RECURS DE LA DELEGACIÓ DEL GOVERN
L'Ajuntament de Badalona no obrirà les portes el 12-O arran de la prohibició judicial
El Govern municipal cedeix, però els regidors atendran els ciutadans davant del consistori
El magistrat assegura que si no anul·lés la decisió es causaria un perjudici "irreparable" a l'interès general

/
L’Ajuntament de Badalona va cedir ahir i no obrirà les dependències municipals aquest Dotze d’Octubre, després que un jutge l’hi prohibís. A canvi, els regidors atendran els ciutadans que ho requereixin a les portes del consistori. Alguns regidors, no obstant, no descarten fer-ho als seus despatxos si la concentració de suport convocada a les 8.30 hores té èxit. «En cap cas volem posar cap treballador municipal en una situació complicada», va assegurar el primer tinent d’alcalde, Oriol Lladó.
El jutge va admetre ahir les mesures cautelars sol·licitades per la Delegació del Govern a Catalunya per impedir que les oficines municipals de la ciutat treballessin el Dia de la Hispanitat. Així, el titular del Jutjat Contenciós número 14 de Barcelona, Manuel Alcover, va suspendre l’efectivitat de qualsevol actuació administrativa de l’Ajuntament de Badalona que tingui com a finalitat l’obertura de les seves dependències. El tercer tinent d’alcalde, José Téllez, va qualificar la resolució judicial de «cop d’Estat a la sobirania municipal».
El magistrat va advertir de «perjudicis irreparables a l’interès general o col·lectiu en la celebració d’una festivitat nacional». «La fixació, en aquest cas per llei, d’un determinat dia com a festivitat nacional (i el mateix passa amb les festivitats autonòmiques i les locals) obeeix a raons socials i culturals, que reflecteixen un interès general, social o col·lectiu en la seva celebració. En cas que es portés a efecte la decisió de l’Ajuntament de Badalona aquest interès es veuria perjudicat de manera irreparable», va avisar.
LLIBERTAT IDEOLÒGICA
Notícies relacionadesEl jutge va apuntar a un interès, «potser més necessitat de protecció», relatiu a la «llibertat ideològica dels empleats públics». «Resulta evident que la decisió de l’ajuntament obeeix a un determinat plantejament polític o ideològic (perfectament lícit i respectable, per un altre costat), de manera que la decisió individual de cada treballador d’anar o no anar a treballar aquest dia, malgrat el que pugui argumentar-se per l’ajuntament, pot no ser completament lliure i, a més a més, podria resultar contrària al dret fonamental a la llibertat ideològica», relata.
I recordava que la Constitució estableix que «ningú podrà ser obligat a declarar sobre la seva ideologia, religió o creences». «En aquest cas, hi ha un risc» que la decisió del govern municipal, va afegir, «si bé de manera indirecta, obligui els treballadors públics a significar-se, en un sentit o en un altre, en relació amb la festivitat del Dotze d’Octubre». També justifica la seva decisió emparant-se en l’Estatut dels Treballadors, que estableix com a festiu el dia 12 d’octubre. Hi ha altres consistoris que convertiran el Dia de la Hispanitat en un dia laborable: Berga, Celrà (Gironès), Linyola (Pla d’Urgell), Argentona (Maresme) o la Vilella Alta (Priorat).
- Xarxa elèctrica ¿Què és el zero energètic, la principal hipòtesi de l'apagada generalitzada?
- Tall del subministrament elèctric Apagada generalitzada a Espanya: ¿què ha passat amb la llum?
- Apagada massiva La llum també se'n va a Portugal en una apagada que afecta Europa
- Xarxa elèctrica Les causes de l'apagada massiva a Espanya i Portugal
- D’Olot a l’armada japonesa
- ENERGIA El país de les renovables s’aferra a les centrals de gas, els generadors dièsel i a França i el Marroc contra l’apagada
- MACROECONOMIA L’abaratiment de l’electricitat retalla la inflació fins al 2,2% a l’abril
- Tall del subministrament elèctric Apagada generalitzada a Espanya: ¿què ha passat amb la llum?
- Caiguda del sistema Suspès el restabliment de trens de Rodalies a Catalunya per la inestabilitat en la tensió de la xarxa elèctrica
- Caos energètic Altres jornades històriques a les fosques