Iglesias s'atribueix el lideratge de l'oposició en un ple convuls

Pablo Iglesias va pujar a la tribuna d'oradors com el cap de la tercera força política, amb una crisi interna de futur incert, i va baixar aclamat pels seus com a cap de l'oposició davant la fragilitat d'un PSOE sense armes dialèctiques per esgrimir. Els podemistes sabien que la investidura de Mariano Rajoy era una ocasió d'or per reivindicar el seu protagonisme davant el PP de les retallades, i van sortir a demostrar que si els socialistes estan sense líder, ells no. Iglesias va imposar la línia dura i va apostar per la confrontació que enamora els militants. Va suportar les pulles dels diputats populars durant força estona i al final va esclatar. Quan el portaveu del PP el va acusar d'utilitzar "Espanya per posar-se al servei dels dictadors" i va citar Veneçuela, va exigir intervenir. Ni li van donar la paraula, ni Rafael Hernando va retirar les seves paraules. De fet, les va ampliar: "Quatre milions de dòlars", va acusar, i el grup parlamentari va sortir de l'hemicicle en senyal de protestava sortir de l'hemicicle  fins a la votació.  

Va ser la part sobrevinguda. En el seu discurs, al matí, Iglesias havia defensat que el partit recolzi les protestes socials i va dir que aquestes mobilitzacions no fan por. Va carregar contra la sobreescenificació que, augura, faran les forces de seguretat a Envolta el Congrés, que la Delegació de Govern ha autoritzat per a aquest dissabte. Ho va fer amb una frase que va incendiar l'hemicicle. “Diuen que han mobilitzat 500 policies. Hi ha més delinqüents potencials en aquesta Cambra que allà fora”, va exclamar, amb la consegüent indignació dels diputats populars, que es van regirar als escons i van muntar una bronca tan gran que la presidenta hi va haver d'intervenir. Tot i així, a María Dolores de Cospedal, secretària general del PP, va tenir temps de cridar-li “pocavergonya”“pocavergonya” mentre la ministra en funcions d'Ocupació, Fátima Báñez, articulava gestos d'escassa fraternitat. 

Notícies relacionades

Podem: ¿més carrer o més escó?

La investidura de Rajoy, en directe

Les queixes van fer sortir l'Iglesias irònic, que va opinar que si ses senyories s'ofenien és que es consideraven al·ludits. “Merèixer l'odi de les oligarquies serà el més gran dels nostres honors”, va advertir, parafrasejant el Pablo Iglesias fundador del PSOE, per passar, immediatament, a destruir la legitimitat dels dirigents socialistes de l'“abstencionazo” i, en canvi, demanar respecte per a uns votants que ara intueix orfes. 

Rajoy li va respondre amb sorna. Si en algun moment el secretari general de Podem va tenir la intenció d'enviar missatges propositius, no va arribar a pronunciar-los. El debat va quedar tancat en 'protestes sí o no'. “Ni lo tinc por a les manifestacions ni a les vagues, però no és el millor per resoldre problemes”, es va afanyar a dir el candidat. “No tinguin la cara tan dura. Han sortit a mobilitzar-se quan eren oposició”, li va retreure Iglesias, en referència a l'onada de protestes en el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero contra lleis progressistes. “És que els que sortiran als carrers ¿no se senten representats per vostè, senyor Iglesias?”, li va replicar Rajoy.