El TSJC admet la querella per desobediència contra Forcadell

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit la querella presentada la setmana passada per la Fiscalia Superior de CatalunyaquerellaFiscalia Superior de Catalunya contra la presidenta del Parlament, Carmen Forcadell, pels delictes de prevaricació i desobediència suposadament comesos per permetre la votació, el 27 de juliol, de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent. L'acusació pública imputa a la parlamentària "actuar amb total menyspreu de la Constitució del 1978", "dinamitant el sistema de distribució de competències establertes en el model territorial de l'Estat" i buscant "la derogació per la via de fet de la Constitució".

La querella sosté que amb la seva actuació Forcadell pretenia "la seva oberta i deliberada derogació", de manera que, mitjançant "un ardit", va acordar sotmetre a votació unes conclusions "amb plena consciència que impulsava un tràmit constitucionalment il·legítim, viciat de soca-rel per falta absoluta de competència". Qualifica la seva actuació d'"extravagant" respecte a les funcions parlamentàries que té encomanades i considera que l'acord votat "implica un rebuig exprés de la força d'obligar de la Constitució mateixa".

ARBITRARIETAT

Notícies relacionades

Un enginyer de consens i amb bagatge financer

Telefónica relleva el seu president en plena compra d’una part d’Indra

La fiscalia manifesta que la seva actuació assenyala la "intrínseca arbitrarietat" amb què Forcadell, en un "exercici desviat" de les seves funcions públiques, va permetre la votació. En definitiva, el fiscal indica que l'actuació de la presidenta del Parlament va estar encaminada a "desvincular" Catalunya del "sistema constitucional" i creu que el fet que aprovés la votació de les conclusions "no pot ser prestigiós com a acte polític a efectes de quedar fora de l'àmbit del delicte de prevaricació", ja que les seves decisions es van encaminar "a la derogació per la via de fet de la Constitució".

L'escrit destaca que la resolució aprovada tenia com a "finalitat" obrir un procés constituent "concretant un pla precís per a la secessió" i atribuint al Parlament un poder que, com ja havia afirmat el Tribunal Constitucional, suposa "la negació de les clàusules essencials de la Constitució Espanyola i la instauració d'un principi de legitimitat en contradicció absoluta amb ella".