EL DILEMA DEL SOCIALISME

El PSOE andalús ja demana obertament l'abstenció amb Rajoy

La mà dreta de Susana Díaz defensa per primera vegada la continuïtat del líder del PP com a mal menor

Gairebé tot el partit creu que els que reclament abstenir-se són majoria en el comitè federal, però no entre les bases

Susana Díaz, al Palau de Congressos de Granada amb motiu del 28-F, aquest dissabte.

Susana Díaz, al Palau de Congressos de Granada amb motiu del 28-F, aquest dissabte. / MIGUEL ÁNGEL MOLINA (EFE)

3
Es llegeix en minuts
Julia Camacho
Julia Camacho

Periodista

ver +
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

Els abstencionistes del PSOE comencen a treure’s la careta. Molt pocs al partit havien advocat fins ara per permetre la continuïtat de Mariano Rajoy per evitar unes terceres eleccions, però des que el sector crític amb Pedro Sánchez va aconseguir forçar la seva dimissió com a secretari general, l’1 d’octubre, les peces es comencen a recol·locar. Quan falten poc més de 10 de dies per al probable intent d’investidura del líder del PP, el moviment d’ahir va ser el més rellevant de tots. Els socialistes andalusos van dir per primera vegada que els 85 diputats del partit haurien d’abstenir-se. 

«A mi no em produeix urticària la paraula 'abstenció'. El PSOE d’Andalusia està dient que no es bloquegi la formació de govern si no hi ha alternativa», va dir el seu número dos, Juan Cornejo, que també va descartar fórmules, plantejades per alguns dirigents, com ara l’abstenció de només 11 diputats socialistes, el mínim necessari per permetre la reelecció de Rajoy. «A mi no m’agrada el que no sigui anar de cara», va afegir.

L’EQUILIBRI DE FORCES

De totes les federacions del PSOE, l’andalusa, que va fer el pas a l’abstenció de forma unànime en la seva executiva, és la més nombrosa i important. La seva  líder, Susana Díaz, va ser el cap visible de la rebel·lió contra Sánchez, i ara que ha guanyat el pols, després de mesos d’enfrontament més o menys soterrat entre tots dos, vol pilotar el partit a través d’una gestora amb un portaveu, Mario Jiménez, que també és andalús i un dels seus dirigents de confiança. Díaz, a qui molts veuen com la pròxima secretària general, mai ha sigut clara sobre el que hauria de fer el PSOE davant la complexa governabilitat d’Espanya, més enllà de subratllar que no es podria plantejar arribar a l’Executiu amb només 85 escons. La setmana passada, per exemple, durant la recepció organitzada pels Reis amb motiu de la Festa Nacional, es va limitar a assenyalar que el comitè federal aprovaria una decisió a través d’una «majoria sòlida», sense concretar quina sortida defensava.

Gairebé tots els càrrecs socialistes, tant els que advoquen per l’abstenció com els que insisteixen a votar en contra de Rajoy i acudir novament a eleccions, donen per fet que entre els prop de 250 membres del comitè federal, que en principi es reunirà diumenge, són més els que consideren que s’ha de permetre la continuïtat del PP com a inevitable mal menor. Els principals territoris defensen aquesta posició, mentre que a l’altre bàndol, més enllà del PSC, les federacions són petites (cas de la basca i la càntabra, que ahir van renovar el seu rebuig al PP) o estan molt dividides, com és el cas de la madrilenya.  

ELS MOTIUS DE LA REVOLTA

Notícies relacionades

Però a les bases socialistes passa el contrari. El no és aclaparador entre la militància. També a Andalusia. Dues de les agrupacions socialistes més potents en aquesta autonomia, Dos Hermanas i Alcalá de Guadaíra, han votat els últims dies a favor de consultar els afiliats i mantenir el vot en contra de Rajoy. Per aquest motiu Díaz va decidir ahir, a través de Cornejo, traslladar la necessitat de l’abstenció, una tesi que es tornarà a defensar avui, durant la reunió que mantindrà el president de la gestora, Javier Fernández, amb els parlamentaris del partit.

Tots aquests moviments carreguen de raons els defensors de Sánchez, que veuen aquí la prova que tota la revolta es va deure a la seva acèrrima defensa del rebuig a Rajoy. Els seus crítics, en canvi, afegeixen tres motius més: les derrotes electorals, l’exercici «arbitrari» del poder i el seu presumpte intent d’arribar a la Moncloa amb l’ajuda dels independentistes.