Iceta adverteix al PSC que el 'no' a Rajoy passarà factura a la relació amb el PSOE

El PSC votarà 'no' en la investidura de Mariano Rajoy. El consell nacional del partit, reunit ahir, va donar rang d’oficialitat (per 241 vots a favor i una sola abstenció del representant d’Àgora Socialista) a una decisió que ja va avançar el primer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta, en el comitè federal del PSOE que va sancionar l’abstenció-suport a l’actual president del Govern en funcions.

Iceta, amb caràcter poc donat a les fugides endavant com donen fe els seus molts anys en la política, va advertir els seus que el 'no' «pot tenir conseqüències», encara que espera que pugui haver-hi acord amb el PSOE sobre fins on arriba el cost d’aquesta factura. «Espero que, passi el que passi, puguem seguir compartint amb el PSOE un projecte federal per a Espanya», va manifestar.

En la línia de l’advertència d’Iceta, la gestora del PSOE va respondre, després de la decisió del PSC, que aquesta «suposa una ruptura unilateral en la lleial i exitosa unitat d’acció» que els dos partits «estan mantenint des del 1978». La gestora lamenta en un comunicat que els socialistes catalans hagin decidit votar diferent i els apel·la al «seny», demanant-los que se sumin a l’abstenció acordada en el comitè federal del PSOE.

Iceta, en la seva intervenció davant el màxim òrgan entre congressos, va agafar al vol unes paraules del baró socialista manxec Emiliano García-Page, que va advertir el PSC que «a Espanya hi ha divorci si una de les dues partes ho vol». «Siguem clars, dues parts no desenvolupen un projecte en comú si una no vol», va afegir. I amb la seva coneguda sornegueria, va sentenciar: «Això sí. No esperava que el detonant d’una crisi entre el PSC i el PSOE fos un vot d’investidura a un president del Govern del PP».

Els arguments d’Iceta per defensar el 'no' es basen, sobretot, en la situació política catalana, ja que una abstenció «inhabilitaria» els socialistes catalans «per estabir ponts i proposar solucions en el moment que més falta fan i faran». Per Iceta, «només els que sàpiguen gestionar diferències i discrepàncies» poden aportar «solucions a l’encaix de Catalunya amb Espanya».

«Els catalans progressistes no entendrien que, a l’inici d’un curs que acabarà en fracàs o en desastre», en referència al referèndum que es convocarà per al setembre del 2017, «el PSC aparegués al costat d’una de les locomotores que han decidit emprendre un rumb de col·lisió», en referència al Govern del PP i al seu president.

INTERVENCIONS UNÀNIMES

En el torn d’intervencions en el consell nacional, que va durar una hora, nombroses i alineades amb Iceta van aparèixer altres facetes de la política del PP que rebutgen de ple, és a dir, les mesures econòmiques.

«El PSC s’ha mostrat, avui, fort i cohesionat i, al llarg de tot el procés iniciat en les eleccions del 20 de desembre de l’any passat, i coherent», va sintetitzar la secretària d’organització, Assumpta Escarp. «Les intervencions també han coincidit a l’hora de mostrar la preocupació per dissentir del comitè federal, però, al mateix temps la confiança de seguir caminant al costat dels socialistes espanyols», va assenyalar. O, el que és el mateix, una crida a la «fraternitat socialista».

MÀXIMA PLACIDESA

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Alguns dels presents consultats per aquest diari van confirmar la placidesa del conclave, en el qual no va intervenir cap alcalde. Des d’històrics del partit, provinents de l’antiga federació catalana del PSOE, fins a representants del territori, com l’exconseller Xavier Sabaté, van coincidir en el diagnòstic i la solució al dilema. Julio Villacorta, un dels impulsors de la Plataforma per a la recuperació de la Federació Socialista Catalana, es va colar en la reunió i va demanar, sense èxit, la paraula, encara que ja no milita en el partit.

Meritxell Batet va fer bo allò de viure amb un peu a Madrid i un altre a Barcelona i va tractar de fer pedagogia. La que havia estat dona de confiança de Pedro Sánchez va al·legar que s’ha d’entendre que a Espanya hi hagi qui pugui veure amb bons ulls l’abstenció i que «s’ha de respectar, igual que s’exigeix respecte per al PSC».