Les set diferències entre el RUI i el 9-N

La primera reacció de molts quan va néixer això del referèndum unilateral (RUI) és que era una còpia del 9-N. De la consulta que havia de ser i del succedani que va ser. Però si s’acosta la mirada, i com si fos en el joc de les set diferències, es veu que no són el mateix, encara que falta per veure si, com canta Silvio Rodríguez, acaben sent iguals. Aquesta és la solució al passatemps, amb una addenda. Una cosa que segueix sent, això sí, igual.

1 Canvi de legalitat

El 9-N es va convocar sota el paraigua jurídic de l’Estat. En una succes-siva derivació que començava en la mateixa Constitució, de la qual penja l’Estatut, i d’aquest, la llei de consultes. Això explica el zel d’Artur Mas per acatar les instruccions del Constitucional. El referèndum es convocarà un cop el Parlament aprovi les tres lleis de desconnexió de l’Estat. La llei de transitorietat jurídica sancionarà que les lleis d’Espanya ja no regeixen a Catalunya, que crearà un paraigua propi. Però per als tribunals espanyols serà un delicte de sedició talla XXL. «El referèndum no serà il·legal», diu Carles Puigdemont, que usa l’expressió «canvi de legalitat». 

2 No es tracta d’una consulta

A l’emparar-se en marc autonòmic, el 9-N no era vinculant. Quan es va transformar en procés participatiu, va esdevenir quasi un happening independentista a major glòria de Mas, que va recollir tots els flaixos mentre Oriol Junqueras comptava paperetes a Sant Vicenç dels Horts i la CUP es conformava amb l’abraçada del president amb David Fernàndez. El RUI es pretén que sigui decisiu, vinculant i executable. El somni dels secessionistes és promoure’l com l’últim pas cap a la independència, sense més embuts.

3 No hi haurà crisi de creixement

El front pro consulta es va anar escindint abans del 9-N. ICV va baixar de l’autobús quan Mas va renunciar al 9-N original. ERC i la CUP hi van tornar a pujar després d’un primer impuls de baixar-ne. El 2017 potser no hi hagi referèndum si no hi ha acord en els pressupostos, i llavors s’aniria a eleccions anticipades, però, si tots compleixen, no hi haurà escissions i, en canvi, hi pot haver alguna suma (difícil), com la dels comuns. La consigna és avançar o caure perquè l’Estat ho impedeix amb alguna cosa més que una notificació.

4 La visió exterior

El 9-N va ser vist amb curiositat en l’esfera internacional. Un procés participatiu que va treure al carrer 2.300.000 persones. Però llavors no hi havia majoria independentista al Parlament, ni el Govern era monolíticament secessionista, com passa ara. A més, la campanya del 27-S, en bona part gràcies a la diplomàcia espanyola, va fer entrar la qüestió catalana en les principals cancelleries.

5 La correcció d’errors

El 9-N va servir, sobretot, com a banc de proves. El Govern sap quins errors hi va haver en aquella pseudoconsulta (escassetat de taules de votació) i té intuïcions sobre com esquivar les dificultats tècniques (el cens). L’Executiu català té ara més know-how.

6 Puigdemont no és Mas

Més enllà de l’obvietat ontològica, Mas carrega amb el prejudici de ser convers a l’independentisme. Puigdemont, en canvi, és independentista des de sempre. I no té por, a diferència del seu antecessor, a escenaris com el de mossos retirant urnes el dia D. I, a diferència de Mas, ha afirmat moltes vegades que ell està en això per culminar una feina. No té més ambició, com denota el seu discret paper al si del PDC.

7 ERC està en el Govern

Notícies relacionades

El Govern i la CUP s'encaminen cap a la batalla final dels pressupostos

Text íntegre de la intervenció de Miquel Iceta davant el comitè federal del PSOE

Quan Mas va optar per obeir el TC, ERC es va esgargamellar demanant entrar al Govern per portar a terme el que CDC no s’atrevia a fer. Junqueras i Raül Romeva porten el pes tècnic del referèndum. Les fanfarronades (o no) del 2014 els obliguen a aguantar el pols que establirà l’Estat. 

ADDENDA

Per ser una qüestió exògena convé assenyalar-la a part. El 2014, en els cercles progressistes sobiranistes, i davant l’onada de casos de corrupció al PP, es fregaven les mans pensant en una derrota de Mariano Rajoy el 2015 que possibilités un Govern d’esquerres que solucionés la qüestió catalana. La situació serà l’oposada. Rajoy segueix a la Moncloa, això sí, sense majoria absoluta, però amb el principal partit de l’oposició, el PSOE, fet miques. El PP segueix fort.