Sánchez deixa l'escó i llança la seva candidatura per tornar a liderar el PSOE
L'exsecretari general renuncia a elegir entre votar 'no' o abstenir-se davant Rajoy: "No aniré contra el meu compromís ni contra el meu partit"
Anuncia emocionat que recorrerà Espanya per "escoltar la militància" i "recuperar" el partit
Pedro Sánchez s’emociona al renunciar a l’acta de diputat. /
Pedro Sánchez ha anunciat aquest dissabte, poques hores abans que Mariano Rajoy sigui investit president del Govern, la seva renúncia a l'escó al Congrés dels Diputats. Es tracta, ha dit durant una emocionada declaració en què ha estat a punt de plorar en un parell d'ocasions, d'un “pas al costat momentani”. Perquè Sánchez vol recuperar el lideratge del PSOE, que va haver d'abandonar l'1 d'octubre al comprovar que estava en minoria al comitè federal socialista, i ha llançat la seva candidatura per a les primàries del partit, que tindran lloc l'any que ve.
“No deixo la política. Hi torno a començar com un militant més, que en el pròxim congrés treballarà per reconstruir un PSOE autònom del PP, on la militància faci valer la seva veu. Estic en profund desacord amb la decisió de facilitar un govern de Rajoy. Davant la decisió de la gestora de votar en bloc, o m'abstenia i trencava la meva paraula o mantenia el meu rebuig i anava en contra d'una resolució del meu partit. No aniré contra el meu partit ni contra el meu compromís personal. A partir de dilluns agafo el cotxe per escoltar els militants del PSOE. Recuparem entre tots el PSOE”, ha dit en una compareixença en què no ha admès preguntes.
NERVIS A TOT EL PARTIT
Sánchez ha aconseguit posar nerviós tot el PSOE al llarg d'aquesta setmana. Als seus fidels, que l'impulsaven a desacatar el mandat de l'últim comitè federal del partit, en què es va aprovar l'abstenció. I als seus adversaris interns, que el van forçar a deixar el lideratge socialista. La gestora temia que si l'exsecretari general se sumava al grup de desobedients (integrat pels set diputats del PSC i uns vuit del PSOE), aquest arribés a tenir uns 25 o 30 parlamentaris.
L'organisme que pilota el PSOE va deixar fins i tot la porta oberta a una possible suspensió de la militància de Sánchez al suposar la desobediència una “falta greu”, segons els estatuts del partit, cosa que li impediria concórrer a les primàries per recuperar el lideratge. “No contemplem aquesta mesura, però tampoc contemplem que un exsecretari general no compleixi el mandat del comitè federal”, van assenyalar divendres fonts de la gestora a aquest diari.
LES RELACIONS AMB EL PSC
“No puc amagar que dolorosa que és la decisió que agafo”, ha explicat Sánchez. En aquest moment s'ha hagut d'aturar per l'emoció. “Demano a la gestora que no esculli el camí de l'expulsió del grup i del partit dels que no s'abstinguin”, ha continuat l'exsecretari general, que ha reclamat la possibilitat que es permeti el vot en consciència, cosa que l'actual direcció socialista rebutja perquè considera que és un dret reservat a matèries com “l'avortament i l'eutanàsia”.
Sánchez també ha reclamat el manteniment dels vincles entre el PSOE i el PSC, que la gestora vol canviar, com va publicar divendres EL PERIÓDICO, forçant la sortida dels socialistes catalans dels òrgans del PSOE. “Som molts els que defensem l'actual marc de relacions entre el PSOE i el PSC. Som molts els que defensem el PSC”, ha dit.
Notícies relacionadesI per últim, un nou gest a les bases, a les quals ha apel·lat constantment durant la seva declaració. “A la gestora haurien de posar data aquest dilluns a la convocatòria del congrés. Els militants volem votar. Defensaré el dret de tota la militància per corregir l'error de la gestora”, ha dit Sánchez, que deixa el seu escó per lliurar la guerra orgànica.
L'exsecretari general no tenia cap sortida senzilla. Si s'abstenia, anava en contra del que sempre havia defensat. Si anava al seu escó i mantenia el seu rebuig a Rajoy, hauria trencat la disciplina de vot, per la qual hauria de vetllar com a secretari general. Si optava per absentar-se, seria acusat de girar l'esquena i deixar sols els que continuen defensant-lo. Al decidir finalment renunciar al seu escó, no podrà exercir al Parlament el lideratge de l'oposició si aconsegueix recuperar el comandament del partit.
