Rajoy ja pensa en el tràngol dels pressupostos

Encara que Mariano Rajoy no vol traspassar els límits del protocol i es preocupa de no donar per fet que la setmana que ve (pot ser dissabte o diumenge, encara no s’ha ajustat) acabarà reelegit com a president, tots al seu voltant ja ho donen per fet. I segons diuen, ell també. Al cap dels populars ja hi ha la següent pantalla: superar una votació de pressupostos que es preveu duríssima i que Brussel·les espera amb ansietat. En tot cas, el cap de l’Executiu no emetrà comentaris específics sobre aquesta qüestió en les pròximes hores fins que no se celebri el comitè federal dels socialistes demà, en què és bastant probable que es decideixi una abstenció que mantingui el líder dels populars a la Moncloa. 

De moment, ell ultima el seu discurs d’investidura que, segons diu, està intentant «adequar» als canvis polítics que es poden produir en les pròximes hores, és a dir, fer algunes ofertes que resultin atractives als socialistes. I ja admet sense embuts (avís per a conservadors) que això comportarà renunciar a una part dels compromisos del programa amb què va concórrer a les eleccions del 26 de juny. L’objectiu seria fer més digerible el vot abstencionista que sembla està molt a prop des d’unes convulses files socialistes. «Si pretenc tenir més suports [...], lògicament hauré d’adequar el meu discurs a la nova situació –va dir Rajoy a Brussel·les–. Sigui el que sigui el que es produeixi en aquesta legislatura, tots haurem de fer esforços per negociar i cedir en plantejaments de màxims».

No va ser l’únic missatge en línia conciliadora que va decidir llançar ahir Rajoy des de Brussel·les, on va participar en una cimera europea. «Jo intentaré governar. Sóc conscient dels suports que tinc. No és la primera vegada que un Govern està en minoria. La meva voluntat és actuar amb la màxima lleialtat possible. Hi haurà molts plantejaments amb què ens hem presentat a les eleccions que no podran tirar endavant. Tinc una gran responsabilitat si es produeix la investidura, però no sóc l’únic. Per tant serà una legislatura, si al final es produeix la investidura, en la qual potser el més difícil es pot convertir en una gran oportunitat de deixar resolts alguns dels grans reptes que té Espanya en el futur», va continuar.

Els populars incideixen que després de la investidura arribaran les gestions per aprovar uns nous pressupostos a velocitat de creuer. Les autoritats europees esperen i, segons diuen al PP, no permetran en cap cas la pròrroga d’uns números elaborats l’any 2011 i que ja al seu dia van provocar molta crítica a la Unió Europea (UE), per falta de realisme. «Si no hi ha pressupostos, al juliol estarem una altra vegada d’eleccions», asseveren diverses fonts conservadores. Un ajust de més 5000 milions d’euros està molt a prop si, com es preveu, Rajoy acaba el mes d’octubre prenent possessió, novament, de la presidència del Govern. 

¿FESTEIG AL PNB?

Notícies relacionades

El Rei comprimeix les consultes per buscar candidat a la investidura

Susana Díaz demana una investidura ara mateix per afrontar el desafiament independentista

Hisenda ja ha anat fent deures en aquest sentit i s’han intercanviat papers amb Ciutadans (32 escons), partit del qual el PP (137 escons) espera suport per quadrar els comptes públics, igual que de Coalició Canària (una butaca parlamentària). Però no n’hi ha prou. S’ha de superar la majoria. Per això no es descarten gestos immediats al PNB, que compta amb cinc vots al Parlament, i algun acostament al diputat Pedro Quevedo, de Noves Canàries, que es va presentar als comicis de la mà dels socialistes. Alguns ja han volgut veure una certa aroma de festeig en el fet que aquesta setmana s’hagin acceptat a última hora dues esmenes als nacionalistes bascos en reformes de lleis tan dispars com la d’estabilitat pressupostària –en aquest cas se sol·licitaven garanties de crèdit per a Bilbao Ria 2000 SA– i la LOREG (norma que regula les eleccions). Ningú vol admetre si s’està redactant lletra menuda darrere les bambolines. Mentrestant, Soraya Sáenz de Santamaría, a la Moncloa, es limitava a augurar «esforços» en pro de l’estabilitat. 

LA DECISIÓ SOCIALISTA

El PP preferiria una negociació i posterior abstenció del PSOE també als Pressupostos, encara que aquest camí podria provocar un altre terratrèmol entre els socialistes. De moment el responsable de la seva gestora, Javier Fernández, garanteix que no hi haurà «suport» mentre convida els populars a buscar «en altres llocs», és a dir, en grups com Ciutadans o el PNB. ¿Però els socialistes presentaran una esmena a la totalitat a un projecte de Pressupostos, com va sent tradicional?, se li va preguntar a Fernández a RNE.  Ell va respondre que això és el que acostuma a passar, però va evitar confirmar si és el pla que té al cap.