El Rei mou fitxa per accelerar el desbloqueig polític

El cap de l’Estat presidirà avui els actes oficials del 12-O, jornada de la Hispanitat, havent-se tret de sobre la pressió de donar resposta a una de les preguntes que, si no hagués aclarit la incògnita prèviament com ha fet, hauria protagonitzat sens dubte els grupets de convidats i periodistes en la recepció oficial: ¿hi haurà o no nova ronda de contactes amb els grups per intentar 'in extremis' una investidura? N’hi haurà.  El canvi polític que es respira des que el PSOE va implosionar l’1 d’octubre, Pedro Sánchez va dimitir i la seva organització, de la mà d’una gestora, va començar a virar cap a la possible abstenció ha fet que Felip VI es decidís a moure fitxa.

Els partits hauran de passar per la Zarzuela els pròxims 24 i 25 d’octubre per aclarir quins serien ara la seva posició i el seu vot en cas que tornés a convocar-se una última sessió per trobar president. Òbviament el Rei necessita saber si els diputats socialistes consoliden el trànsit del seu fins ara implacable 'no és no' a Mariano Rajoy a una abstenció que resulti suficient.

Les dates ja assenyalades pel cap de l’Estat al calendari obliguen el PSOE a tenir una postura ratificada pel seu comitè federal abans d’aquesta nova ronda. El president de la gestora, Javier Fernández –ell serà qui s’entrevisti amb el Monarca en nom de la seva organització– es resisteix a posar dia i hora, encara que ja no s’amaga que segurament serà el diumenge 23 d’octubre quan els socialistes seran convocats a un comitè crucial, per a ells i per al futur del país, del qual pot sortir una decisió majoritària sobre la investidura de Rajoy, però difícilment unànime. Si finalment s’imposa la via de permetre que el líder conservador governi en minoria –però sobre els 150 punts pactats amb Albert Rivera fa uns mesos, sostenen els populars– el Congrés haurà d’accelerar els preparatius per ungir el candidat Rajoy abans de la data límit, el 31 d’octubre. Si no s’aconsegueix, hi haurà comicis segurament el 18 de desembre, ja que el Parlament pretén tramitar una reforma  a partir de la pròxima setmana per evitar que unes hipotètiques generals caiguin el dia de Nadal.

CALENDARI EXPRÉS

Amb aquest panorama, fonts parlamentàries donen per fet que les cites de Felip amb els grups seran aquest cop més breus que en ocasions anteriors i que podrien donar-se per finalitzades la mateixa tarda del dimarts 25. Si al Rei li sortissin per fi els comptes (Ciutadans manté el seu suport a Rajoy encara que rebutja entrar al seu futur Gabinet) uns minuts més tard podria convocar a palau la responsable del Congrés, Ana Pastor, i confirmar que té candidat.

Aquestes mateixes fonts apunten que després de les 24 hores protocol·làries que han de passar des de l’anunci reial, ja es podria celebrar una primera sessió del Ple d’investidura, que tindria lloc la tarda del dimecres 26 d’octubre amb el discurs de l’aspirant. L’endemà arribarien les rèpliques des de l’oposició i la primera votació. Si partits com ara C’s o el PSOE, en cas que aquest últim acabi per abstenir-se, opten per no mullar-se fins a l’últim minut, hi podria haver una segona votació el dissabte 29. El calendari admet altres opcions, però aquesta és la que té més força als passadissos del Parlament. A partir del dilluns 31 (dia en què el cap de l’Estat ja hauria tornat a Espanya procedent de la seva participació a la Cimera Iberoamericana), podria prendre possessió del càrrec el nou president i, després, els integrants del seu Govern. 

Aquesta ajustadíssima, transcendental i solemne agenda serà sens dubte motiu de conversa entre els polítics que sí que participaran en els fastos del 12-O, encara que s’esperen destacables absències: faltaran a la desfilada almenys cinc presidents autonòmics (Alberto Núñez Feijóo i Ximo Puig, per motius d’agenda personal o professional, i Carles Puigdemont, Iñigo Urkullu i Uxue Barkos, perquè prefereixen no assistir a Madrid a commemorar la data). Tampoc hi serà l’alcaldessa de la ciutat, perquè es trobarà fora d’Espanya, ni representants de Podem, ERC, el PNB, el PDC, Compromís o Bildu.

CATALUNYA I LA CARTA MAGNA

Notícies relacionades

Rajoy preveu fer servir com a guia per governar les 150 mesures acordades amb C's

Javier Fernández, als partidaris del 'no' a Rajoy: "La política exigeix conviure amb la decepció"

Un altre dels assumptes que sens dubte coparan les rotllanes que es formaran a la Zarzuela serà Catalunya, com és habitual els últims anys. El pla de Puigdemont de convocar un referèndum abans de final de setembre del 2017 o la constatació, per part dels independentistes, que seguiran endavant amb les lleis per a la desconnexió –tot i que la justícia amenaça amb la inhabilitació de molts dels seus representants–, ha tornat a posar el focus en el procés sobiranista. Està per veure a més si, com esperen els populars que ho donen per fet, el PSOE torna a posar sobre la taula (qui sap si com a condició per a altres negociacions) la demanda d’una reforma constitucional que busqui un millor encaix per a Catalunya. Aquesta possibilitat fa temps que s’assumeix i es digereix al partit de Rajoy, que dóna per segur que aquesta legislatura hi haurà comissió sobre la reforma al Congrés. Com a mínim. 

A més, hi ha sectors del PP, com l’organització que lidera Xavier García Albiol, on aquest discurs s’està adaptant com a propi; Albiol ha garantit a Puigdemont que li farà costat si canvia de rumb i va a la Moncloa a proposar canvis «raonables» a la Carta Magna.