Podem es blinda per a la batalla Iglesias-Errejón

Pablistes i errejonistes admeten que la disputa viscuda fins ara a Podem és només el pròleg. Els dos bàndols reconeixen que es preparen per afrontar la seva batalla més dura, la lluita per controlar el poder a Madrid, la federació que és el cor del partit i de la qual s’ha d’escollir nova direcció el 9 de novembre vinent. Les dues famílies creuen que estan en condicions de guanyar, però la mera decisió de concentrar tots els esforços en la pugna sembla indicar que la balança no està tan clarament inclinada. Si en una cosa estan d’acord és en el fet que el vencedor decidirà el futur del partit en clau estatal: si Podem vira per ser la força «plebea radical» que defensa Pablo Iglesias, o el moviment «popular transversal» que postula Íñigo Errejón.

Fonts pròximes al líder confirmen que s’hi implicarà directament. Admeten que s’ha acabat el temps de la innocència i les «ingenuïtats de principiant» i que sortiran «amb totes les forces» a conquistar el lloc on neix el poder del partit. La crisi al PSOE i l’esvaïment del somni d’un govern progressista els estalvia la discussió sobre la manera d’afrontar les negociacions d’un govern, però utilitzaran diferents relats de la implosió socialista com a munició per a la disputa.

El secretari general defensa el senador Ramón Espinar com a candidat: el reivindicarà davant la militància i intentarà buscar-li més presència en els òrgans del partit. El seu consell ciutadà estatal es reuneix aquest dissabte. Els seus defensors opinen que l’escàndol de les targetes black de Cajamadrid, pel qual el seu pare està imputat i per a qui la fiscalia demana quatre anys de presó en un judici que acaba de començar a l’Audiència Nacional, no li restarà vots entre una militància que elegirà majoritàriament el que defensi el líder.

PERDRE L'AJUNTAMENT

Tant és així que estan convençuts que la candidata errejonista, Rita Maestre, farà un pas enrere i es retirarà per deixar que l’exdirigent d’IU Tania Sánchez sigui la número u abans d’arriscar-se a perdre davant del senador. Així, sostenen, Maestre –portaveu a l’ajuntament de la capital i mà dreta de Manuela Carmena– podria retenir l’alcaldia quan la jutge es retiri, previsiblement el maig del 2019. Si perdés la batalla per Madrid, els oficialistes es considerarien legitimats per a prendre-li el càrrec i reclamar-lo per a Espinar.

L’avís per a navegants evidencia l’alt voltatge que té la disputa, que s’intensificarà els pròxims dies, en la campanya davant la militància. «Sortirem a donar-ho tot», admeten els pablistes, que vaticinen el pas enrere de Maestre. Fonts afins a Endavant Podem desmenteixen aquesta maniobra i consideren que el suggeriment de jugar amb càrrecs a l’ajuntament és il·lustrativa del caràcter «poc integrador» de la candidatura rival. Diuen que volen «un Podem pacificat a Madrid» que «no estigui al servei del secretari general del partit».

DE QUI SÓN ELS MILITANTS 

L’entorn d’Iglesias reconeix que la presentació de la candidatura de Maestre els va sorprendre i que Errejón va aconseguir imposar un terreny de joc incòmode. Addueixen que si són durs és perquè el número 2 va jugar amb aspror. Comptaven a no tenir adversaris del bàndol del secretari polític i retenir el poder a Madrid, ara en mans de Luis Alegre, càrrec de l’estreta confiança d’Iglesias, que deixa el lloc.

Notícies relacionades

Podem canvia d'etiquetes

Iglesias i Errejón es piquen a Twitter per l'estratègia de Podem

Creuen que Errejón té una enorme capacitat de seducció en un electorat transversal; que ha sabut construir-se com a referent intel·lectual i el reclamen com a «imprescindible» en el partit. Però consideren que la militància es mou en «codis binaris més bàsics» i li resulta complicat «comprendre» un missatge «tan ambigu». Afirmen que els inscrits estan més a prop del missatge d’Iglesias que del del número 2, que les bases són més puristes que el conjunt de l’electorat i que el resultat del 26-J demostra que han de fugir de la institucionalització.

DUES LECTURES DE LA CRISI

Les dues ànimes de Podem fan lectures diferents del trencament al PSOE. Pels afins a Iglesias, demostra que no es pot confiar en un partit amb una ala que defensa l’Ibex 35 i que els ha tractat com una «força subalterna». Errejón diu, en canvi, que no van ser «tan flexibles» com havien de ser després del 20-D per evitar tornar a les urnes i, al final, una crisi que sembla acostar Mariano Rajoy a la reelecció. Ho debatran dissabte, en un consell ciutadà estatal en què analitzaran la crisi del seu adversari natural amb una certa síndrome d'Estocolm.