El PSOE es prepara per enfrontar-se al seu trago més amarg

Un president autonòmic socialista va pronunciar el 12 d'octubre passat, durant la recepció oficiada pels Reis, una frase amb aire de titular. “El PSOE ha passat de viure en un after a viure en un spa”, va dir. Des que van forçar fa 15 dies la caiguda de Pedro Sánchez com a secretari general, molts dels dirigents del bàndol vencedor en la contesa s'esforcen per traslladar el missatge que tot està en ordre després d'una etapa de convulsions protagonitzades, segons el seu parer, pel dimitit líder. Ha contribuït a aquesta imatge de presumpta tranquil·litat la virulència de l'enfrontament viscut en l'últim comitè federal, on Sánchez va dimitir. Els socialistes es troben ara “de ressaca”, segons un alt càrrec. Però les flames continuen vives, i s'alçaran de nou aquesta setmana, en què el PSOE haurà de decidir, per fi, què fa davant un nou intent d'investidura de Mariano Rajoy: mantenir-se en el ‘no’ i anar a terceres eleccions o permetre amb la seva abstenció, com sembla més probable, la continuïtat del PP en el poder.

Els que defensen aquesta posició asseguren ser majoria en el comitè federal que resoldrà la incògnita, probablement diumenge que ve i mitjançant votació a mà alçada dels seus a prop de 250 membres, però fins a aquesta cita la gestora (el president de la qual, l'asturià Javier Fernández, advoca a les clares per l'abstenció) haurà d'enfrontar-se a no poques dificultats.  

La primera vindrà de Catalunya, amb el nou lideratge del PSC, un partit diferent del PSOE i que ja ha deixat clar que els seus set diputats votaran en qualsevol cas en contra del líder conservador, protagonitzant així un desacatament en què potser no es trobaran sols. La sortida de Sánchez ha provocat que les veus dels seus afins s'escoltin ara menys, però diversos barons continuen defensant el ‘no’ a Rajoy. Entre altres, el castellanolleonès Luis Tudanca, la basca Idoia Mendia, la madrilenya Sara Hernández i la balear Francina Armengol, presidenta de la seva autonomia i l'única d'aquest grup amb poder institucional.

EL GRUP DE DÍSCOLS

Cap compta amb escó al Congrés, però entre els 85 diputats també hi ha els que, sense comptar els del PSC, han assenyalat en privat que no s'abstindran encara que el comitè federal prengui aquesta decisió. Segons fonts parlamentàries, són aquests: l'asturiana Adriana Lastra, la balear Sofía Hernanz, el canari Chano Franquis, la gallega Pilar Cancela i l'aragonesa Susana Sumelzo, l'única d'ells que ha deixat clar en públic que no pensa col·laborar en la reelecció de Rajoy. També està per veure què faria el mateix Sánchez, que conserva el seu escó.

En qualsevol cas, són pocs, a penes un grapat dins d'un grup parlamentari que es reunirà dimarts amb el president de la gestora. Pot ser que arribat el cas, si el PSOE aposta per l'abstenció, no compleixin amb la seva amenaça. Però tots consideren que estan sent fidels al compromís amb els seus votants, ja que en la campanya electoral el PSOE va negar que anés a permetre la permanència de Rajoy. I les bases, de moment, estan amb ells. Aquí es troba el gran problema a què s'enfrontaria la cúpula del partit si apostés per l'abstenció.

En la seva fugida cap endavant enfront dels principals barons socialistes, Sánchez (que oficialment s'ha pres uns dies de “reflexió”, però parla sense parar amb els seus afins) va saber recolzar-se en els militants. Els afiliats del partit es troben més a l'esquerra que els seus dirigents, i durant els mesos transcorreguts entre els comicis del 26 de juny i la marxa de Sánchez l'1 d'octubre tan sols han escoltat, amb comptades excepcions (Felipe González, Josep Borrell, Guillermo Fernández Vara i poc més) un relat: el del rocós rebuig a Rajoy, perquè l'abstenció, assegurava el discurs oficial, ara aparcat, faria perdre al PSOE “tota la seva credibilitat”.

MOLT POC TEMPS

Notícies relacionades

Sánchez dimiteix, el PSOE implosiona

El president de la gestora del PSOE: "La pitjor solució són terceres eleccions"

“Bé per tàctica, bé per por, ens hem mantingut callats. Ha sigut un grandíssim error –reconeix un important comandament socialista, molt implicat en els moviments que van desembocar en la sortida de Sánchez-. És molt difícil canviar en tres setmanes una posició tan primària com la del ‘no’ a Rajoy. Tot i així, crec que s'imposarà la decisió que no podem tornar a anar a eleccions. Em sembla un horror que governi Rajoy, però aquí s'oblida que ja hi ha hagut unes segones eleccions, en què l'esquerra va perdre terreny i la dreta va guanyar. La tendència es veuria accentuada aquesta vegada, perquè molts dels nostres votants es quedarien a casa, i el PP superaria els seus 137 diputats. Ara, almenys, podrem condicionar la seva acció de govern, començant per forçar la derogació de les seves normes més lesives”.

La tesi és compartida per diversos presidents autonòmics (Susana Díaz, Vara i Fernández), així com per antics pesos pesants (de González a Alfredo Pérez Rubalcaba), però els afiliats continuen sense moure's en aquest sentit. Prova d'això és l'enorme acollida que està tenint la recollida de firmes entre les bases per forçar la convocatòria d'un congrés imminent, enfront dels plans de l'actual cúpula del PSOE, que vol endarrerir el conclave com a mínim uns quants mesos. Els seus promotors diuen comptar ja amb 70.000 rúbriques, a menys de 25.000 de la meitat de la militància. Fonts de la gestora diuen que els números estan “molt inflats”, però contemplen amb nerviosisme la iniciativa. El nombre total de firmes, en una altra cita que avivarà les flames socialistes, serà presentat aquesta setmana.