Podem: ¿més carrer o més escó?

¿On han d'estar els diputats de l'oposició durant la sessió d'investidura? ¿A l'escó, al carrer, a tots dos llocs? La manifestació 'Envolta el Congrés''Envolta el Congrés', convocada per protestar contra Mariano Rajoy, fa visible una reflexió profunda que sacseja les dues ànimes de Podem. Quan el debat va aparèixer per primera vegada, al juliol, ni Pablo Iglesias ni Íñigo Errejón tenien cap resposta definida per resoldre el dilema en què s'endinsava el partit morat. ¿Com passar de ser partisans a exèrcit regular? ¿Com havia de ser una força desconstituent posada ara a les institucions? Van debatre durant molt temps als cursos d'estiu d'El Escorial.

Iglesias va admetre que estava "acollonit", Errejón va ser més optimista, però les seves posicions estaven lluny d'arribar a una conclusió definitiva, i se'n van anar de vacances amb el dilema a la maleta. El líder va tornar, a finals d'agost, després d'un llarg retir que va cridar especialment l'atenció, amb el laberint resolt. O almenys, amb la seva visió del camí que ha de recórrer Podem a partir d'ara. Des dels escenaris de la campanya de les eleccions gallegues i basques, va llançar el seu nou full de ruta: carrer, rock dur, radicalitat, militància, i dosis de descrèdit cap a les institucions. Ho va exposar amb tants dards que el seu número dos es va regirar, va contestar a Twitter i va començar un incendi que s'ha anat alimentant durant les últimes setmanes en la batalla per aconseguir el poder de la federació de Madrid, que es lliura al novembre.

RETRETS AMB DESDENY

Iglesias va desplegar aquestes idees força dels mítings, a la Universitat de Podem, i també davant el Consell Ciutadà Estatal de l'octubre.Consell Ciutadà Estatal  Va explicar als seus dirigents que s'han “equivocat” al “disfressar-se” de moderació i ara han de virar el rumb per dir “la veritat sense complexos” i estar més presents als barris. “Un peu a les institucions i la resta del cos al carrer”, sol dir. Fins i tot ha llançat retrets amb desdeny a la tasca parlamentària. “Els diputats que no mosseguen” o “diputats amb somriures arrogants” són algunes de les seves expressions per referir-se a un Parlament que, admeten ell i els seus, se'ls ha “indigestat”. 

El seu aliat, Alberto Garzón, defensa aquesta mateixa tesi. Augura que hi haurà més mobilitzacions socials a partir d'ara, i creu que Units Podem ha de recolzar aquestes manifestacions. ¿Com pot predir que hi haurà una eclosió de protestes? Perquè les retallades porten manifestacions, opina.

PARTIT AMFIBI

Notícies relacionades

Iglesias protesta al Congrés abans de conèixer-se la data d'investidura

Iglesias diu que l''escrache' a González mostra "salut democràtica"

Els dirigents afins a Errejón es desesperen. Addueixen que no es pot pronosticar que un Govern del PP desencadeni un clima social hostil i que, en tot cas, cap partit pot capitanejar un cicle al carrer. Recorden que el 15-M va sorgir sense l'alè de cap força política, i que la lògica opera a la inversa: la societat es desborda i els partits, si poden, naveguen en aquest onatge, però no poden provocar-lo per més pancartes que enarborin. És la societat la que decideix, sostenen.

Els errejonistes consideren que, a més d'estar al carrer, és essencial que Podem faci una bona feina al Congrés que demostri als ciutadans que tenen simpaties pel canvi però desconfien, que són solvents. Aquesta estratègia, opinen, els permetrà ampliar l'electorat i ser una majoria social transformadora en lloc de quedar reduïts a una força de resistència als extrems del tauler, una “marginalitat” que, intueixen, els pot destruir si Iglesias imposa la seva tesi. Insisteixen que no es pot fer política “només per a gent que ja està enfadada” o mobilitzada i hi volen sumar “els que hi falten”. ¿Com? “Amb un Podem amfibi”, que pugui estar al carrer i a les institucions. Que sedueixi els que protesten, però també els que treballen, els que no van a manifestacions, els que no volen Rajoy, però volen, sobretot, certeses, sosté Errejón.