Rajoy, la vicepresidenta i el dossier català

Mariano Rajoy s'ha cansat de repetir en les múltiples intervencions parlamentàries que ha protagonitzat aquests dies, amb motiu del ple de la seva investidura, que amb la Generalitat s'hi ha de dialogar. I arribar a acords. Però ha evitat tant com ha pogut estendre's en el sobre què. Sí que ha dedicat més energia al sobre què no, recalcant que en cap cas permetrà un referèndum el 2017referèndum que giri al voltant de la independència i que, en aquest terreny, l'aspiració d'un pacte amb l'Estat és una pura quimera. Adverteix que tampoc hi haurà clemència amb les autoritats catalanes que traspassin, al seu parer, les decisions dels tribunals, encara que els costi la inhabilitació. I es buscarà la complicitat del PSOE i Ciutadans per garantir que sigui així.

En aquesta línia també s'ha pronunciat les últimes hores la seva fins ara vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, de qui gairebé tots els populars donen per fet que gestionarà aquesta legislatura el que es podria dir el 'dossier Catalunya', tant si el president decideix nomenar un ministre que es dediqui específicament a les Administracions Públiques --segregant-lo d'Hisenda-- com si li entrega a Santamaría aquesta àrea. Ella, diuen els conservadors, serà la que prendrà les grans decisions 'a la catalana'.

Tot i les advertències públiques, recents i solemnes sobre els límits de l'Executiu central, Carles Puigdemont manté la seva intenció de sol·licitar a Rajoy una reunió immediata  reunió immediataper abordar l'assumpte de la consulta. El cap del Govern català sap per endavant que es trobarà amb un sonor 'no és no' a l'altre costat de la taula. En tot cas, potser Puigdemont pot obtenir detalls de quins són aquests altres assumptes sobre els quals el president acabat de reelegir sí que està disposat a cedir.

CONSELL DE POLÍTICA FISCAL

La setmana passada Rajoy va confirmar que, com ja havia avançat aquest diari, pretén impulsar la reforma del sistema de finançament i col·locar-ne els fonaments en una Conferència de Presidents que se celebrarà al Senat, en què també es farà "un diagnòstic compartit" de la salut de l'Espanya autonòmica. Precisament a aquesta reunió el president ha avançat que no pensa anar-hi, encara que l'àrea d'Economia de la Generalitat està al cas dels treballs previs i tècnics que ja s'han anat fent pensant en aquesta reforma en el si del Consell de Política Fiscal i Financera. I és que la modificació del model amb què es financen les comunitats, i amb què moltes estan a disgust, no és una concessió del Govern popular, sinó una obligació legal. Una altra cosa serà el camí que es trií i les barreres que posin (o aixequin) els populars. 

Dimecres, en el capítol del seu discurs referit a Catalunya, Rajoy va dir el següent: "Estic disposat a buscar fórmules que acomodin més bé la necessària solidaritat interterritorial. Però el primer pas cap a solucions que siguin més justes passa pel respecte a la legalitat i als drets de tots els espanyols".

BALANÇA FISCAL

Òbviament la part més clara de la seva asseveració és la segona, on deixa clar a les autoritats de Catalunya que o respecten els marges de la llei o la 'carpeta catalana', la que suposadament gestionarà Santamaría (amb ajuda d'altres ministres segurament), es pot tancar novament amb candau. Pel que fa a la recerca de "noves fórmules" que afectin la "solidaritat interterritorial", l'enunciat suposa una novetat en si mateixa dita per un conservador, ja que fa anys que neguen que hi hagi solidaritat possible entre territoris. ¿En què està pensant el Govern? Segons apunten alguns dels seus membres, en una rectificació i millora de la balança fiscal, de manera que es rebi més sense haver d'incrementar l'aportació (fet que pot haver sigut acceptat a contracor entre els monclovites, però que previsiblement seguirà provocant granellades a dirigents com Cristóbal Montoro).

Fins fa uns mesos el model global de finançament que populars com Santamaría i el mateix Montoro tenien al cap era un que naixés del càlcul mitjà que suposa garantir a les autonomies un paquet de serveis públics bàsics. Sobre aquesta xifra s'estimaria l'aportació de l'Estat. A partir d'aquí, se sospesava obrir la mà perquè les autonomies tinguessin més capacitat fiscal i buscar nous nínxols sobre els quals crear impostos. Això sí, sense arribar a les tesis d'un altre company de bancada, José Manuel García-Margallo, partidari directament de cedir, amb totes les conseqüències, la recaptació d'una cistella molt rellevant d'impostos a les comunitats.

S'ha de veure si el nou temps polític, sense majories absolutes, porta sota el braç un model diferent i, fins i tot, un altre ministre d'Hisenda diferent de Montoro. Si continués, tampoc està descartat que tingui per sobre un vicepresident econòmic en aquesta legislatura.

LA CARPETA DE 23 PUNTS

Notícies relacionades

El PP, obligat a justificar la demora del president a nomenar Govern

Puigdemont demanarà els pròxims dies una reunió amb Rajoy per reclamar-li el referèndum

A més dels diners, a l'Executiu popular afirmen que es pot avançar en la resolució de les demandes que, ja fa anys, Artur Mas va portar fins a Madrid en un quadern de 23 punts amb reivindicacions socials o infraestructures que ben poc tenien a veure amb la temuda independència. I que després va ser recollit, ampliat i entregat una altra vegada a la Moncloa pel seu successor, Puigdemont. Precisament va ser Santamaría qui va començar a analitzar aquests documents primer amb la seva homòloga, Joana Ortega, i després, amb Oriol Junqueras. Però la conjuntura política va fer que quedessin aparcats.

No obstant, dels dos temes més espinosos que concerneixen o poden concernir Catalunya i dels quals l'oposició ha demanat explicacions a Rajoy, n'hi ha un en què el president haurà de mullar-se immediatament: la continuïtat, o no, de Jorge Fernández Díaz (suposat responsable de la guerra bruta contra polítics catalans) al seu equip. Ha sigut reprovat pel Congrés i una comissió d'investigació l'espera d'aquí ben poc. L'altre és la possible reforma constitucional que sembla que es podria obrir pas els pròxims mesos. El PSOE ha reclamat una subcomissió al Parlament. El cap de l'Executiu no s'ha atrevit a negar-s'hi, i diu que prefereix pensar-s'ho una mica abans de fer el pas.