Radiografia del grup socialista al Congrés

Moltes mirades, les dels que encara no s'han cansat de tants mesos de política en funcions, apunten aquests dies als 84 diputats del grup parlamentari socialista, del qual ja s'ha restat el representant de Nova Canàries, Pedro Quevedo, qui malgrat estar al grup mixt va tancar una coalició electoral amb el PSOE per als comicis del 20-D i el 26-J. Descomptat el suport del PP i de Ciutadans, que dóna per bo l'acord anterior com si el ‘cas Soria’ o el judici de la ‘Gürtel’ no haguessin passat, seran aquests 84 parlamentaris els que tindran a les seves mans facilitar o no la investidura de Mariano Rajoy després d'un comitè federal en què es va imposar una abstenció que no tots estan disposats a acatar.

84 diputats. 49 homes i 35 dones (les llistes cremallera no garanteixen la paritat si el número 1 de la candidatura acostuma a ser masculí) procedents de 49 demarcacions. Només Lleida, Ceuta i Melilla es van quedar sense representació socialista en les últimes eleccions. A partir d'aquí, la distribució per comunitats autònomes dóna als parlamentaris andalusos un poder similar al que van atresorar en el conclave del partit del passat cap de setmana. Llavors, el PSOE-A representava el 25% del total. A la Cambra baixa, prop del 24% dels diputats socialistes, una vintena, són seus. Els que més se'ls acosten són els nou de Castella i Lleó, mentre que el tercer lloc l'ostenten, empatats, els castellanomanxecs, els catalans i els madrilenys, amb set cadascun. Així, l'abstenció a favor de l'actual president en funcions està assegurada, ja que només caldria amb el vot dels parlamentaris de la federació que lidera Susana Díaz per ratificar-la.

A més de Pedro Sánchez, entre les cares més conegudes dels socialistes hi ha el seu rival (en les primàries i després) Eduardo Madina, l'exalcalde de Sant Sebastià Odón Elorza, la magistrada Margarita Robles, la militar Zaida Cantera, el dirigent del PSOE madrileny i víctima del ‘Tamayazo’ Rafael Simancas, i expresidents autonòmics com Patxi López, José María Barreda i Antonio Trevín. De tots, però, és el valencià Ciprià Císcar el que lidera la classificació de veterans a la Cambra baixa: va ocupar un escó en la quarta legislatura (1989-1993) i només el va perdre del 2011 al 2015. El 2016 tampoc el va aconseguir, però la renúncia de María Such li va permetre tornar al Congrés.

EL VETERÀ CÍSCAR

Notícies relacionades

La investidura de Rajoy, en directe

El silenci de Sánchez desanima els defensors de mantenir el 'no'

En el cas oposat a Císcar cal ressenyar que 40 diputats van debutar amb Sánchez com a candidat socialista a la Moncloa: 34 ho van fer en les eleccions del 20-D i sis es van estrenar en els comicis del mes de juny. És per tant un grup parlamentari bastant renovat, ja que 20 representants més hi són des del 2011 i són testimonials els que van tenir José Luis Rodríguez Zapatero com a cap de files. Aquest canvi de cares implica un rejoveniment respecte d'altres legislatures, encara que l'edat mitjana se situa al voltant dels 50 anys. El més jove és l'aragonès Gonzalo Palacín. El més vell, el valencià Císcar (69).

Com en la resta de partits, a l'hora de parlar dels estudis dels parlamentaris socialistes sobresurten els llicenciats en Dret. 27 en total. És la professió predominant en totes les forces polítiques. La segueixen els economistes i els mestres i professors i, també com en els altres grups, hi ha els que no compten com a estudis superiors. En aquest cas, el català José Zaragoza i la madrilenya Ángeles Álvarez en són dos exemples.