Si hi ha eleccions, el suplicatori d'Homs queda bloquejat al Congrés

Només ha passat dues vegades en la història de la democràcia espanyola. Va ser el 1986. I ara, el cas de Francesc Homs podria ser el tercer. Si el 30 d'octubre no s'ha aconseguit nomenar president del Govern, les Corts es dissoldran i no podran tramitar el suplicatori que planteja el Tribunal Suprem per investigar el portaveu del PDC. El procés quedaria paralitzat fins després dels nous comicis i la constitució del nou Parlament sorgit de les urnes. 

Això passa perquè, a més de diputat, Homs és membre de la Diputació Permanent, i com que aquest òrgan no queda suspès per la convocatòria electoral, el dirigent català conserva el seu aforament encara que el Congrés estigui dissolt. Si no pertanyés a aquesta Diputació, amb les Cambres dissoltes perdria les seves condicions de diputat i la causa es traslladaria al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

El calendari és tan ajustat que, encara que es cursi immediatament la sol·licitud, resulta gairebé impossible que hi hagi temps de tramitar-la, opinen els lletrats del Parlament. El capítol segon del reglament estableix que és la Mesa la que ha d'adoptar un acord i disposa de cinc dies per remetre'l a la Comissió de l'Estatut del Diputat. Aquest òrgan encara no s'ha reunit i té prevista la seva primera reunió la setmana que ve, quan es farà el primer pas per posar-la en funcionament: dictamen de compatibilitats dels diputats.

Aquesta comissió hauria d'escoltar Homs, que pot anar a explicar-se oralment o enviar un escrit. Tot s'ha de fer en un termini de trenta dies. Però encara que aquest tràmit s'accelerés, l'acord no es pren en aquesta instància, sinó que s'ha d'aprovar al primer ple ordinari. Abans que es dissolguin les Corts, si no hi ha president, només queden dues sessions: 18 i 25 d'octubre, ja que la setmana que ve no hi ha ple. Els juristes parlamentaris donen per fet que no és possible finalitzar el tràmit en els terminis. Si hi ha noves eleccions, el Tribunal Suprem haurà d'esperar.

QUAN GONZÁLEZ VA AVANÇAR COMICIS EL 1986

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Ja va passar el 1986, quan la justícia va haver d'esperar 9 mesos que el Congrés resolgués. Al març es van registrar els suplicatoris de l'exdiputat socialista Pablo Castellano i el llavors president del grup popular, Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, tots dos per denúncies relatives a declaracions fetes en mitjans de comunicació.

Abans que les Corts decidissin, el Govern de Felipe González va avançar les eleccions previstes per al novembre al 22 de juny, aprofitant l'èxit polític obtingut pel seu gabinet en el referèndum de l'OTAN, i el Parlament va quedar dissolt. El nou Congrés sorgit després dels comicis (González va repetir com a president amb 18 escons menys) va decidir, ja al desembre: el suplicatori de Castellano va ser concedit, però es va rebutjar el d'Herrero y Rodríguez de Miñón.