Text íntegre de la intervenció de Miquel Iceta davant el comitè federal del PSOE

Gràcies, president, company Javier [Fernández], companys i companyes.

Si algun dia havíem d'estar aquí i parlar, aquest dia és avui. Des de la llibertat, el respecte i la fraternitat. La llibertat, per dir el que pensem. El respecte, per escoltar tothom, coincidiu o no amb les nostres opinions. I la fraternitat de voler seguir compartint un projecte federal, sent capaços de gestionar la discrepància si es produeix. Avui vinc a defensar dues coses: el 'no' a Rajoy i la capacitat que ha de tenir el socialisme espanyol per entendre una posició diferent del PSC en un tema així, si és que finalment és diferent de la del conjunt del PSOE, tenint en compte el dilema polític català.

Les raons del 'no' a Rajoy les coneixeu. No compartim el seu projecte. Desconfiem de la seva capacitat i de la seva voluntat de lluitar contra la corrupció. I creiem que la nostra posició política quedaria greument hipotecada per la nostra abstenció, més encara sense haver intentat de veritat un govern diferent. ¿Quantes vegades demanaran que ens abstinguem per responsabilitat? ¿Quantes vegades se'ns demanaran comptes per no haver intentat una majoria alternativa? Una majoria necessària avui, imprescindible demà. I abstenir-se en la investidura de Rajoy no l'afavoreix.

Són raons, són arguments. No qüestions de principi, ni d'una croada del bé contra el mal. No són una veritat dogmàtica enfrontada a una altra. Només són les nostres raons, els nostres arguments. I sí, també la nostra por, la por d'allunyar-nos de tants militants i de tants electors. Una por augmentada per estar prenent una decisió sense escoltar la militància, com sí que vam fer amb motiu del pacte amb Ciutadans. Sí, ens fa més por aquest abisme amb militants i electors que unes terceres eleccions.

I permeteu-me que us parli una mica del PSC i de la situació política catalana. Sortim d'unes primàries, en què els dos candidats hem defensat la mateixa posició respecte a la investidura de Rajoy. Hem parlat amb moltíssims militants, i estem convençuts que la nostra posició és àmpliament compartida entre els socialistes i les socialistes de Catalunya. I també pels nostres votants i amplis sectors de la ciutadania catalana. Però la qüestió avui aquí no és aquesta. La qüestió és si el socialisme espanyol és capaç de reconèixer que hi ha un element diferencial crucial en aquest tema quan s'aborda des de Catalunya.

Companys i companyes, el problema del PSOE no és el PSC, és Rajoy. L'independentisme té avui el suport de gairebé el 48% dels catalans. Sens dubte les causes són moltes. També errors nostres. Res ens diu que l'independentisme no pugui perdre suports en el futur, però tampoc que no en pugui seguir guanyant. I nosaltres fem en gran mesura responsable d'aquesta situació un Govern del PP incapaç d'obrir una perspectiva de diàleg.

A Catalunya avui som pocs els que propugnem la via del diàleg, la negociació i el pacte, des d'un total respecte a la legalitat. L'única solució, n'estem convençuts. La que acabarà per imposar-se, n'estem convençuts. Però avui estem molt sols defensant-la. I en aquest moment, quan comença el curs en què el xoc de trens sembla inevitable, no podem aparèixer ni tan sols abstenint-nos en la investidura d'un dels màxims responsables de l'absència de diàleg. Si ho féssim, deixaríem de ser útils per construir ponts, per trobar una solució.

Notícies relacionades

Les set diferències entre el RUI i el 9-N

Comitè federal del PSOE: les últimes notícies, en directe

Ens agradaria que, sigui quina sigui la vostra posició en el debat d'avui, fóssiu capaços d'entendre-ho. I ens acompanyéssiu. Que puguem seguir caminant junts, fins i tot en la discrepància. Això volem, seguir caminant junts. Perquè res ens horroritza més que la perspectiva de deixar de compartir amb tots els socialistes un projecte federal per a Espanya. O potser sí, hi ha una cosa que ens horroritza més, que acabem oferint un argument més als independentistes perquè ho segueixin sent. Que fins i tot donem raons perquè molts acabin de convèncer-se que això del federalisme no és viable, i s'acabin resignant a la independència com un fet inevitable.

Nosaltres no ens resignem. I com que no ens resignem, volem votar 'no' a Rajoy. I recolzem la proposta presentada per Txarli Prieto.