implosió. Però la via que portaria els socialistes del ‘no’ al PP a facilitar la seva continuïtat a la Moncloa està plena d'esculls. Ni els conservadors ni els líders territorials que van forçar la sortida de Sánchez consideren que estigui assegurada.  

Són molt pocs els membres del comitè federal que s'han obert públicament a una hipotètica abstenció. Amb visions no coincidents, Josep Borrell, Guillermo Fernández Vara, José María Barreda, Odón Elorza i José Martínez Olmos. En privat són molts més, entre ells diversos líders territorials, però tots admeten la dificultat de fer el pas, per múltiples motius.

El primer resideix en la militància socialista. En la seva fugida cap endavant enfront de gairebé tot el poder institucional del partit i a pesar de la successió de derrotes electorals, Sánchez, el primer secretari general escollit pel vot directe dels afiliats, s'ha estat retratant com el líder que expressava el sentiment de les bases, situades més a l'esquerra que els seus comandaments. En els últims temps ha acusat els crítics de buscar convertir el partit en una organització “subalterna” del PP i voler silenciar els militants.

“Els nostres afiliats no són exaltats. Són en general gent gran, a la qual es podria haver convençut d'una abstenció si haguéssim fet pedagogia des del principi. Ara és molt més complicat”, assenyala un alt càrrec socialista. Un altre dirigent, també del bàndol que va sortir victoriós dissabte, reconeix que el pitjor d'una abstenció seria “l'elevat nombre d'afiliats que es donarien de baixa”.

En el costat que s'ha mantingut afí a Sánchez s'insisteix a consultar les bases. Una convocatòria d'aquest tipus hauria de ser aprovada per la gestora que ara pilota el partit, capitanejada per Javier Fernández, president d'Astúries. L'organisme compta amb 10 membres, i la presència de defensors de l'exlíder és residual. Tan sols són tres, però dos d'ells, el balear Francesc Antich i el riojà Francisco Ocón van advocar aquest diumenge per una votació interna sobre l'abstenció a Rajoy.

ELS ESCÀNDOLS CONSERVADORS

El segon motiu que complica que els socialistes donin aquest pas, cosa que estudiaran en el comitè federal del 8 d'octubre, té a veure amb el mateix PP: la seva presumpta “incapacitat per dialogar”, es queixa un líder territorial, i els seus escàndols, que no han remès des de les últimes generals, amb exemples clars com el frustrat nomenament de l'exministre José Manuel Soria al Banc Mundial José Manuel Soriai el pas de l'exalcaldessa de Valencia, Rita Barberá, al grup mixt al Senat.

Els populars, mentrestant, diuen contemplar amb escepticisme la possibilitat que el PSOE s'obri a facilitar un Executiu conservador, informa Gemma Robles. Subratllen que els socialistes que han defensat aquesta posició davant un micròfon són molt pocs. Entre ells no es troba la seva principal dirigent, Susana Díaz. Molts en el partit asseguren que la presidenta andalusa, a qui es veu com a probable nova secretària general després del congrés que tindrà lloc quan s'hagi desbloquejat la governabilitat d'Espanya, també vol l'abstenció, però de moment només ha defensat que Rajoy faci un pas enrere.

Fonts del PP, en qualsevol cas, recorden que Rajoy sempre ha insistit en un Govern estable, més enllà de la investidura. Aquesta necessitat ara és més gran, continuen, a causa de la volatilitat en què s'ha instal·lat el PSOE. Els conservadors volen mantenir el to baix (la seva secretària general, María Dolores de Cospedal, va evitar furgar en la ferida aquest diumenge) al mateix temps que assenyalen que ara la posició dels socialistes, després de la seva cerimònia autodestructiva, és de menor força que abans. Ha perdut punts la seva capacitat de posar condicions a l'abstenció, com la derogació de les lleis més polèmiques aprovades per Rajoy (de la LOMCE a la reforma laboral), l'augment de la despesa social i una reforma de la Constitució.

L'ESCENARI DE LES PRIMÀRIES

És una cosa en què el PP coincideix amb el nucli dur dels fidels a Sánchez. Un important membre d'aquest sector argumenta que el seu partit evitarà per tots els mitjans unes terceres eleccions. Entre altres motius, perquè aquest pas obligaria a convocar una primàries per elegir el candidat, a les quals es presentaria, amb moltes possibilitats de vèncer, l'exsecretari general, que “té les bases de la seva part”. El més probable, continua, és que Rajoy exigeixi la “genuflexió” dels socialistes per no anar a altres comicis. I que aquests ho acceptin.

Notícies relacionades

Sánchez dimiteix, el PSOE implosiona

Pedro Sánchez se'n va, ¿i ara què?

Els abstencionistes del PSOE, en canvi, asseguren confiar en la “responsabilitat” de Rajoy perquè faciliti el pas. “El PP es veuria reforçat en uns nous comicis, però dubto que a Rajoy li interessin”, assenyala un dirigent andalús. “El PSOE se n'aniria pel desaigüe en aquesta convocatòria. No crec que Rajoy vulgui el PSOE tan debilitat i Podem reforçat, en una clara segona posició”, conclou.

Però els crítics amb Sánchez, que ara tenen el control del partit, tampoc conformen un bloc homogeni. I aquesta és el tercer gran obstacle a una abstenció. Hi ha barons que la defensen (l'extremeny Fernández Vara ho ha fet de forma explícita i l'asturià Fernández implícita) i altres que tenen molts dubtes perquè desestabilitzaria els seus executius autonòmics, cas del valencià Ximo Puig, que governa juntament amb Compromís. Tot i així, si es portés a terme un sondeig entre tots ells, guanyaria l'abstenció. Només que ara mateix no hi ha res estable en el PSOE.