Iglesias gira el rumb de Podem cap a les tesis més radicals

Pablo Iglesias es va erigir ahir en líder de l’oposició després d’augurar que la implosió del PSOE acabarà en una abstenció que permetrà la reelecció de Mariano Rajoy. Des d’aquest càrrec autoproclamat, el secretari general de Podem va donar un cop de timó per virar el rumb del partit cap a les tesis més radicals, les que l’enfronten amb el seu secretari polític, Íñigo Errejón. El cap podemista va reivindicar la línia més dura, amb un discurs aspre, en què va corregir el camí cap a la transversalitat, convençut que sota la seva rudesa original s’hi trobava «la veritat», va admetre que havia arribat a «disfressar-se» i va cometre «l’equivocació» induït pels consells del seu número dos.

Iglesias va reivindicar el seu polèmic discurs al Congrés, durant la investidura fallida de Pedro Sánchez, quan va acusar Felipe González de tenir «el passat tacat de calç viva». Encara que durant mesos va admetre que va ser un error, divendres, davant de centenars de militants madrilenys, se’n va desdir i es va atribuir haver tingut el coratge de dir «la veritat».

Reivindicar «la veritat»

«Vam dir la veritat en seu parlamentària. Vam dir ‘aneu amb compte amb Felipe González’, i aquell vídeo s’ha tornat a fer viral perquè vam dir que Ciutadans era un submarí del PP i que Felipe González seria l’enterramorts de Pedro Sánchez», va clamar. També va negar haver teixit cap acord amb Sánchez i els independentistes, malgrat que, a l’agost, va dir haver conversat amb ell i que tots dos estaven «d’acord» a intentar un Govern d’aquestes característiques. Una vegada dimitit Sánchez, davant dels podemistes de base, Iglesias va negar la major: «Alguns estan intoxicant i diuen que ja teníem un acord amb el PSOE. ¡Tant de bo! No van buscar mai un acord amb nosaltres».

Desmuntar el rival intern

Va parlar de l’enfrontament a Podem, que va qualificar de «debat». «Demano des d’aquí, com a secretari general, que tots ens respectem», va sol·licitar. I des de l’escenari, com a secretari general, va anar impugnant una per una les tesis d’Errejón. Ni tan sols el va citar, però va fer servir fins i tot el llenguatge encunyat pel número dos, que escoltava impertèrrit. «Ens vam equivocar. Mai hi va haver empat catastròfic a Espanya», va al·legar, al·ludint a l’explicació que el secretari polític va donar després dels resultats del 20-D, quan el PSOE i Podem van quedar a només 300.000 vots de distància.

Notícies relacionades

Iglesias no assistirà als actes del 12 d'Octubre

Podem-PSOE: ¿ruptura o farol?

També va reivindicar que l’aliança amb Alberto Garzón havia d’anar més enllà de la coalició electoral. «Hi ha qui diu que sense Izquierda Unida estàvem millor. No és veritat. El que és fonamental per ser més és resultar creïbles. I a vegades semblava que ens disfressàvem i ens posàvem careta», va lamentar, en referència a la campanya electoral del 26-J, dirigida per Errejón, en què es va mostrar mesurat, es va reivindicar socialdemòcrata i portava corbata. 

Forjats en la lluita social

També va carregar contra el mantra del número dos, que reclama fer un bon treball parlamentari per aportar certeses en comptes de por. «El debat no és fer més o menys por», va dir. I va demanar un partit en què els militants siguin el cor per «polititzar el dolor». «No vull que els quadros del futur de Podem vinguin del PSOE, ni del PP. Vull que s’hagin forjat en les lluites socials. Ni vull un partit de professionals, vull un partit d’activistes», va concloure.