El PSC elegeix líder amb el xafarranxo al PSOE de fons

El socialisme català no s'escapa de la infinitat de paradoxes que trufen la política catalana en aquest agitat lustre. Verbigràcia. Tot i haver agafat el partit quan ningú volia agafar el toro per les banyes, ni tan sols la mateixa Núria Parlon, que va fer una recordada desbandada en l'últim segon, i haver salvat honrosament les conteses electorals dels últims mesos, sempre amb l'amenaça de l'enfonsament total sobre el cap, Miquel Iceta s'enfronta aquest dissabte a unes disputades primàries que el poden deixar fora de la primera secretaria.

Segona paradoxa. La gran, i fallida, aposta estratègica d'Iceta, el suport sense fissures a Pedro Sánchez, no li ha passat cap factura a l'encara líder del PSC. És més, va ser la mateixa Parlon, que al mes de juliol coquetejava a ser una espècie de cap de pont de Susana Díaz a Catalunya, la que va canviar de tàctica i, finalment, va fer pinya amb Iceta al voltant del defenestrat líder del PSOE.

'WIN-WIN' O 'LOSE-LOSE'

I és que el xafarranxo en què està el PSOE posa la música de fons a un duel que es va gestar quan la revolució dels barons no passava de rumor de sabres. Un combat que lamenten moltes veus del partit que es diuen equidistants dels dos candidats perquè, fent sarcasme del famós ‘win-win’ del món dels negocis, aquestes primàries són un “lose-lose”. És a dir, passi el que passi, el PSC hi perd.

Si guanya Iceta es perd la gran opció de relleu generacional que té el partit. Un relleu que fins i tot l'‘icetisme’ accepta que és necessari, tot i que objecta que hagi de ser ara mateix. Si guanya Parlon, Iceta es queda al Parlament absolutament desposseït de tota autoritat. Tot plegat en un any, fins a l'eventual referèndum, que es preveu intens en el terreny parlamentari i en una arena, la Cambra catalana, on els socialistes obtenen bona part de la seva escassa visibilitat mediàtica. S'ha de recordar que Iceta i Parlon van empatarvan empatar, a l'estil de la CUP més pur, a 3.717 avals, quatre vegades més del que es requeria. En síntesi, si guanya el futur, el partit es queda sense present. I si guanya el present, potser haurà de buscar-se una altra persona per al futur.

DOS MODELS

Notícies relacionades

L'Hospitalet acull un cicle sobre l'Espanya federal

Errejón descarta batre's en duel amb Iglesias pel lideratge de Podem

En total són 17.935 els militants del PSC cridats a votar als 135 punts de votació habilitats. Ells hauran de triar entre mantenir l'actual recepta icetista d'anar salvant els mobles, considerant la feblesa orgànica d'un partit amb una aposta que es desmarca del sobiranisme i que li ha costat perdre efectius, tant al partit com a les urnes, a l'espera de temps millors o bé optar per la promesa de Parlon d'intentar convertir el PSC en una cosa més semblant a Podem i el colauisme. Una espècie d'activisme més present al carrer que a les tovetes alfombres institucionals. L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, sense anar més lluny, acompanya el seu nom a Twitter amb l'etiqueta #APeuDeCarrer.

Guanyi qui guanyi haurà de gestionar la sempre complexa relació del PSC amb el PSOE. Una tensió relaxada amb Pedro Sánchez, però que, en funció del que es decideixi en el pròxim i imminent comitè federal del partit es pot reobrir violentament. Especialment si, com es presumeix, el partit decideix afavorir la investidura de Mariano Rajoy abstenint-se. Tant Iceta com Parlon han afirmat que el PSC votarà que ‘no’ en aquesta eventual investidura. “Digui el que digui el PSOE”, ha assenyalat aquest divendres el primer secretari. Parlon el secunda. I és que intentar combatre el colauisme al seu terreny amb l'aval d'haver franquejat la porta de la Moncloa al PP (amb la quantitat de campanyes de la por contra els populars que va atiar el PSC, de la mà de José Zaragoza, avui un dels diputats al Congrés) no sembla el millor inici.