EL DILEMA DEL SOCIALISME

PSOE: (més de) mil maneres d'abstenir-se

Hi ha més de 18 bilions de combinacions possibles per repartir el 'vot en blanc' entre 11 dels 84 diputats socialistes

Aquesta opció, no obstant, segueix sent rebutjada per la gestora, que imposa 'o tots, o tots'

EL PSOE, dividit davant la investidura de Rajoy. / AGUSTÍN CATALÁN / VÍDEO: EUROPA PRESS

EL PSOE, dividit davant la investidura de Rajoy.
 

/

3
Es llegeix en minuts
Rafa Julve
Rafa Julve

Periodista

ver +

Si es recorre a la matemàtica pura i dura, el títol d'un dels programes de culte ‘freak’ de la TDT es queda molt i molt curt. ‘Mil maneres de morir’, es diu. La combinació de grups diferents d'11 diputats (els mínims necessaris per investir Mariano Rajoy) amb un màxim de 84 escons (els socialistes) dóna més de 18 bilions i mig d'alineacions possibles per consumar l'abstenció del PSOE. Déu n'hi do, encara que portat a l'arena política aquest càlcul de probabilitats queda reduït a la mínima expressió. Primer, perquè diversos diputats crítics amb la decisió de la gestora no estan disposats a variar el seu ‘no és no’no és no. I segon, i sobretot, perquè l'actual cúpula ha deixat clar el seu rebuig a la denominada abstenció tècnica. O tots, o tots.

Ni l'única esquerda oberta des del bàndol afí a la gestora sembla que aplani el camí. Una vegada anunciada la decisió d'obrir pas al PP, alguns dirigents del PSOE manxec van mirar d'acostar-se als que reclamen l'abstenció tècnica de només 11 diputats i van proposar que aquesta es portés a terme en funció de la representativitat territorial al Congrés. Així, ja sigui per la llei d’Hondt o per percentatge, els andalusos (20 escons de 84) haurien de ‘cedir’ tres parlamentaris, mentre que els vuit restants se'ls repartirien, a raó d'un per cada territori, Castella i Lleó (9), Castella-la Mancha (7), Catalunya (7), Madrid (7), el País Valencià (6), Galícia (6), Aragó (4) i Extremadura (4).

Els bascos, els balears i altres federacions ‘menors’ no s'haurien de mullar, cosa que podria tornar a aixecar suspicàcies i recels entre els uns i els altres. També es podria optar pel camí del mig i fer un sorteig per designar els 11 abstencionistes, però llavors els 84 parlamentaris (inclòs Pedro Sánchez) haurien d'acceptar sense dir ni piu la possibilitat que la mala sort els toqués a ells, cosa que no és segur que passés.

LA CARTA DE L'ESCÓ BUIT

A falta que apareguin voluntaris, el més fàcil seria òbviament que s'abstinguessin els parlamentaris d'aquelles federacions que van defensar sense embuts ni fractures l'abstenció. Els andalusos, per exemple, no caldria ni que recorressin als seus 20 diputats. Però, és clar, ningú vol carregar amb el mort ell solet. Com tampoc ningú ha ressuscitat públicament (subratllem públicament) la proposta que va llançar al juliol Guillermo Fernández Vara. Llavors, el president extremeny va plantejar deixar buits tants escons socialistes com vots afegits necessités Rajoy.

Si es distribuïssin  els abstencionistes per representació territorial, els socialistes andalusos haurien d'aportar tres diputats, i el PSC, un

Notícies relacionades

Com que en la segona votació de la investidura només es requereix guanyar per majoria simple (més ‘sís’ que ‘nos’), en aquesta ocasió seria necessària la mateixa absència d'11 diputats per portar a terme aquesta estratègia i permetre al president eliminar l'afegitó d'“en funcions” amb els 170 vots favorables del PP i Ciutadans davant els 169 de la resta. Per cada diputat socialista que s'absentés, al grup parlamentari li faria falta una abstenció menys. Seria una manera d'augmentar les probabilitats però també una manera de fugir d'estudi davant un mateix resultat: facilitar la investidura de Rajoy. No obstant, no seria la primera vegada que passa: els tres diputats del corrent Esquerra Socialista (Manuel de la Rocha, José Antonio Pérez Tapias i Juan Antonio Barriose'n van anar de l'hemicicle quan el setembre del 2011 es va votar la polèmica reforma constitucional per limitar el dèficit públic.

L'‘OPCIÓ CHACÓN’

Ni una cosa ni la contrària, als diputats socialistes encara els queda un altre comodí, el de l'‘opció Chacón’. El febrer del 2013, 13 dels 14 membres del PSC van trencar la disciplina del PSOE i van votar a favor de les resolucions de CiU i ICV referents al dret a decidirL'única que no ho va fer va ser l'exministra de Defensa i excap de llista dels socialistes catalans. En lloc d'aixecar-se del seu escó o d'optar per una opció o l'altra, Carme Chacón va driblar la situació quedant-se quieta: ni es va moure del seu seient ni va prémer cap botó.