Catalunya Ràdio pregunta als seus oients si estarien disposats a "impedir físicament" el judici a Artur Mas
El PP i Ciutadans denuncien la "crida a la violència" i la ràdio pública catalana aclareix que es referia a protestes al carrer
catalunyavespre
ograma 'Catalunya Vespre', el magazín que condueixen Kílian Sebrià i Sílvia Cóppulo de dilluns a divendres de 21 a 23 hores a Catalunya Ràdio, ha aixecat la polèmica amb l'enquesta que va publicar ahir a la nit a Twitter en què preguntava als seus oients si estarien disposats a "impedir físicament" el judici a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per l'organització del procés participatiu del 9-N, després de conèixer-se que la Fiscalia sol·licita 10 anys d'inhabilitació per a l'expresident i nou per a les exconselleres.
Esteu disposats a impedir físicament que jutgin Mas, Ortega i Rigau?
— Catalunya nit (@Catalunya_nit) 3 de octubre de 2016
L'enquesta ha provocat el rebuig de nombrosos usuaris de la xarxa social, així com de dirigents del PP i Ciutadans. La diputada conservadora al Parlament Andrea Levy ha censurat durament el sondeig i ha qualificat Catalunya Ràdio de "ràdio de guerrilla revolucionària i no servei públic d'interès general". Segons la seva opinió, amb aquesta pregunta, "la ràdio pública no només qüestiona la justícia, cosa que denota un estil antidemocràtic, sinó que insinua i convida la ciutadania a comportar-se de manera violenta, qüestió gravíssima i intolerable".
Per això, Levy ha reclamat que el director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, vagi a donar explicacions al Parlament.
El coordinador general del PPC i president del grup popular al Parlament, Xavier García Albiol, ha jutjat "propi de ments malaltes" la pregunta del 'Catalunya Vespre'.
Que la radio pública de Cataluña pregunte si la gente está dispuesta a impedir FISICAMENTE que juzguen a Mas, es propio de mentes enfermas. https://t.co/IO4Da4RKOy
— Xavier García Albiol (@Albiol_XG) 4 de octubre de 2016
Ciutadans també ha mostrat la seva repulsa pel tuit i el seu portaveu al Congrés, Juan Carlos Girauta, ha considerat que amb ell, Catalunya Ràdio fomenta la violència. "És clar que no tenen límits. ¿I ara què?", ha afegit en un missatge publicat a Twitter. La líder del partit a Catalunya, Inés Arrimadas, s'ha preguntat "què pretenen aconseguir" els mitjans públics amb aquestes preguntes, mentre que el també diputat a la Cambra baixa Fran Hervías ha considerat que es tracta d'una "crida clara a la violència per defensar els que se salten la llei"
Notícies relacionadesEsto es lo que promueven desde los medios públicos de Cataluña. Un llamamiento claro a la violencia para defender a los que se saltan la ley https://t.co/A1u9hHihFd
— Fran Hervías (@FranHervias) 3 de octubre de 2016
Després de l'enrenou generat, el programa de Catalunya Ràdio va publicar un altre missatge a manera d'"aclariment", en què assenyalava que "impedir físicament" el judici es referia a "protestes al carrer". "Qualsevol altra lectura és equivocada", afegia. I hores més tard, ha adjuntat un fragment de la tertúlia de la qual va sortir la idea per al polèmic tuit.
ACLARIMENT Quan preguntem si impediríeu "físicament" el judici #9n volem dir si protestaríeu al carrer.Qualsevol altra lectura és equivocada
— Catalunya nit (@Catalunya_nit) 3 de octubre de 2016
🔊 El tuit que volia fomentar la participació, surt d'aquí
— Catalunya nit (@Catalunya_nit) 4 de octubre de 2016
➡️ https://t.co/VblnGqKm4T pic.twitter.com/iqlT7kdDZW
A falta de vuit hores per al tancament de l'enquesta, han votat més de 2.600 persones, el 76% de les quals s'ha posicionat en contra d'"impedir físicament" el judici a Mas, Ortega i Rigau.
- Mor un motorista després de patir una sortida de via a la B-225 a Castellbisbal
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping ¿Busques un smartwatch? Aquests són els millors amb descompte del Black Friday
- Club d’Estil de EL PERIÓDICO 10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari
- Bakú aconsegueix 300.000 milions a l’any per als països del sud global