Els sis grans moments econòmics que esperen Rajoy en els dos pròxims mesos

Així que sigui investit president, Mariano Rajoy s'haurà de posar mans a l'obra amb una agenda econòmica que inclou dos mesos d'infart. Per evitar badades, aquest mateix dimarts, un dia abans del debat d'investidura, la mateixa Comissió Europea va enviar una carta Comissió Europea al Govern espanyol en funcions recordant que, així que el nou Executiu es constitueixi ha de presentar un nou pla pressupostari que garanteixi que el dèficit del 2017 se situarà en el 3,1% del PIB fixat per Brussel·les i no en el 3,6% projectat per Espanya.

Entre un percentatge i un altre, hi ha la necessitat d'un ajust de 0,5 dècimes del PIB, uns 5.500 milions d'euros, i dissenyar aquest ajust és l'objectiu més urgent que pressionarà el nou Consell de Ministres. L'atapeïda agenda econòmica dels dos pròxims mesos inclou almenys sis cites importants, sis ‘grans moments’ en què Rajoy se les haurà de veure amb Brussel·les al mateix temps que negocia suports en el complex paisatge parlamentari de la XII Legislatura. Tots tenen a veure d'una manera o una altra amb l'aprovació dels Pressupostos de l'Estat del 2017dels Pressupostos de l'Estat del 2017.

Abans que això, haurà de decidir sobre el seu equip econòmic i determinar si manté la bicefàlia de la legislatura anterior -amb Cristóbal Montoro al capdavant d'Hisenda i Luis de Guindos a Economia-, si agrupa els dos departaments en un de sol, i qui seran les persones que portaran les regnes de l'economia.

AJUST DE 5.500 MILIONS

Abans fins i tot que la Comissió Europea remeti a Espanya el seu dictamen complet sobre el seu pla pressupostari a partir de mitjans de novembre, el nou Govern espanyol, ja constituït, haurà d'avançar en les seves decisions per atendre el requeriment d'un ajust expressat per la CE.

Hi ha qui no descarta que el segon Consell de Ministres del nou Govern (previsiblement, l'11 de novembre), faci una sèrie d'anuncis econòmics entre els quals es podria incloure la reforma de l'impost de societats acordada amb Ciutadans, amb què C's projecta una recaptació addicional de 3.000 milions. Una tributació a l'IVA superior d'alguns productes o serveis als quals ara se'ls aplica el tipus reduït és una altra vella demanda a Espanya de la Comissió Europea que podria ser objecte d'estudi.  

D'alguna manera, aquest segon Consell de Ministres replicaria l'esquema amb què es va estrenar el primer Govern de Mariano Rajoy el desembre del 2011: després d'un primer Consell de Ministres de presa de contacte del nou equip, hi va haver el segon, en què es va adoptar l'ajust més gran i la pujada d'impostos més gran de la Democràcia. El desequilibri pressupostari ara no és tan enorme, si bé hi ha una circumstància inèdita: l'amenaça d'una multa automàtica de fins a 5.500 milions pels incompliments. I això porta a una segona cita:

ECOFIN DEL 8 DE DESEMBRE

Aquest dia es compleixen els quatre mesos que el Consell Europeu va donar a Espanya el 8 d'agost per valorar si les accions efectives adoptades pel Govern espanyol per reconduir el dèficit del 2016 fins al 4,6% del PIB són suficients. El que hi ha en joc és el procediment automàtic de l'esmentada multa de fins a 5.500 milions (sense possibilitat d'al·legació) així com la congelació de fons estructurals. El Govern confia a poder demostrar l'eficàcia de les mesures ja adoptades; la principal, la reforma dels pagaments fraccionats de l'impost de societats per avançar 8.000 milions de recaptació del 2017 al 2016.

CITA AUTONÒMICA AL NOVEMBRE

Abans que això, segurament al llarg del novembre, qui sigui responsable d'Hisenda s'haurà de reunir amb els representants autonòmics en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) per aprovar el repartiment dels nous objectius de dèficit del 2016 (4,6% en lloc del 2,8 anterior) i del 2017 (3,1% en lloc del 2,2% previ). La cita no es preveu pacífica ja que les autonomies temen que l'administració central (Estat i Seguretat Social) es quedarà amb gran part del marge addicional de dèficit concedit per Brussel·les a Espanya. A més, aquests objectius hauran de ser ratificats després pel Congrés dels Diputats, on el Govern no té la majoria amb què normalment sí que imposa el seu criteri en el CPFF.   

EQUIPARAR CONTRACTES FIXOS I TEMPORALS

El 17 d'octubre, la ministra d'Ocupació en funcions, Fátima Báñez, i els representants de sindicats i patronal van acordar crear un grup de sis experts (dos per cada part) per presentar al nou Govern en el termini màxim d'un mes una proposta sobre com traslladar a la legislació laboral la sentència europea que insta Espanya a equiparar les indemnitzacions dels contractes interins i temporals a les dels indefinits i que va ser ratificada posteriorment pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM). Aquest repte ha col·locat en primera línia el debat sobre el contracte únic que planteja Ciutadans (previsible soci econòmic del nou Govern de Rajoy) i el resultat hauria de quedar resolt en la segona meitat del mes de novembre.

CITA AMB EL PACTE DE TOLEDO

Els representants dels grups polítics que integren la comissió parlamentària del Pacte de Toledo preveuen cridar a comparèixer els representants del nou Govern tan aviat com aquest quedi constituït. L'objectiu d'aquesta comissió és presentar a l'Executiu una proposta de reforma del sistema de pensions en el primer trimestre del 2017. El reconeixement que la guardiola de les pensions (a la qual haurà de tornar a recórrer per pagar l'extra de Nadal d'aquest any) s'esgotarà el 2017 ha imprès més urgència al ritme de la reforma.

PRESSUPOSTOS AL BOE AL FEBRER O AL MARÇ

Notícies relacionades

Rajoy ja pensa en el tràngol dels pressupostos

La investidura de Rajoy, en directe

El nou pla pressupostari que Brussel·les ja exigeix a Espanya es refereix a un document amb les línies mestres que garanteixin que el dèficit del conjunt de les administracions públiques (no només l'Estat) s'ajustarà al camí del dèficit que Brussel·les ha imposat a Espanya per al 2017 (3,1%) i el 2018 (2,2%) a canvi d'evitar la multa de 2.200 milions que Espanya va aconseguir esquivar a l'agost. Aquest document ja ha de resoldre amb claredat qüestions com ara possibles pujades de pensions (ja s'ha apuntat el 0,25%) o de salaris públics el 2017 (en una pròxima reunió de la Mesa de la Funció Pública es podria posar sobre la taula una pujada de l'1%), així com qualsevol possible pujada d'impostos.

Totes aquestes qüestions es concretaran finalment en el projecte de llei de pressupostos generals de l'Estat. El ministre d'Economia en funcions, Luis de Guindos, confiava fa unes setmanes que el seu text articulat podria estar a punt a finals del 2016. Hisenda preveu que la llei podria estar publicada al 'Butlletí Oficial de l'Estat' al febrer o al març.